A ningú no li ha passat desapercebut que en les últimes setmanes els moviments de fons de les entitats financeres catalanes cap a d’altres s’han multiplicat. Tot i que encara no hi ha dades, i serà difícil que es facen públiques, els traspassos dels estalvis cap a bancs que no tinguen cognoms catalans ha estat un fet, especialment dels grans estalviadors. Ja va passar amb l’esclat de la bombolla immobiliària i l’amenança de rescat a Espanya. Aleshores es buscava refugi en entitats amb seus socials fora de l’Estat espanyol. Els experts ho tenen clar, boicots més o menys ben articulats a banda, la incertesa genera por i si hi ha algú que és covard per definició és el diner. Ara bé, tot i que ens trobem enmig d’un xoc de trens que es preveu que tinga efectes en l’economia, no trauré conclusions abans d’hora i vull recuperar un estudi que analitza els motius reals perquè els clients fan el salt, en concret a les entitats financeres.
Vaja per davant que el de les entitats financeres és un sector que pot presumir d’una fidelitat envejable, en part perquè ja s’ho fan de manera perquè resulte molt complicat deixar-los “penjats”. De fet, segons un estudi de la consultora Affinion i la universitat Oxford Brookes, el grau de fidelitat del sector bancari només es veuria superat pel del xicotet comerç amb 67 i 68 punts respectivament, per damunt de la telefonia mòbil, que ha rebut una puntuació de 64. Ara bé, a mesura que els estalviadors van augmentant els coneixements en temes financers i creixen les exigències, les possibilitats de deixar-se seduir per la competència es multipliquen.
L’enquesta sobre hàbits bancaris que realitza CrediMarket, conjuntament amb Target-Empirica, ajuda a entendre la temuda infidelitat i sobretot quins motius animen els usuaris de banca a buscar-se’n “un altre”.
Les conclusions són previsibles. Els diners són el principal motiu de desengany. L’enquesta mostra que les comissions són el que mou els estalviadors a ser infidels a la seua entitat, tinguen l’edat que tinguen. L’atractiu d’aquest estudi és que fa una segmentació per edats i conclou que les raons que determinen uns i altres a fer el salt al seu proveïdor financer tenen matisos diferents.
De fet, els clients que s’inclouen en la generació millenial, que tenen menys de 25 anys i han nascut en un món digital, compten amb un altre element que els condiciona per igual a les comissions i és per una qüestió pràctica i vinculada amb les operacions online. Es plantegen canviar si el nou proveïdor pot millorar la seua operativa online.
El tracte personal, o el poc tacte del personal de les entitats financeres, és el que menys els preocupa als millenials, no ho troben una traïció amb força suficient com per a abandonar la seua entitat. En canvi, en la franja d’edat d’entre 55 i 64 anys, el tracte personal, si no es satisfactori, duria a una tercera part dels enquestats a cercar una altra opció. És de fet el col·lectiu més sensible a la relació personal amb la banca.
Així que les entitats financeres han posat tota la carn a la graella per entendre quin serà el model de consum dels propers anys i comencen a prendre consciència que cada cop serà més complicat l’art del flirteig per a captar clients. Els de banca s’han tornat molt més exigents i crítics, cada vegada demanen més informació a l’hora de contractar qualsevol producte bancari.
Els experts expliquen que es fan més comparacions de condicions que mai i sobretot, i després del desencants que molts clients van patir amb productes com els preferents, o productes entrellaçats, ja no es confia de forma tan cega en l’assessor, es busquen més opinions.
Amb l’eclosió del negoci dels comparadors online, els més oberts als canvis ho tenen cada vegada més fàcil. Per exemple, hi ha el comparador de productes financers que disposen d’una calculadora de comissions que permet saber quant es paga per un compte a l’any i, quant es podria estalviar si es deixara captar per la competència.
Amb celestines així els moviments per boicots es queden en fets testimonials, per sort.
