Màgica nit de somni i encanteri
abillada amb l’encís del foc i el vent.
Batega l’ala bruna del misteri
que reviu el passat dins el present.
abillada amb l’encís del foc i el vent.
Batega l’ala bruna del misteri
que reviu el passat dins el present.
L’esperit soterrat d’antigues faules
cimbreja dins les flames cel amunt,
a ritme de cançons sense paraules
amb música d’espurnes i de llum.
La cendra esdevé pàl·lida parpella
damunt la nina roja caliu.
Bo i donant-nos les mans fem una anella
per festejar el solstici de l’estiu.
Sardanegem ardits, tal com dansaren
per acomplir els seus ritus els pagans,
que en el decurs dels segles, ens llegaren
la venustat dels ritmes i dels cants.
Recollim escardots, espígol, menta
i la blavós rel del panical.
Com adéu, un a un, prenent empenta,
traspassem la foguera d’un gran salt.
Alícia Tello i Garcia
