VALÈNCIA. L’alvocat va camí de convertir-se en un cultiu predominant alternatiu als cítrics en una part del País Valencià després d’haver aterrat ja en zones concretes de les tres demarcacions i responsables agraris reconeixen a EFE que aquest fruit té recorregut, tant en producció com en consum.
El cultiu “estrela” alternatiu en aquestos moments té preus “interessants” -que en alguns moments se situa per damunt de dos euros el quilo per al productor-, no presenta complicacions fitosanitàries i té certes similituds quant a dosis d’aigua amb els cítrics.
Si en 2017 la superfície d’alvocat era de 413 hectàrees que produïen 2.025 tones -1.997 d’elles per a consum en fresc-, segons les últimes dades disponibles de l’Informe del Sector Agrari Valencià de 2017 s’estima que durant l’any passat s’ha ampliat a mil hectàrees i “va a més”.
La crisi citrícola que pateix el territori ha propiciat una diversificació del risc en part de les produccions, un canvi que ha tingut el seu major exemple en el caqui, que va conquistar els camps de tarongers de la Ribera en substitució del cultiu tradicional fa una dècada i ha transformat la superfície agrícola; a Alginet (la Ribera Alta), el 90% de les terres són ja de caquis.
També altres cultius com l’ametler, el pistatxo i el kiwi han sonat amb força en els últims anys però no han arribat a consolidar-se per diferents motius. Els plançons d’ametler van arribar a tindre llistes d’espera però els preus han caigut en picat; el pistatxo és un cultiu problemàtic al territori i el kiwi té uns costos d’inversió inicial alts i per a obtindre rendibilitat cal esperar quasi una dècada.
L’alvocat és una alternativa més amb una rendibilitat “interessant” i bons preus, i amb costos assumibles, ja que com que es tracta d’un cultiu nou no presenta plagues o malalties. Què ho limita? Requereix zones càlides -és un cultiu subtropical-, protegides de vents del nord i de ponent; necessita aigua de bona qualitat, i té un 15% més de dependència hídrica que el cítric.
“S’està plantant molt d’alvocat i s’està optant per la varietat Hass -representa el 90% del que es consumeix a l’Estat i a Europa- i Lamb Hass”, explica a EFE el tècnic responsable dels sectors agrícoles de la Unió de Llauradors, Ferran Gregori, que es mostra optimista respecte a aquest cultiu, almenys per a diversificar la producció.
De fet, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA) ha creat recentment l’associació de l’alvocat Asoproa, destinada a aprofitar els nínxols de mercat, produir alvocat valencià sota distintiu o marca de qualitat i protegir els productors ecològics, a més de divulgar la cura d’aquest cultiu, detalla el seu secretari general, José Gaspar.
A més de Callosa d’en Sarrià i Altea (la Marina Baixa), Faura i Benifairó de les Valls (el Camp de Morvedre) i la Safor, també ha començat a plantar-se alvocat al Camp de Túria, la Ribera i la zona de Castelló de la Plana i Orpesa (la Plana Alta), encara que les mil hectàrees que es calcula que pot haver-hi són una superfície d’escassa dimensió davant les més de 10.000 d’Andalusia.
En la mesura en què la producció siga assumible pel consum, que creix de manera exponencial, l’alvocat té un marge important de creixement al País Valencià i els seus preus són prou elevats, encara que es desconeix fins a on arribarà la seua extensió, segons Gregori.
Al seu parer, faria falta una planificació per part de les cooperatives per a tindre un control de les produccions i recorda que el caqui era “el súmmum” i ara els preus són una tercera part dels que hi havia fa nou anys.
De moment no hi ha excessos d’oferta d’alvocat i el consumidor europeu valora el produït a l’Estat, que té el valor afegit de ser un producte de quilòmetre zero, segons el representant d’AVA.
