VALÈNCIA. Els aranzels que aplicaria el Regne Unit en cas que es produïsca un Brèxit sense acord afectarien el 57% de les exportacions valencianes al Regne Unit, segons un informe elaborat pel Servei d’Estudis de Cambra València. El text analitza la política comercial que el Ministeri d’Economia britànic va fer pública el passat 13 de març, abans de la votació al Parlament Britànic, i que s’aplicaria durant un any en el cas que el Regne Unit deixara la Unió Europea sense arribar a un acord el 29 de març.
Aquesta política comercial implicaria que el 87% dels productes importats pel Regne Unit estarien lliures d’aranzels, amb la finalitat de minimitzar el cost per a empreses i consumidors. El 13% restant pagaria aranzels, perquè el govern britànic considera que són els sectors industrials més vulnerables davant la competència exterior: alimentació –carn, peix i cereals, sobretot–; productes energètics; productes químics; tèxtil i confecció; semimanufactures, i vehicles.
Els automòbils suposen la meitat de les exportacions
Tenint en compte que la meitat de les exportacions al Regne Unit corresponen a vehicles automòbils, amb un aranzel del 10%, si descomptàrem aquest capítol del total, el 22% de les exportacions valencianes es veurien afectades pels nous aranzels britànics.
Els aranzels se situen entre el 2,5% en pells/cuirs i el 12% en tèxtil i confecció. No obstant això, als productes alimentaris –carn, peix, cereals i molineria– se’ls aplicaria una taxa aranzelària o una quantia econòmica en funció del pes. El cost aranzelari per als productes no alimentaris que el País Valencià exporta al Regne Unit ascendeix, amb dades de vendes del 2018, a quasi 127 milions d’euros, dels quals 114 corresponen al sector automobilístic.
Els productes valencians que més es veuran afectats per aquests aranzels són: carn i els seus preparats; cereals; productes derivats del petroli; abonaments amb fertilitzants; manufactures de plàstic –vaixella i articles de cuina, entre d’altres–; confecció elaborada, sobretot en cotó i tèxtil de la llar; rajoles ceràmiques, i vehicles automòbils per a persones i per a mercaderies.
A més, “al cost aranzelari caldria afegir el cost dels retards en frontera, les inspeccions duaneres i els serveis financers associats, que suposen no solament un preu major per al consumidor britànic –que perd poder adquisitiu–, sinó també un major cost per a l’empresa exportadora i menors marges de beneficis”, conclou l’informe.
