L’esport de masses mundial
és el futbol, tothom ho diu,
i és molt extens i general
i és molt més provocatiu,
del que seria normal i moral.
Els clubs mouen milions,
més dels que tothom sap
i a ningú li cap al cap,
que tantes transaccions,
transmissions i comissions,
siguen totes tan “legals”
i visades per la hisenda.
Hi ha molt de fatxenda
fent negocis personals.
I quin paper és el del soci?
El soci mut i a la gàbia,
o siga a pagar i a callar,
rosegar-se les ungles de ràbia
i anar al bar a protestar.
I això sí, si guanyem la Copa
o la Champions o la Lliga,
fer el paper de la tropa
… i passar per la taquilla.
Uns paguen i altres cobren
pels jugadors estem d’acord,
però hi ha directius que sobren,
que tot ho fan pels diners
i no són pocs, que en són milers
i què fa el soci? Doncs, el sord.
Avui ho deixem ací,
perquè ja no tinc més temps,
he tingut un contratemps
i he perdut tot el matí.
La setmana que ve parlarem
de negocis i d’empresaris,
grans superfícies, unes legals
i altres no tant. I a l’extrem,
de mafiosos estrafolaris.
