Arriba l’estiu, aguaite les vacances que s’acosten amb pas decidit i em prepare per emprendre diversos viatges. És un costum que em ve d’antic i, de fet, viatge durant tot l’any, però, a l’estiu, més. L’origen d’aquesta dèria el date en l’estiu dels meus cinc o sis anys i el situe en l’ombra de la terrassa de la casa on vivíem, asseguts el meu germà i jo a l’espera del final de la digestió per a poder ficar-nos en una basseta de plàstic inflable. Mentre ma mare feinejava per la cuina, llegíem Pumby i el TBO. Teníem pocs còmics. Els llegíem i els rellegíem una vegada i una altra. Havíem d’imaginar els finals de les històries on deia “continuarà” entre parèntesi perquè mai no teníem el número següent. Entre un còmic i un altre demanàvem si ja era l’hora del bany però la mare deia que no, que encara no. Quan les campanes tocaven el migdia, se’ns concedia el permís desitjat i passàvem el temps fins l’hora de dinar agenollats a l’aigua i arruixant-nos amb les ampolles blaves i buides de Cristasol. Un o dos anys més tard vaig fer el meu primer viatge: al centre de la terra, amb Jules Verne; el segon fou a la Suïssa de Joanna Spyri; el tercer al Massachusetts de Louisa May Alcott, i, en el quart, quan em dirigia a la Pompeia de Bulwer-Lytton, ja era ma mare qui havia d’avisar que la digestió era feta, que em clavara a l’aigua, que ja n’hi havia prou, de llegir. Després d’això, durant incomptables nits, abans d’adormir-me, anava a un palau de Paris i, amagada darrere una porta secreta dissimulada en les escales, esperava d’Artagnan per avisar-lo de les maldats de milady. Vaig passar anys en la presó tancada amb Dantés; després aní a la Xina amb Pearl S. Buck; amb Concha Espina, a Luzmela, el poble que canvià el seu nom arran de la novel·la, i, un poc després, a Macondo, a Dalecarlia, al Paris de Colette, al de Cortázar, al de George Sand, al de Beauvoir i Sartre. He visitat Londres amb Holmes, amb la senyora Dalloway, amb la terrorista bona de Doris Lessing. He fet llargues estades a Kingsmarksham amb l’inspector Wexford i he viscut temporades amb Kinsey Milhone en la santa Teresa germana de la santa Barbara californiana, que primer ho fou de Lew Archer. Aquest estiu he quedat en Dublin amb Antoinette Conway. També visitaré el refugi suís de Tony Judt, tornaré a Dènia amb Maria Ibars i visitaré Nova York amb Grace Paley. Ho faré amb calma, perquè m’agrada demorar-me el que calga en cada carrer i en cada plaça, en cada casa i en cada vida. Sí, m’espera un estiu ple de viatges i, només de pensar‑ho, ja sóc feliç.
