La coca d’arrop

L’arrop és aquell líquid espés que s’aconsegueix en bullir el most, a la tardor. És dolcíssim i, precisament per això, va bastant de baixa, perquè actualment ja no agraden les menges tan dolces. A les comarques centrals del País Valencià (del Camp de Morvedre a la Marina) hi ha costum de fer unes coques amb arrop que resulten, però, molt grates al paladar, si no n’abusem, és clar. La preparació és senzilla i només cal preparar una coca bamba i farcir-la amb l’arrop. Tot i que no ho sabem del cert, deu ser antiquíssima perquè, d’arrop, els romans ja en feien.

Una altra mena d’arròp és l’anomenat aiguamel, que es prepara tot bullint mel i aigua fins que es fa espés i pren una coloració obscura, com la de l’arrop. Després de treure la mel de les bresques encara en resta una mica, que s’extrau tot posant-les a bullir al foc. És un subproducte que, al Priorat i la Ribera d’Ebre, anomenen arruix i, a la Plana Alta, melcoca (mel cuita). En aquestes comarques hi ha costum de fer coques d’arruix o melcoca, que són semblants a les d’arrop, però s’han tornat molt rares perquè, amb les modernes tècniques d’extracció de la mel, l’arruix ja no es troba amb la facilitat amb què ho feia fa només uns anys. És una llàstima perquè, com he dit abans, són unes coques boníssimes, però sembla que no hi ha res a fer.

A l’Alguer, al seu torn, fan pans d’arrop, que són unes coques bambes pastades amb arrop, molt llamineres. La preparació és senzilla i només cal pastar la farina amb l’arrop, el rent, una culleradeta de canyella i uns ous, però la pasta no tova amb facilitat i cal deixar-los en una panera, tapats amb mantes perquè conserven l’escalfor, un mínim de vint-i-quatre hores, dos dies si és hivern. El resultat, però, són unes coques esplèndides, que no cal sucar-les amb res perquè soles, sense cap acompanyament, ja resulten més que bones. Es poden trobat tot l’any però són típics de Nadal i els trobem en la ‘Rondalla de Nadal’, arreplegada per Pasqual Scanu; un rodamón es troba en casa d’un sabater i, amb un toc de bastó, fa aparéixer tot de menges:

Dient així, toca la taula ama’l [amb el] bastó, i aquesta, en un instant, se transforma, ben aparellada i plena de tots los menjars tradicionals del temps de Nadal: macarrons i pasta al forn, carn de porquedo [porquet] i anjoni [anyell] cuits al forn, casquetes, pabassinos, casadines, pa de arrop, peres de cascavall, torrons i panses, ampolles de diversos vins i xampanys, tortes i licors.

I també apareix en la cançó del grup musical Càlic ‘Los barandons’; en donarem unes cobles:

Bona nit i bon any,
que Deu nos dongui vida
i bones Pasqües completes
i amb a salut a un altr’any,
pabassinos i pa d’arrop
trèieu amb a cuidado,
excuseu de l’enfado
que d’aquí no anem enlloc.

D’altra banda, a Menorca també devien fer coques d’arrop, no sabem de quina mena, perquè les hem trobades en una corranda:

Arri! arri! somereta,
anirem a Son Bitlloch,
trobarem na Joaneta
qui fa coques amb arrop.

—————

Coca d’arrop

Ingredients: 500 g de farina de força, 500 g d’arrop, 100 g de sucre, oli, llet i 30 g de rent.

Preparació: d’entrada deixatarem el rent en un got de llet tèbia i, en acabant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem el sucre, mig got d’oli i l’aigua del rent i ho anirem remenant i pastant sobre el mateix marbre. S’ha de pastar i fényer com si fos un pa; si cal, hi afegirem una mica més de llet o de farina. Quan ho tindrem ben pastat en farem una bola i la deixarem tovar un parell d’hores en lloc tebi, tapada amb un llenç. En haver tovat la pasta l’estendrem sobre un llanda de forn (oliada o enfarinada), li donarem una forma rectangular i li farem uns vorells tot al voltant. La deixarem tovar un parell d’hores, hi posarem a sobre l’arrop, l’escamparem i ho enfornarem, a 200º. Al cap d’uns vint-i-cinc o trenta minuts ho traurem i ho deixarem refredar.

Variants: al Camp de Morvedre hi ha qui hi posa l’arrop en traure la coca del forn. A la Vall d’Albaida hi ha qui, abans d’enfornar-la, empolsa l’arrop amb un grapat de farina.
Un altre tipus de coques, conegudes a l’Horta i el Camp de Morvedre, són de pasta adobada: barrejarem oli, arrop, aiguardent anisat i la quantitat de farina necessària perquè hi haja una pasta ni dura ni molla, en farem coques primes, d’un pam de diàmetre, i les enfornarem. Hi podem afegir canyella i ratlladures de llimona.
—————

Coca d’arruix

És prepara de la mateixa manera que l’anterior però canviant l’arrop per arruix. La pasta pot dur un parell d’ous, mig got de moscatell o les ratlladures d’una llimona (hi ha qui, prèviament, fa bullir la llet amb un grapadet de celiandre o matafaluga). Generalment es prepara amb la tècnica de la coca amb molles o cóc amb mel: farcirem la pasta amb una barreja d’oli i farina, l’enfornarem i, en traure-la del forn, hi afegirem l’arruix.
—————

Pa d’arrop

Ingredients: 1 kg de farina de força, 500 g d’arrop, 3 ous, canyella i 60 g de rent.

Preparació: de primer posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem l’arrop, els ous, el rent (esmicolat) i una culleradeta de canyella i ho barrejarem i pastarem fins que hi haurà una massa que es desenganxarà dels dits. S’ha de pastar i fényer com si fos un pa; si cal, hi afegirem una mica d’aigua o de farina. En estar ben pastada en farem una bola, la posarem en un llibrell i la deixarem tovar en lloc tebi, tapada amb un llenç. Al cap d’un parell d’hores en farem boles d’uns cent cinquanta grams, les aplanarem una mica (en farem unes coques redones), les posarem en una panera, les taparem amb mantes i les deixarem tovar una altra vegada. A l’endemà (o al cap de dos dies, si és hivern) els posarem en una llanda de forn i els enfornarem, a 200º. Al cap de vint-i-cinc o trenta minuts els traurem i els deixarem refredar.

Variants: hi podem afegir un grapat de panses o d’ametla mòlta. Els podem fer més grans o més petits.
—————

Altres denominacions

Coca d’arruix: cóc d’arruix (Priorat), cóc amb melcoca, cóc de melcoca (Plana Alta).
—————

Dialectalismes

Cóc amb melcoca: cóc ‘en’ melcoca.
Pa d’arrop: pa de ‘rop’.