VALÈNCIA. El jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, ha decidit processar l’expresident de la Generalitat Francisco Camps pels contractes que l’Administració va subscriure amb les empreses de la trama Gürtel per al muntatge de l’estand de Fitur de l’any 2009. L’instructor del cas insta en la seua interlocutòria les parts a formular els seus escrits d’acusació demanant l’obertura de judici oral o, per contra, l’arxivament del cas.
El magistrat considera que existeixen indicis suficients per a considerar Camps responsable de la contractació directa d’Orange Market –eludint els criteris de publicitat marcats per la llei de contractació pública– per al muntatge del pavelló ‘Comunitat Valenciana’ en la Fira Internacional de Turisme (Fitur) del 2009. Així, De la Mata considera que l’expresident del PP va poder incórrer en un delicte de prevaricació administrativa. El magistrat, però, deixa la porta oberta a un hipotètic canvi posterior de la qualificació dels fets delictius.
De la Mata, en un escrit datat el 3 de juny al qual ha tingut accés Diari La Veu, assenyala que existeixen proves suficients que acrediten la relació de Camps amb el capitost de la trama Gürtel a València Álvaro Pérez ‘el Bigotes’. Tanmateix, les declaracions de la fase d’instrucció dels investigats així com dels testimonis –entre ells l’exdirigent del PPCV Ricardo Costa– demostren que l’empresa dependent del grup Correa treballava abans de l’adjudicació administrativa en el muntatge del pavelló de Fitur.
A més a més, el magistrat és clar quan explica que de les testificals es pot deduir que les adjudicacions a Orange Market estaven relacionades amb el pagament dels deutes que el Partit Popular de la Comunitat Valenciana tenia contrets amb les empreses del grup Correa pel muntatge dels actes de la formació conservadora. En aquest sentit, les paraules del magistrat no deixen lloc a dubtes: “Consten evidències que el Partit Popular va utilitzar diferents estratègies per a gestionar aquesta situació, totes il·lícites: la primera, el pagament de part d’aquests deutes mitjançant pagaments en metàl·lic (de quantitats obtingudes amb donacions il·legals d’empresaris valencians); la segona, el gir de factures falses d’Orange Market SL a empresaris valencians, que les assumien i les pagaven. Camps Ortiz estava plenament al corrent de l’existència del deute, així com, també, dels dos procediments il·lícits que es van implementar per a pagar-la”.
Camps ja va negar davant del tribunal la seua relació amb ‘el Bigotes’ i que ell haguera donat cap instrucció per a adjudicar l’estand de Fitur a Orange Market. El magistrat contravé la seua declaració dient que, “si bé és cert que no existeixen documents que acrediten les instruccions de Camps” sobre la contractació amb les empreses de Francisco Correa, “això no significa” que l’aleshores president de la Generalitat “no proporcionara instruccions directes i intervinguera en el direccionament del contracte a favor d’Orange Market”.
Un any d’investigació
El magistrat instructor de la peça 5 del cas Gürtel ha pres aquesta decisió després de quasi un any d’investigació i després de citar a declarar com a imputat Camps i altres suposats implicats en el presumpte tripijoc per a adjudicar el contracte de Fitur a la xarxa que dirigia Francisco Correa.
Encara que l’Audiència Nacional va ordenar reobrir aquesta peça per a investigar Camps al setembre de l’any passat, no va ser fins a mitjan desembre quan De la Mata va decidir imputar-lo formalment pels presumptes delictes de prevaricació administrativa i frau a l’Administració. Finalment, el jutge ha decidit processar-lo per prevaricació, encara que “sense perjudici d’ulterior qualificació”.
Van ser les revelacions de Francisco Correa; de l’exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa; del que fora número dos de Gürtel, Pablo Crespo, i de l’exdirigent d’Orange Market Álvaro Pérez ‘el Bigotes’ en el judici pel finançament il·legal de les campanyes electorals dels populars valencians les que van fer que la Fiscalia Anticorrupció sol·licitara la reobertura de les diligències en l’Audiència Nacional per a conéixer si Camps va donar indicacions per a adjudicar amb les empreses de la trama corrupta.
Per això, el magistrat instructor va citar a declarar tots ells al gener d’enguany per a preguntar-los específicament per l’adjudicació dels contractes. ‘El Bigotes’ va ser el que més es va esplaiar, ja que va Camps directament com la persona que va ordenar tots els contractes adjudicats al País Valencià a la trama Gürtel.
En una declaració de més de tres hores de duració, va remarcar que no solament va ser el contracte de Fitur objecte d’aquesta peça d’investigació, sinó que va haver-hi més adjudicacions de la Generalitat valenciana anteriors a 2009 autoritzades per Francisco Camps, si bé els suposats delictes comesos ja estarien prescrits.
També Costa va ratificar el que s’ha dit ja en el judici pel finançament il·legal del PPCV, quan va assegurar va ser el seu antic cap i expresident valencià qui va decidir contractar amb Orange Market per a organitzar els actes de campanya de les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 i les generals del 2008.
Camps ho va negar tot
Per contra, el mateix Camps va negar totes les acusacions i les va atribuir a “una creació” orquestrada “des de l’esquerra”, ja que es “va crear un relat i no poden trencar-lo” perquè interessa per a mantindre-li allunyat de la política i al PP, el seu partit, assenyalat per corrupte.
La peça dels contractes Orange Market és la cinquena investigació que s’obri contra Camps en relació amb la trama Gürtel. En la primera, l’anomenada causa dels vestits, va ser absolt per un jurat popular, si bé després s’han anat incoant altres diligències.
D’una banda, la investigació en el Jutjat d’Instrucció número 5 de València per les irregularitats en les contractacions de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies per a la visita del Papa Benet XVI; i la del Jutjat d’Instrucció 17, que investiga presumptes irregularitats en les adjudicacions per a la construcció del circuit urbà de la F1 per part de l’Ens Gestor de Transports i Ports (GTP) de la Generalitat.
En aquesta última causa, la Fiscalia va demanar el sobreseïment en considerar que el presumpte delicte de prevaricació pel qual ja ha sigut processat està prescrit, si bé la jutge instructora ha rebutjat argumentant que el delicte continuat de malversació, el que té pena més greu, no ha superat el termini de 15 anys.
