A Cotino li va la bona vida
perquè és un home de sort,
és de l’Opus, té el cor fort,
i es confessa cada dia
ay padre, ave maria,
he pecado. Doncs, te absolvo,
y m’ayudas a fer missa.
Cotino no es fa de pregar
i diligent s’hi posa i frisa.
Com tot no ha de ser resar,
viure bé i fornicar,
els protegits del Senyor,
i si són de l’Opus millor
també es poden dedicar
a coses de corrupció,
a fer diners i a medrar.
Després s’han de confesar,
els donen l’absolució
i a continuar.
La cosa és si els enxampen
amb un negoci gens clar,
com és el cas de Cotino
amb tot el seu fangar.
Perquè la gent del Casino
beato i episcopal
és que no té atura
i la cara molt redura!
I com Cotino és un vibre
sense ninguna moral,
ha presentat un llibre
sobre l’Ètica i la policia
i això és un pecat mortal
com ho fou la simonia
de la visita papal.
Què en sabrà d’aixó Cotino
si l’ètica ni la coneix?
Que pregunten als del Metro
que sí que saben com menteix!
