VALÈNCIA. La Terra està sota la pressió del creixement de la població i el canvi climàtic s’afegeix a aquesta pressió. A partir d’aquesta premissa, el grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic (IPCC, per les sigles en anglés), dependent de l’ONU, ha estat reunit des del 2 d’agost fins a aquesta setmana per a debatre i consensuar un informe dedicat especialment a l’alimentació i a l’ús del sòl. El document, sota el nom ‘Canvi climàtic i terra’, s’ha presentat aquest dijous al matí i suggereix canvis en la dieta –la proposta més mediàtica– però també que s’acabe amb el malbaratament alimentari i que es protegisquen els boscs i les selves, “ja que absorbeixen gairebé un terç de les emissions del CO2 procedents dels combustibles fòssils i de la indústria”.
Des de l’IPCC destaquen que hi ha algunes eleccions alimentàries que requereixen més terra i aigua, i que generen més emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que altres. Per això, per a fer front a la crisi climàtica cal canviar aquestes tries i optar per dietes que continguen més vegetals, així com carn produïda de manera sostenible dins de sistemes que suposen menys emissions de CO2, apunten els experts.
Les accions coordinades a fer front a la crisi climàtica poden suposar, simultàniament, millores en el sòl, en la nutrició i en la seguretat alimentària, així com una ajuda per a acabar amb la gana. En aquest sentit, l’informe apunta que el canvi climàtic està afectant quatre pilars de la seguretat alimentària: la disponibilitat dels aliments (en relació a la collita i la producció), l’accés (preus i capacitat per a obtindre aliments), l’ús (nutrició i elaboració) i l’estabilitat per a disposar de menjar.
Els científics alerten que la seguretat alimentària estarà cada vegada més afectada pel canvi climàtic a causa dels declivis de collita –especialment als Tròpics–, per la pujada dels preus, per la reducció de la qualitat de nutrient i per disrupcions en la cadena d’abastiment. “Veurem efectes diferents dins de països diferents, però hi haurà més impactes dràstics en països de l’Àfrica, l’Àsia, Llatinoamèrica i el Carib”, avancen.
L’informe també recull que una tercera part dels aliments que es produeixen es perden o es llancen al fem. Aquests aliments són responsables d’entre el 8% i el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïdes pels humans, assegura el document. Si bé els experts reconeixen que les causes d’aquest malbaratament difereixen segons si es tracta de països desenvolupats o empobrits, remarquen que reduir aquesta pèrdua reduiria i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i milloraria la seguretat alimentària.
