VALÈNCIA. El fantasma de les retallades que sobrevola el Botànic des de mitjans de l’estiu, quan començava a fer-se evident que l’Estat no desbloquejaria els pagaments a compte de les autonomies, ja té cos i forma. Aquest cap de setmana la Generalitat va comunicar que finalment serien 364 milions de “retencions de crèdit” les que s’aplicarien sobre el pressupost d’enguany, un 1,5% del total.
El que no queda tan clar és on s’aplicaran exactament aquestes “retallades” o “ajusts” –la denominació depén de qui es pregunte–, ja que la Conselleria d’Hisenda no ha oferit cap document detallat al respecte. Malgrat això, el Pla Econòmic Financer que detalla aquestes dades (PEF) ja ha sigut entregat al Ministeri d’Hisenda, que li haurà de donar el seu vistiplau si pretén que els 250 milions del FLA arriben abans del 9 d’Octubre, tal com va prometre Ximo Puig.
Tot i que no han oferit dades exactes, des del Consell i els partits que conformen el Botànic asseguren que no es pot parlar de retallades perquè els ajusts s’han aplicat majoritàriament a partides que serien executades enguany, per la qual cosa la solució ha sigut passar-les a l’exercici de l’any 2020. Moltes d’aquestes partides “inexecutables” estan integrades, segons fonts coneixedores del document, en les àrees on des del primer moment s’havia assegurat que no es retallaria el pressupost, com per exemple Educació o Habitatge.
Durant aquest dimarts, els grups polítics de les Corts han fet les seues valoracions al respecte. Des de la dreta s’ha atacat durament el Consell perquè consideren que són unes “retallades” que arriben poc després d’haver engruixat l’estructura institucional amb la creació de nous càrrecs i departaments en aquest nou mandat, mentre que els partits del Botànic s’han afanyat a defensar que aquests ajusts pressupostaris són “reprogramacions” de crèdit que no afectaran els serveis públics bàsics.
Manca d’informació sobre les retencions
Malgrat tot, persisteix certa confusió mentre la Generalitat no faça públiques unes dades que ja estan elaborades i en mans del Ministeri d’Hisenda. Des de Compromís, per exemple, el diputat Fran Ferri ha defensat la manera en què s’han aplicat els ajusts, però també ha admés que les poques dades que coneixen les han adquirides a través de les conselleries en mans de Compromís i a través d’allò que s’ha publicat en premsa. Així, ha arribat a posar com a exemple dels ajusts el Pla Edificant, en què es trobarien algunes d’aquestes partides que han sigut “reprogramades” per a l’any pròxim perquè, en qualsevol cas, no serien executades durant aquest exercici.
Segons fonts del PSPV, Habitatge també incorporaria una part important d’aquests ajusts, ja que els plans del govern per a adquirir vivenda i augmentar el parc públic s’han vist endarrerits per la densa burocràcia i no s’esperava poder executar-los abans del 2020. En general, gran part de les “retencions de crèdit” s’han aplicat a inversions que, en aquests moments de l’any, estaven en dubte d’escometre’s, sempre segons la versió dels membres del Botànic.
Aquest dimarts, a més, el PSPV, Compromís i Unides Podem han tombat la petició de compareixença de Ximo Puig que el PPCV ha presentat en la Junta de Síndics. Els populars demanaven que el president compareguera en un ple extraordinari per a explicar les “retallades” i detallar on s’han aplicat.
Des dels partits del Botànic han considerat que no és el president qui ha de donar explicacions, sinó el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, que ho farà en la pròxima Comissió d’Hisenda que celebren les Corts. Malgrat això, la pròxima comissió tindrà lloc aquest dimecres i aquest punt no ha sigut afegit a l’ordre del dia, així està en dubte en quin moment donarà el conseller les explicacions pertinents.
Ajusts en inversions
Per ara, la Generalitat només ha transmés de manera oficial que els ajusts es repartiran de la següent manera en el pressupost: Capítol I de personal, 20 milions; Capítol II de despeses de funcionament, 42,4 milions; Capítol III d’interessos, 1 milió; Capítol IV de transferències corrents, 38,9 milions; Capítol VI d’inversions, 118,6 milions; Capítol VII de transferències de capital, 133,4 milions, i Capítol VIII d’actius financers, 10,4 milions.
A més, se sumen 80 milions que han anat a parar a dotar pressupostàriament totes les actuacions d’emergència i reparació d’infraestructures per part de les conselleries vinculades als danys causats per la DANA, la qual cosa qualifiquen des del Consell com una “disminució” de les retencions de crèdit que en un principi exigia el Ministeri d’Hisenda, al voltat dels 438 milions.
