VALÈNCIA. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va presentar aquest dimarts el seu projecte de llei d’igualtat lingüística, una proposta que està recollida en el llibre Igualtat lingüística: Capgirar el desús i la subordinació, d’Alfons i Francesc Esteve (Onada Edicions), i que vol superar el marc de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), ja que consideren que està “obsolet” i que és “insuficient”.
Aquesta llei d’igualtat lingüística és una de les dues “demandes concretes” de l’entitat per a la pròxima legislatura. L’altra és la creació d’una Conselleria de Cultura, tant pel pressupost que li correspondria com per a “visualitzar la importància de la cultura”.
Toni Gisbert, secretari d’ACPV, va aprofitar la trobada amb els mitjans per a fer balanç de la legislatura que ara acaba; un balanç “agredolç”, com ell el va descriure. Així, va reconéixer que, “d’una banda, s’ha avançat” però, també, “que hi ha una sèrie de dificultats i incompliments”.
Dins dels avanços, ACPV celebra que “s’ha acabat amb la persecució del valencià, després de més de 20 anys, en tots els àmbits”. També, que s’han iniciat “algunes mesures positives”, com ara la llei de plurilingüisme –aprovada per les Corts el febrer del 2018– i el decret de la llei d’usos –és a dir, el decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat–.
A més, l’entitat destaca el fet que “els principals representants dels ajuntaments i el govern valencià” usen la llengua pròpia, ja que aquesta és “una bona manera de prestigiar-la”. Tot això, sense oblidar-se de la posada en marxa de la radiotelevisió valenciana, À Punt.
Però, d’altra banda, Gisbert va lamentar que encara hi ha “obstacles”, com són el fet de “la contínua judicialització per part del PP”. Així, per a ACPV no existeix realment el conflicte lingüístic, sinó que el que hi ha hagut és “un ús polític que s’ha traduït en una judicialització permanent per part del PP, que ho manté com un dinosaure”.
Pel que fa als “incompliments” del Consell o tasques pendents, Gisbert en va citar tres. En primer lloc, que encara no hi ha reciprocitat entre les emissions de TV3 i À Punt. El secretari d’ACPV va argumentar que hi ha un acord de reciprocitat aprovat a les Corts per unanimitat en temps del PPCV i que, per tant, el govern tenia l’obligació de complir-lo. “Des del moment que hi ha À Punt, allò normal seria que l’executiu ho haguera complit”, va apuntar.
El segon incompliment estaria relacionat amb la competència lingüística –o requisit lingüístic– en la funció pública. En aquest sentit, Gisbert va fer referència a “l’acord social i sindical de CCOO, UGT i la Intersindical Valenciana” de desembre del 2016 i l’acte celebrat amb els tres sindicats, la consellera Administració Pública, Gabriela Bravo, i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, el gener del 2017. “Des del nostre punt de vista, s’ha desaprofitat un acord social importantíssim”, va manifestar Gisbert, i va afegir que, en un govern de coalició, “es tracta d’una responsabilitat compartida”.
Finalment, ACPV considera que caldria avançar en la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, a partir de la declaració de Palma. En definitiva, l’entitat destaca que “s’ha acabat amb la persecució del valencià i s’ha començat a caminar però hi ha temes pendents” a resoldre en la legislatura vinent.
