VALÈNCIA (EP). Asaja Alacant ha advertit aquest dijous que l’any agrari s’ha tancat amb un “enfonsament” del valor econòmic de les produccions del 28% respecte al 2018. D’aquesta manera, cítrics, hortalisses i raïm de taula són els cultius que arrosseguen les pitjors dades, malgrat ser els que major valor solen tindre en el mercat. Així, han parlat de la “pitjor campanya de cítrics” dels últims 15 anys, amb pèrdues que arriben als 123 milions d’euros.
Els agricultors han incidit que “tots els indicadors” feien intuir que l’any agrícola “no acabaria massa bé”. “La mala dada ve de la mà del valor econòmic de les plantacions, que ha descendit en un 28%, passant de 654 milions d’euros el 2018, a quasi 471 milions d’euros el 2019”, segons el departament d’Estadística i Econòmic de Joves Agricultors Asaja Alacant.
Els tres cultius que justifiquen el daltabaix del valor econòmic agrari són: cítrics, hortalisses i, dins de la vinya, el raïm de taula. Precisament, els que major valor tenen al mercat. A més, cítrics (49,9%) i hortalisses (22,7%) copen la producció vegetal de la demarcació.
“I és que, quan la campanya citrícola va malament, és molt difícil que les gràfiques llancen números positius, ja que aquest cultiu representa més del 45% de la renda agrària a Alacant”, ha indicat Asaja en un comunicat.
A més, han apuntat que en el cas dels cítrics la campanya 2018-2019 es va produir un “cataclisme de preus en origen” que ha portat “a la pitjor campanya citrícola dels últims 15 anys, amb pèrdues estimades per als agricultors de 123 milions d’euros”.
Entre les causes es troba un augment de collita considerable; sequera abans de l’estiu que va provocar calibres xicotets en varietats primerenques; retard de la campanya per la maduració de la fruita; elevades temperatures al començament de la tardor, la qual cosa va generar baixa demanda, i, finalment, la gota que va satisfer el got: entrada massiva de cítrics de Sud-àfrica.
“Des d’Asaja advertim que la lliure entrada de productes de tercers països va ser el detonant, tot generant una inestabilitat de la campanya permanent i la causa principal d’una de les majors crisis de preus de les últimes dues dècades”, ha assenyalat el president d’Asaja Alacant, Eladio Aniorte.
Les hortalisses i la DANA
En segon lloc, s’ha incidit directament que les hortalisses van ser el cultiu més afectat per la DANA i, principalment, pels múltiples trencaments del Segura.
De les 6.000 ha plantades al Baix Segura van quedar destruïdes 5.000, amb pèrdues comptabilitzades per Asaja de 138 milions d’euros.
“Es van perdre algunes de les hortalisses més valuoses, com ara la carxofa, moniatos o carabasses”, ha explicat el president d’Asaja Oriola, José Vicente Andreu.
Finalment, el tercer vèrtex d'”aquest fatídic triangle” el compon el raïm de taula del Vinalopó. La vinya, a pesar que manté la superfície cultivada i augmenta la producció, descendeix acusadament en valor econòmic, passant de 73.072.982 euros el 2018 a 47.326.438 euros en 2019 (35,2%), motivat, sobretot, pels “ruïnosos preus” aquesta campanya, en la majoria de les seues les varietats ha acabat eixint del camp molt per davall dels costos de producció.
