VALÈNCIA. Un grup internacional d’investigadors ha captat per primera vegada la imatge d’un forat negre i la seua ombra. Així ho han anunciat en sis rodes de premsa simultànies arreu del món diversos dels científics que han col·laborat en el projecte Event Horizon Telescope (EHT).
L’objectiu del projecte era millorar i connectar una xarxa de huit telescopis d’arreu del món que es troben en zones de gran altitud i difícil accés, com ara Sierra Nevada a l’estat espanyol; els volcans de Hawaii i Mèxic; les muntanyes d’Arizona; el desert d’Atacama a Xile, i l’Antàrtida. Han participat en l’operació més de 200 investigadors d’Europa, Amèrica i Àsia oriental.
La imatge captada és la d’un forat negre que es troba al centre de Messier 87, una galàxia molt densa de la constel·lació de la Verge. Aquest forat negre està a 55 milions d’anys llum de la Terra i té una massa 6.500 milions de vegades més pesada que el Sol.
En una roda de premsa des de Brussel·les amb alguns dels científics que han participat en el projecte, la Comissió Europea ha destacat que la descoberta és “important” perquè aporta proves visuals de l’existència dels forats negres i implica “una bona empenta” a la ciència moderna. Segons l’executiu comunitari, en el projecte han tingut un paper “clau” investigadors finançats per la UE a través del Consell europeu de recerca (CER).
“Hui dia, gràcies a la contribució dels científics europeus, l’existència de forats negres deixa de ser un simple concepte teòric”, ha indicat el comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas. Segons ell, la “sorprenent descoberta” demostra les possibilitats que ofereix la col·laboració científica per a “avançar”.
Participació valenciana
La Universitat de València ha participat en aquest treball internacional que suposa un canvi de paradigma en les observacions dels forats negres. Rebecca Azulay, de la Universitat de València, és una de les participants en la recerca. Es tracta d’una investigadora postdoctoral finançada per la Generalitat a través de la convocatòria APOSTD, i que treballa actualment al Departament d’Astronomia i Astrofísica i a l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Azulay ha participat en les observacions des del telescopi IRAM 30 metres, situat a Sierra Nevada (Granada). Azulay, a més, ha format part de l’equip de treball encarregat de configurar l’equipament tècnic d’aquesta antena.
“Hem utilitzat instrumentació d’última generació en el telescopi IRAM 30 metres. D’aquesta manera, hem pogut registrar una gran quantitat de dades que han resultat crucials per a la reconstrucció de l’ombra del forat negre de M87”, explica Azulay.
També ha contribuït a aquesta fita l’investigador Iván Martí-Vidal, de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). Ell va dissenyar els algorismes que van permetre combinar les dades d’ALMA (l’element més sensible de l’EHT) amb la resta de radiotelescopis. És, a més, coordinador del grup de polarimetria (el principal objectiu del qual és estudiar el paper dels camps magnètics en les proximitats del forat negre). Martí-Vidal és també l’investigador principal del projecte GenT d’excel·lència investigadora, subvencionat per la Generalitat, que començarà aquest juny a l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
“Aquesta no és només la primera imatge d’un forat negre, sinó també un primer fotograma; el primer fotograma d’una gran pel·lícula que està per rodar”, afirma Martí-Vidal. “L’EHT continuarà observant aquest i altres forats negres. A poc a poc, observarem i aprendrem com es comporta la matèria en aquestes regions tan extremes de l’existència”, puntualitza l’astrònom.
