Avui van, primer, els estats
dels cacics i potentats,
de les classes dirigents,
dites també autoritats.
Creats pel control de la gent
i dels pobles conquistats,
els estats fan les guerres
d’on trauen molt de profit,
cada vegada més terres,
or i béns, i amb les desferres
s’omplen vaixells i gerres.
Amb les tretes dels bandits
han conformat els imperis
i llancen tot d’improperis,
d’amenaces i despits,
d’exilis i captiveris
als qui no els fan els llits.
No confondre amb les nacions,
dels pobles i llurs cultures,
amb ses llengües, tradicions,
fracassos i bonaventures,
amb una història i un passat
i un futur que volen lliure,
perquè la nacionalitat
és per a gaudir i viure
i no per ser-hi subjugat.
La nació o és independent
o és que l’han esclavitzada,
i el poble o és valent
o és un poble en retirada.
I a continuació, els partits,
on hi ha de bons i d’honrats
i altres molt remalparits,
que viuen de fer forats
a l’erari, als pressupostos,
a canvi de sucar-hi els dits.
Comencem pels més honestos,
que no tenen corrupció,
lamentablement aquestos
són una excepció
i acabaríem molt ràpid
fent-ne la relació.
Fer la llista dels corruptes
seria una llista més llarga,
i en això ja no hi ha dubtes:
seria llarga i amarga.
La solució potser seria
responsabilitzar els partits
perquè sols així es podria
fer fora els desvergonyits.
Dilluns que ve va el futbol,
i les grans empreses també,
perquè ens toquen el flabiol
abusant de la nostra fe.
