VALÈNCIA. Cada vegada són més les persones consumidores que es preocupen pels productes de proximitat; per com es conreen les fruites i verdures que mengen, i per l’alimentació i el tracte que reben els animals que produeixen la llet i els ous que després consumeixen. En definitiva, l’interés per l’agricultura i la ramaderia ecològica va en augment i la seua demanda també, especialment per la clientela estrangera, però també per la local.
Els productors valencians són conscients d’aquest canvi de paradigma i ja han començat a preparar-se perquè la revolució ecològica no els agafe desprevinguts. De fet, l’agricultura valenciana és una de les líders en producció ecològica a l’Estat i creix per damunt de la mitjana espanyola. Assumit i pràcticament superat el repte de la producció ecològica, el camp valencià fa un pas més i treballa per a convertir les seues explotacions –extensives– en socialment responsables.
L’objectiu és que l’agricultura i la ramaderia valenciana sàpiguen que poden convertir-se en respectuoses amb l’entorn, el medi ambient, el producte, el consumidor, els treballadors i, en definitiva, amb la societat, i com fer-ho. Per a aconseguir-ho compten amb una ferramenta potent: L’Economia del Bé Comú i la seua matriu. La Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València s’ha unit a l’Associació Valenciana per al Foment de l’Economia del Bé Comú i a la Unió de Llauradors per a fer les primeres passes cap a aquesta transformació.
El projecte que porta en marxa diversos mesos i està dirigit per la professora Vanessa Campos consisteix a elaborar una espècie de llistat de condicions o requisits –conegut com a matriu del Bé Comú– adaptat al camp valencià que marca les pautes perquè un camp puga ser reconegut com a socialment responsable i, en última instància, puga aconseguir un segell que ho acredite.
Un projecte dissenyat a la universitat i perfeccionat al camp
“No es pot millorar un sector sense comptar amb el sector”, assenyala Campos, i sota aquesta premissa s’ha desenvolupat tot el projecte. Tot i que s’ha dirigit des de la Universitat, concretament des de la Càtedra d’Economia del Bé Comú, s’ha fet sempre de la mà del Comité d’Agricultura Ecològica valencià (CAECV) i d’un grup de 15 agricultors i ramaders voluntaris de tot el País Valencià membres de la Unió de Llauradors.
