Vivim de nou un temps de canalles, és a dir, de patriotes. Em remet, per al lector suspicaç, a una famosa frase de Samuel Johnson, tal com la replega Boswell, el seu biògraf: “Patriotism is the last refuge of a scoundrel”. Scoundrel, en anglés, vol dir efectivament “canalla”. Ara aquesta púrria pul·lula per tot arreu, amb les seues emocions simples, les seues solucions escandalosament simples i les seues banderes encara més simples.
Als nostres amics de Catalunya sempre els podrem reprotxar que hagen despertat un monstre, el monstre rojigualdo. Ells sabran si ha pagat realment la pena. Actualment, en tot cas, les banderes ho inunden tot i correm el perill que els programes electorals més exitosos consistisquen, molt agudament, en la combinació de dos colors…
Vindran temps potser encara pitjors en què els propietaris d’aquestes ensenyes les hagen convertit fefaentment en allò que al Quixot s’anomenava el bàlsam de Fierabrás. Tot, llavors, es mesurarà en banderes.
Que les urgències dels hospitals estan col·lapsades i la gent ha d’esperar-se als corredors damunt les camilles? No passa res. En lloc de llençols, una bona bandera al damunt dels cossos malalts i tota malaltia, per art d’encanteri, desapareixerà.
Que a moltes escoles encara els escolars han de fer classe en barracots? Cap problema. Presidint la barraqueta, on abans hi havia el crucifix o la cara de fogassa mal cuita del Caudillo, una bona bandera.
Que un percentatge escandalosament alt de la població és pobra i no arriba a final de mes? Repartir-hi polseretes amb la bandera pàtria. No dóna de menjar però conforta molt en l’adversitat.
Que la corrupció continua sent el càncer del capitalisme? Fer jurar la bandera als corruptes pillats in fraganti, com a propòsit general d’esmena, enmig d’una bella cerimònia –militar, per descomptat– al so d’una música marcial.
Que els caixers automàtics del bancs que encara en tenen estan plens de captaires udolants en la matinada? Una bandera per tapar-s’hi, perquè tinguen els somnis més dolços.
Que els immigrants arriben exhausts i malferits a les platges, a les tanques, a les fronteres de la pàtria embanderada? En lloc de benes o vitamines, tires de bandera. No hi ha medecina més potent i segura, ni més miraculosa. I després, naturalment, se’ls expulsa.
Sí, tot això es pot aconseguir amb les banderes quan ja són l’única i més segura moneda de canvi, els bitllets de curs legal, els nous bitcoins. I qui no s’hi aconforme, pitjor per a ell. Molt prompte els qui reneguem de les banderes serem els nous ateus, i el ramat ens observarà amb malfiança. Però entre nosaltres circularà una consigna, el vell lema anarquista, una frase rotunda en la seua reposada resolució, una divisa indestructible: “La millor bandera és la que crema més ràpid”…
Seguiu amb salut.
