VALÈNCIA. El fet de ser gai o, fins i tot, semblar-ho; tindre dues mares o pares, o ser una persona trans són encara motius que detonen casos d’assetjament a les aules. Amb l’objectiu de previndre i erradicar aquesta LGTBIfòbia en l’àmbit escolar, Lambda, mitjançant un acord amb la Conselleria d’Educació, ha posat en marxa una sèrie d’activitats formatives adreçades al professorat, l’alumnat i les famílies.
En els primers sis mesos de funcionament, des de gener, s’han realitzat més de 60 accions formatives i de sensibilització docent, que han arribat a uns 1.500 professionals. Igualment, s’han impartit al voltant de 200 tallers amb alumnat d’Infantil a Batxillerat en els quals s’ha sensibilitzat sobre aquestes qüestions a unes 4.500 persones.
Així mateix, s’ha donat assessorament a més de 30 centres educatius en la implementació dels protocols per a la detecció de casos trans i d’assetjament per LGTBIfòbia, segons les dades facilitades a Europa Press pel col·lectiu de lesbianes, gais, trans i bisexuals Lambda.
Des del 2016 s’aplica als centres educatius valencians el Protocol d’Identitat de Gènere per a ajudar equips directius i orientadors a tractar qüestions d’identitat i intersexualitat com a “opcions socials normalitzades i per a frenar possibles casos d’assetjament”.
L’assessorament sobre com aplicar aquest full de ruta és una de les principals missions de les accions formatives. “Quan els centres detecten un cas, bé perquè ja ens coneixen, bé perquè lligen en la normativa que ens poden cridar, sol·liciten la nostra ajuda i, com més prompte millor, normalment en el termini d’una setmana, es desplaça fins al centre un docent i, en algunes ocasions, també un treballador social o psicòleg”, explica el director tècnic dels projectes educatius de Lambda, Fran Fernández.
Sobre els principals dubtes que se’ls plantegen, assenyala que les famílies es mostren especialment preocupades pels estereotips i prejudicis que s’associen, per exemple, a la transsexualitat, com ara l’hormonació o l’operació de reassignació de sexe. “Els expliquem que no hi ha un únic camí i, en tot cas, els ajudem a gestionar els temps, ja que, si es detecta una persona trans de 10 anys, aquest procés es viuria, en tot cas, molts anys després”, explica.
Un altre front obert en l’actualitat, assenyala Fernández, és el de desmuntar “totes les mentides d’un discurs homofòbic que es llança des d’alguns partits polítics”. En aquest sentit, el representant de Lambda assenyala que, com més visibilitat es dona a la diversitat, més repunten actituds homofòbique. “Per això, cal redoblar els esforços per a neutralitzar els missatges d’odi”.
En aquest punt, comenta que ja hi ha famílies que donaven per fet el “PIN parental” –una suposada autorització expressa que haurien de donar els progenitors a activitats dels centres amb contingut moral o sexual– proposat per Vox i que és una “fal·làcia”, subratlla Fernández.
“Se sustenta en la mentida que la Constitució dona dret als pares a triar això. El que de debò diu la Constitució és que els poders públics garantiran el dret que assisteix a la família que els seus fills reben una formació religiosa i moral d’acord a les seues conviccions. Això es garanteix amb l’existència de centres públics, privats i concertats, però una vegada creats, els centres han de complir la normativa i, afortunadament, a la Comunitat Valenciana hi ha normes” a favor dels drets LGTBI, argumenta.
“Un treball a llarg termini”
Fran Fernández confia que aquest acord de col·laboració amb la Conselleria d’Educació es reforce amb l’aposta per “convenis de col·laboració més robustos”, ja que la lluita contra la LGTBIfòbia “és un treball a llarg termini si de debò es vol aconseguir un canvi social”.
Gràcies a la tasca d’altres departaments i institucions, com ara la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Lambda ha posat en marxa una web de suport docent amb centenars de recursos. A més, Fernandez ha recordat que el seu programa educatiu porta funcionant deu anys, encara que va haver-hi “un impuls important amb el canvi de govern” i que els centres i institucions interessades poden sol·licitar els tallers formatius a partir del mes de setembre.
“Primer va ser la Diputació de València, amb qui realitzem accions de sensibilització amb contacontes i en biblioteques per al públic general, i després l’Ajuntament de València va desenvolupar un programa d’igualtat que ens permet fer tallers que estan experimentat un creixement exponencial amb una llista d’espera aclaparadora”, conclou.
