deya á la Sió en Pere Just.
—La pastanaga?… quin gust!
va respondrer la minyona.
Un qu’ estava les rahons
escoltant y era molt plaga,
va dir: Sió… la pastanaga
y tinc la gran safanória;
segur que, si la tastares,
me tindries en memória.
Perquè fos bona minyona,
va regalar-me la mama
una figa molt bufona
d’aquelles de coll de dama.
Va venî a casa, aquell dia,
el cosinet d’una amiga,
i per dar-li una alegria
li vaig ensenyar la figa…
I el pobre noi, naturalment,
no s’hi veia de content!
II
El cosinet, que era un plaga,
diu «Si me la dónes, maca,
jo et daré una pastanaga
que tinc dins de la butxaca!»
Creient-me que era una guasa,
li dic: «Primer la vull veure.»
I ell, sense pensar-s’hi massa,
la pastanaga es va treure…
Això ho va fer, naturalment,
com una cosa corrent!
III
L’hi faig amagar depressa,
dient que era molt bonica,
prô que a mi mo em feia peça,
perquè la trobava xica!
«Noi, ja saps que sóc tossuda;
qui vulgui la figa meva,
l’ha de portar més groixuda
i més llarga que la teva!…»
I el bon xicot, naturalment,
se’n va anar tot descontent!
Ingredients: 1 kg de safanòries, 1 ceba, 2 tomaques madures, 1 botifarró, alls, sagí, pebre i sal.
Preparació: de primer pelarem i trinxarem la ceba i un parell d’alls i, a continuació, ratllarem o picolarem les tomaques (pelades, en el darrer cas). Tot seguit posarem una cullerada de sagí en una paella de mànec i la deixarem al foc, més aviat suau. Quan el sagí serà calent hi posarem els i els sofregirem. Els donarem unes remenades i, quan agafaran una mica de color, hi afegirem la ceba i la sofregirem també. Ho remenarem ara i adés i, en enrossir-se lleugerament, hi posarem les tomaques. Ho remenarem de tant en tant i, en estar tot confitat, ho abocarem en una olla. Llavors pelarem les safanòries, les farem a rodanxes d’un dit de gruix i les hi afegirem. Hi posarem aigua (sense arribar cobrir-ho), ho salpebrarem i ho deixarem al foc. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau, amb l’olla tapada. Hi afegirem també el botifarró (desfet, sense pell) i, al cap d’un quart d’hora, agafarem l’olla per les anses i li donarem uns tombs. Ho deixarem confitar per espai d’uns deu minuts, li donarem un altre parell de tombs i, en estar cuita la safanòria, ho traurem i ho deixarem refredar. En acabant, a l’hora de sopar, ho calfarem, ho escudellarem i ho traurem a taula.
Variants: hi podem afegir un tall de sobrassada, una rodanxa de camallot o un grapat de panses i pinyons. Hi ha qui sofregeix uns talls de magre de porc.
—————
—————
Dialectalismes
Pastanagues ofegades: ‘pastenagues’ ofegades.
Safanòries amb panses i pinyons: ‘safannàries’ amb panses i pinyons’, ‘safannèries’ amb panses i pinyons.
Safanòries ofegades: ‘safannàries’ ofegades, ‘safannèries’ ofegades
