VALÈNCIA. Fa unes setmanes, el nou govern de Moixent (la Costera) –el primer del PSPV en 24 anys– va rebre uns documents de la mà de l’arxiver del poble. Fullejant-los va descobrir que Francisco Franco, no content a haver sigut el dictador d’Espanya durant 40 anys, també tenia els títols de fill predilecte i d’alcalde honorífic de la ciutat des del 1946, poc després que acabara la Guerra Civil.
Aquest reconeixement, ja oblidat pels habitants del poble, va propiciar que l’alcalde socialista, Guillermo Jorques, impulsara des del seu partit una moció al ple municipal per tal de retirar-li els honors. Tal com va avançar l’edició comarcal del diari El Levante la setmana passada, la moció va ser aprovada amb els vots a favor dels sis regidors del PSPV i els tres de Ciutadans, mentre que els dos del PPCV van votar en contra.
Segons explica Jorques, la iniciativa no només pretenia “complir la Llei de Memòria Històrica”, sinó també “mostrar respecte” a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. Per la seua banda, els populars pensaven que aquesta moció provocava que es “reobriren ferides”, una opinió que, segons incideixen des del PSPV, era compartida pel grup de Ciutadans, que finalment va votar a favor per tal de complir la llei, “però no pel que va suposar Franco”.
No obstant això, la regidora de Ciutadans Laura Micó assegura que en cap moment van manifestar aquesta opinió durant el ple i que, després de dur-ho al grup municipal, van decidir donar suport a la moció, “com no podria ser d’una altra manera”. Respecte a la posició del PPCV, prefereixen no entrar a valorar-la i entenen que “cada grup té la seua manera de veure les coses”.
Diari La Veu ha tractat de contactar amb els representants populars al consistori perquè expliquen la seua postura de mantindre Franco com a fill predilecte, però ambdós regidors, Óscar Vaquerizo i María Teresa Olmo, van presentar aquest dilluns la seua dimissió al·legant motius personals. La seua representació a l’Ajuntament encara no ha sigut reemplaçada.
Represaliats pel franquisme
L’alcalde pensa que la decisió no tractava d’obrir ferides, “sinó de tancar-les”. Més encara en un poble on, segons explica, encara hi ha molta gent que va ser afusellada per la dictadura franquista a Paterna –on encara resten més de 2.200 víctimes– i els cossos de la qual no han sigut recuperats. Jorques, sense anar més lluny, explica que té un tio represaliat pel franquisme en parador desconegut.
En aquesta línia, ha assenyalat que treballaran en les qüestions de reparació de la memòria històrica des de la Regidoria, que, per primera vegada, incorpora un àrea especialment dedicada. No obstant això, des de l’Ajuntament asseguren que ho faran “a poc a poc, perquè açò ve de molts anys”, amb la prioritat que es complisca la Llei de Memòria Històrica i es respecten les víctimes, però sense intenció de “donar-li bombo”.
