VALÈNCIA. El passat juliol la Universitat de València i la d’Alacant començaven les vacances amb molt bones notícies per a les carreres d’humanitats. Aquelles a les quals sovint s’acusa falsament de falta d’eixides han aconseguit mantindre el nombre de matrícules d’alumnes de primer any. Fins i tot, algunes, augmentar-lo. Aqust és l’èxit que celebren en el Grau de Filologia Catalana, que cada any suma més alumnes a les aules de les facultats. La campanya de les universitats contra els estereotips regnants sobre la carrera és un dels ingredients principals de l’acadèmia per a superar les expectatives de demanda. La tasca dels professors especialistes als centres educatius i les activitats culturals complementàries completen la recepta per a acollir els futurs filòlegs.
A la Universitat de València s’han cobert les 70 places que s’oferien per al curs 2019-20 i, així i tot, queden 16 alumnes en llistes d’espera. Mentrestant, a la UA han hagut d’ampliar la ràtio prevista; si bé en principi podien matricular-se 50 alumnes, l’augment de la demanda ha provocat que, finalment, n’hagen acceptat 53. Un increment del “100%”, explicaven des de les xarxes socials del departament de Filologia Catalana de la universitat alacantina.
“És una notícia excel·lent”, afirma l’escriptor Vicent Josep Escartí, també catedràtic a la UV. La satisfacció per les xifres i “el repte de mantenir-les” és notori en la facultat ubicada a l’avinguda Blasco Ibáñez. A la UV, a més, s’ha aconseguit mantindre el nombre de persones matriculades en els diferents cursos respecte als anys anteriors. Durant aquest any, la facultat acollia 230 alumnes d’aquesta especialitat.
A Alacant, l’actual cap de departament de Filologia de la UA, Marinela Garcia, assenyala que aquest repunt de l’interés per la llengua és gràcies a la col·laboració i la difusió de tots els materials a través dels professors. Són ells qui, al cap i a la fi, permeten que la campanya de les universitats puga arribar als instituts. És el cas, per exemple, de les Olimpíades Lingüístiques –tant de la UV com de la UA– que se celebren any rere any i que congreguen centenars d’alumnes. I, ara, l’increment de matrícules suposa tota una fita i un esforç divulgatiu que està donant els seus fruits: dels 9 joves de primer curs que van passar per la UA el 2015, ara, per fi, s’ha superat la barrera de les cinquanta places.
Píndoles lingüístiques a les xarxes
Un augment que esperen que no siga puntual i que es deu a una campanya constant a través de vídeos i xarxes socials. L’última, sota el nom ‘Un grau amb futur’ és tota una declaració d’intencions de trencar amb les idees preestablides sobre la carrera. La campanya té els seus orígens fa dos anys, quan una publicació de LinkedIn sobre l’ús de la llengua llançada per Basili Martínez, el responsable una agència del Campello, Sàrsia Publicitat, va cridar l’atenció del departament de Filologia de la UA d’aquell moment.
Poc després, es van posar en contacte amb ell per a idear una campanya que motivara els alumnes dubtosos de 2n de batxiller a decantar-se per la carrera de Filologia Catalana i que promocionara les activitats dutes a terme des de la universitat. Tot això, amb píndoles audiovisuals fresques, curtes, que concentraren l’esperit de la carrera en poc més de dos minuts a través dels testimonis de persones vinculades a la facultat.
Els resultats del vídeo de Sàrsia també van captar l’interés del departament de la capital del Túria. El 2019, les dues universitats van coordinar la campanya; la intenció era “renovar-se o morir” i per a això van idear un nou concepte: desmuntar aquells estereotips regnants sobre la carrera. Amb un pressupost més que humil, des de Sàrsia van canviar l’enfocament de la publicitat, però també a través del relat en primera persona de persones de diferents àmbits lligats a la filologia.
“El concepte residia a trencar els frens o les desmotivacions cap a la carrera”, explica Basili Martínez. Molts, encara recurrents. El responsable de Sàrsia afegeix que els estudis de Filologia Catalana solen associar-se a persones que provenen d’una família valencianoparlant, de raça caucàsica, d’esquerres i amb una determinada estètica. També solen vincular-se a única eixida: l’educació. Per a llançar el missatge, van combinar les experiències de líders d’opinió, com ara Xavi Sarrià o Natàlia Pons, al mateix temps que les de joves que eixien de l’arquetip: una jove procedent de Torrevella –municipi predominantment castellanoparlant–, una altra exalumna d’origen sahrauí; Sénia Mulayali, i els escriptors i actors Joan Nave i David Azorín.
I, després, què?
I en el quart any de carrera, la incertesa. És la gran pregunta que molts estudiants acaben per fer-se durant els últims mesos del grau: si el futur professional serà aquell que es prometia. En el cas de Filologia Catalana, tant en la Universitat de València com en la d’Alacant asseguren que al voltant del 90% de l’alumnat troba feina en la seua especialitat. Vicent Josep Escartí assegura que, pel que fa a l’educació, no només existeix una gran demanda de treball al País Valencià, sinó també a la resta de territoris catalanoparlants. “I també en acadèmies; no únicament en instituts”, afegeix.
Per a aquells que pretenen fugir del món educatiu, Marinela Garcia assegura que el ventall de possibilitats és molt ampli: la correcció, l’assessorament i, fins i tot –de forma esporàdica o íntegra–, l’escriptura. “En editorials, mitjans de comunicació, institucions públiques, empreses privades, serveis culturals… Fins i tot hi ha allotjaments turístics i cases rurals que busquen algun tipus d’especialista per a portar la comunicació en valencià”, explica la cap de departament de la UA. Un futur garantit en una situació comunicativa, cultural i social al territori valencià que, segons assenyalen des de les universitats, resulta “complexa”.
