Es veuen moltes coses a les xarxes. Intentes ser prudent, perquè a voltes la sang et bull i prems les tecles abans d’hora. Em va passar fa un parell de dies, que em va bullir la sang, però vaig decidir deixar que es refredés per fer una reflexió un poc més meditada. L’escena és la següent: una dona de la qual ignore l’edat, perquè és qui grava, filma uns quants exaltats amb banderes espanyoles. Un d’ells, l’agredeix amb el pal de la bandera. Ella, astorada, li demana: M’has pegat amb el pal? Perquè ha rebut, i no s’ho creu, i necessita confirmar que ha estat intencionat. Llavors l’home s’agafa el paquet, m’enteneu, no? S’agafa els collons i el penis i li diu “amb el pal et pegaria!”, o una cosa semblant. I jo em demane què es pot esperar d’un home que sent el seu penis com una arma. Què passa pel cap d’un individu així. Què en pensaria sa mare, si de cas el veiés, o la seua iaia. Quina vergonya els causaria aquella actitud a elles, que li rentaven el cul, els testicles i el penis quan era un nadó. Què en pensarà la dona que coneix o coneixerà algun dia els seus problemes d’impotència. Perquè, en confiança, a qui li pot fer por un penis? Qui pot témer aquell penjollet de carn que els homes tenen entre les cames? Aquell òrgan masculí erèctil extremadament sensible que no sempre respon a voluntat, que decau si el mires malament, que, en fi, s’ha sobrevalorat? No sé molt bé com s’ha de fer per trencar aquest imaginari fàl·lic. Potser ens hauríem de riure, i molt, dels homes que es creuen alguna cosa més per tindre aquell penjoll entre les cames. Això és tot?, els hauríem de dir. Però passa que darrere del penjoll, adherits al penjoll, hi ha homes tristament insegurs, impotents i rabiosos. Que s’agafen a l’única cosa que creuen que els fa ser algú. No el seu pensament, ni les idees, ni la capacitat de raonar i convèncer, sinó l’òrgan que tenen per pixar. I el mostren com una arma, ai!, el penjollet. Ho haurem de capgirar, sí. Haurem de riure d’aquella pretensió i posar les coses a lloc. Es poden passar molt bones estones amb el penjollet, sí. I això és tot, senyors!
Si algú es creu superior pel que li penja, té un veritable problema. I tard o d’hora, s’hi toparà.
