Dissabte va ser un dia negre per a la història del nacionalisme valencià i per a la coalició Compromís, i és clar, per al futur del País Valencià, però tinc fe en la reflexió que va fer anit Enric Morera que “en pocs dies” el marró s’arreglarà.

Després de contemplar l’exquisit procés de Primàries en Esquerra Unida, on en un cap de setmana ja tenien candidat, per cert molt bon candidat a la presidència de la Generalitat (Ignacio Blanco) i que el PSPV ja té la papereta solventada amb Ximo Puig, tots estaven atents al complex de la Petxina per veure què decidia el Consell General de Compromís sobre el maleït i etern reglament de primàries.

Ningú esperava la bomba atòmica del resultat de la votació: 103 vots a favor, 33 en contra i 25 abstencions, no s’havien aconseguit els dos terços necessaris de vots favorables per ser validada, segons les seues pròpies normes internes, davant un atònit Diego Gómez (president del Consell General de Compromís) i cop molt dur per a Enric Morera, Mònica Oltra i la majoria dels compromissaris.

A més a més, tot plegat, ningú s’esperava aquest resultat, ja que les diferents executives havien aprovat el reglament, però el matí començava ja malament amb el retard del Consell Nacional del Bloc que se celebrà abans i on les discussions foren intenses; hi havia problemes a l’hora d’aprovar els comptes del partit, però comença el Consell Nacional…

Al final, el sector crític del Bloc de Castelló Ciutat trencà la baralla a l’hora de votar el reglament, i tal com titula hui el diari Levante-EMV: ‘Nomdedéu trenca la papereta com a desafiament a Morera’.

Ací s’acabà la història interminable. Mesos i mesos de negociació per aconseguir una desfeta per a Compromís.

Es pot salvar Compromís?

Clar que es pot salvar, pense jo. Primer crec honestament que Enric Morera ha tingut sentit d’Estat a l’hora de negociar i a l’hora de tenir molta paciència en les exigències de Mònica Oltra i d’Iniciativa amb les quotes desfasades, com deia a La Veu Josep Nadal. Després del Consell General, Morera en un comunicat deia: “Ens haguera agradat tancar hui l’acord però hem de sumar més voluntats i ho farem”.

Però Mònica Oltra també ha de baixar del núvol mediàtic i arrimar el colze per salvar Compromís. Oltra és, per descomptat, la lider indiscutible, però ara ha de tenir sentit d’Estat i ajudar a arreglar aquesta desfeta.

El País Valencià necessita Compromís, necessita una força nacionalista potent, 30 anys no es poden abocar al fem per culpa d’un pesat reglament de primàries, que la ciutadania no entén, i d’algun grup de ‘frikis’ dintre de la coalició.

Les eleccions estan molt a prop, els responsables de la coalició han de solucionar els problemes perquè la gent de Compromís dels pobles està desolada i la ciutadania desencantada.

Als responsables de la coalició un missatge: Salveu Compromís!!!

Director de La Veu del País Valencià.

Comparteix

Icona de pantalla completa