Dies de gota freda, de la DANA (depressió aïllada a nivells alts) com diuen ara, o siga, la «tafarrà» de tota la vida, i el país congoixat i paralitzat. No és cosa d’ara, que ploure a bots i barrals és com la pluja sovinteja a manifestar-se, quan ho fa, de nord a sud del llarguerut país dels valencians. Això ha estat sempre així, perquè els barrancs són barrancs, precisament, perquè hi corre l’aigua, quan hi corre, a bastament. L’orografia del país està esculpida per l’aigua, pels aiguats, i doncs, la DANA, la que ens ha sobrevingut ara a les primeries de setembre, no hauria de sorprendre ningú. O sí? Hi ha molt d’oblidadís del passat, i és per això, per recordar-los-el, que hui remembrem una terrabastada del passat, la que assotà gran part del Regneen novembre de 1475, la de «la nit espantable» que recull el dietari de Melcior Miralles. Vegem: el 20 de novembre de 1475, divendres, plogué, i plogué molt, tant «com nunca fonc vist ni oït».
