VALÈNCIA. La matinada del 27 de setembre centenars d’agents del cos d’antiavalots de la Guàrdia Civil van prendre els voltants del Forn de Barraca a l’horta d’Alboraia. Una operació ràpida que va començar al voltant de les 5.00 hores amb l’objectiu que la premsa –que havia cobert els onze dies de resistència al Forn– no enregistrara el moment del desallotjament. Al pati de la centenària alqueria, un reduït grup de persones passava una altra nit de guàrdia per a evitar l’enderrocament. La majoria van ser expulsats a la força, però quatre persones que van acabar detingudes van aconseguir refugiar-se dins. Dues d’elles van passar tot el matí enfilades al sostre, lliurant als mitjans de comunicació el temps necessari per a cobrir el que estava passant. L’operatiu policial fins i tot va recórrer a un helicòpter i un cos d’elit de la Guàrdia Civil.
El periodista David Segarra i el seu equip van estar-hi presents, prenent imatges i testimonis, mentre tot allò ocorria. També des del primer dia en què tot el malestar contra l’ampliació de la V-21 va arremolinar-se al voltant de la defensa del Forn de Barraca. Es tractava d’un moviment emmarcat dins de les mobilitzacions globals en la lluita pel territori i el medi ambient. De fet, la ironia va voler que la seua destrucció per a fer espai als cotxes arribara aquell divendres 27 de setembre, dia de la primera vaga mundial pel clima.
Ara Segarra, autor d’altres treballs com Savis de l’horta (2018) i La mola és nostra (2016), ha llançat una campanya de micromecenatge en la plataforma Verkami per a produir Per molt que bufe el vent, un documental amb el qual contar “la història del Forn de Barraca, però també de la resistència de Benimaclet, Campanar i la Punta, d’Alboraia i de totes les hortes”. El títol es basa en una dita que versa ‘Per molt que bufe el vent no s’apaguen les estreles’ i fa referència “a la resiliència del poble valencià”.
L’objectiu és aconseguir un mínim de 8.000 euros per a començar a treballar al gener i, si es compleixen les previsions, poder estrenar el documental a l’abril. Gran part del material s’ha enregistrat durant els últims mesos, però a més es comptarà amb imatges inèdites de fa vora 15 anys, quan els veïns de Benimaclet van protagonitzar les protestes contra la construcció de la ronda nord. “No és una lluita d’ara, sinó que es trasllada de generació en generació”, explica Segarra.
La iniciativa ha sigut presentada aquest dimarts a València en un acte que ha comptat amb la presència del dissenyador Diego Mir –qui va crear el mural de protesta amb el lema ‘L’horta és vida’ que decorava la façana del Forn–, l’arquitecte i activista del col·lectiu Per l’Horta Javier Canales i la llauradora i també activista Datxu Peris, qui va participar activament en les protestes contra l’ampliació de la V-21.
Segarra ha repetit, “malgrat que siga evident”, que l’horta periurbana de València és un patrimoni paisatgístic i cultural pràcticament inexistent entre la resta de ciutats europees. Un territori, a més, que recentment ha sigut reconegut per la FAO com a Patrimoni Agrícola Mundial pel seu sistema de regadiu. Malgrat tot, també ha recordat que la seua pervivència es troba contínuament amenaçada per l’expansió urbanística i la construcció d’infraestructures.
A més, també ha insistit en el valor econòmic d’un espai agrícola on es conreen productes com la xufa, probablement el cultiu autòcton de major rendiment i que tan sols es cultiva en uns pocs emplaçaments en tot el món. D’altra banda, es tracta d’un recurs ecològic “absolutament necessari en el marc de l’emergència climàtica”, tant pel seu paper en la filtració d’aigües com per la seguretat alimentària i la possibilitat de disposar de productes de proximitat.
