VALÈNCIA. El nou curs polític està a punt de començar i el PPCV aprofita les últimes jornades estivals per a fer el seu propi balanç del Botànic. Amb la tresoreria del Consell preocupantment compromesa davant el bloqueig polític a Espanya –on encara sobrevola l’amenaça d’una nova repetició electoral–, tot apunta que els populars faran de l’aspecte econòmic el seu principal front opositor a partir del setembre.
Lluny d’assumir la versió del govern, per la qual la interinitat de l’executiu espanyol està suposant que 1.800 milions d’euros deixen d’ingressar-se a les arques valencianes, el PPCV situa el “caos en la gestió” i “els incompliments permanents” en l’origen del problema, a més del fet que el Botànic s’haja revelat en aquest segon mandat com “una màquina de col·locar gent”.
Entre les critiques que ha realitzat el responsable d’economia dels populars, Rubén Ibáñez, amb la voluntat de desmentir “la intoxicació mediàtica que el Consell” conta als periodistes, es troba la de l’augment del deute en 1.000 milions des de principis d’any, fins a situar-lo en els 44.789 milions. Una xifra que el 2015, quan el Botànic va començar a governar, era de 37.593 milions, però l’augment de la qual sempre han atribuït, en la seua major part, a l’infrafinançament endèmic.
No obstant això, el 2007, quan Francisco Camps va revalidar el seu mandat, el deute era de 7.097 milions. En eixir del govern, aquesta quantitat s’havia duplicat fins als 13.985.601. Va ser sota el mandat d’Alberto Fabra, qui va haver de travessar al front del govern els pitjors anys de la crisi econòmica, quan la xifra va pujar més del doble, fins a eixos 37.593 milions. Si bé no ha deixat de créixer des d’aleshores, el seu augment ha patit una important desacceleració des que el Botànic es va posar al capdavant de l’administració. Malgrat tot, Ibáñez ha batejat el govern com “una màquina de perdre diners”.
Despesa en entitats públiques
La comparació amb els temps passats no és casual, ja que el mateix Ibáñez ha recorregut a ella per a destacar una de les fites del govern popular en els seus últims anys. En concret, la d’eliminar 58 entitats públiques, cosa que va suposar una retallada de 2.833 milions d’euros per a l’administració. “Ara, de cada quatre entitats que eliminava el PP, el Botànic en crea una”, ha confrontat.
En aquest punt ha assenyalat l’augment del 41% de despesa en personal en les societats mercantils i de dret públic de l’administració en els últims quatre anys, cosa que suposa un afegit de vora de 251 milions en salaris. El popular ha atribuït aquest increment al fet que el Botànic “és una màquina de col·locar gent” i ho ha remés als nomenaments d’alts càrrecs realitzats en els darrers mesos durant la conformació del govern. Així, ha acusat Ximo Puig de “crear una administració paral·lela” que responga els seus interessos.
D’altra banda, també ha carregat contra el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, pels desajusts en empreses públiques com la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), que segons apunta, té un pressupost de 29 milions i sols rep 2,3 d’ingressos, o en l’Institut Valencià de Cultura, que “perd” 35 milions, en té 14 pressupostats en personal i els seus ingressos són d’1,5.
Quatre anys sense Llei de Funció Pública
Una altra de les crítiques respecte dels incompliments del Botànic ha estat dirigida a la promesa d’una Llei de Funció Pública encara per complir. Ibáñez ha critica que, d’ençà que Ximo Puig arribara al Palau de la Generalitat amb Gabriela Bravo com a consellera de Justícia, els dos esborranys de llei presentats no han eixit endavant.
Per als populars, el motiu és que a Puig “no li interessa posar límit al sector públic”, mentre que la consellera encarregada es va posar com a principal objectiu de la legislatura aprovar la nova llei. La norma, que ja va causar algunes confrontacions entre Podem i el govern, ara socis en un mateix executiu, també haurà de regular l’aplicació d’un requisit lingüístic fins ara ajornat, cosa que va generar suspicàcies en l’altra pota del Botànic, Compromís.
