Llavors Ricard Camarena va alçar amunt una tomata de pereta partida per la meitat, va meditar uns instants i va fer una reverència. Exaltats per aquesta actitud, el fotògraf –i amic– Joan Antoni Vicent i jo mateix ens vam acostar a aquelles fraccions sagrades amb un posat expectant. Ricard ens va explicar que aquelles tomates havien estat collides al juliol del 2016 i s’havien conservat de seguida no amb els quaranta minuts habituals del bany maria, sinó tot just entre 6 i 8 minuts, perquè les seues propietats restaren gairebé intactes. Ara teníem aquell fruit prodigiosament desat al davant i vam poder contemplar com l’oficiant el banyava delicadament amb un oli que anomenava Umami de mar. Aquest oli l’havia obtingut després de tindre durant tres anys anxoves en salaó i realment recordava el cinqué sabor que van descobrir els japonesos, tan amants del peix. Vam ingerir aquella menja deliciosa d’un sol mos, com havia de ser.
Érem al final del preludi. Havíem tastat ja tota classe de delícies vegetals amb carns i mariscs, però ens vam haver d’alçar de taula per participar de la doxologia essencial. Ara començaven els plats forts, amb favetes miraculoses, glorioses gambes roges de Dénia, rap a la brasa o ravioli d’ànec amb sàlvia, avellana i tòfona.
Ricard Camarena segueix fidel als seus orígens. Fa un poc menys d’un any que va obrir el seu nou restaurant al Centre d’Art Bombas Gens, i continua cultivant les verdures que hi serveix en unes parcel·les de Tauladella i Mahuella, en plena Horta. És així com aconsegueix la seua cuina “honrada, apassionada i natural” amb què no deixa de sorprendre’m cada vegada que hi recale.
Bombas Gens ha sigut el contenidor providencial del seu nou local. La generosa obstinació de José Luis Soler i Susana Lloret han convertit aquesta antiga fàbrica abandonada i semidestruïda en un revitalitzador del barri de Marxalenes, que conjumina l’experimentació de Ricard amb unes àmplies sales de divulgació de la fotografia contemporània i un centre per a l’estudi de malalties rares. Un triple esforç que només pot haver eixit d’una ment a la vegada arriscada i particularment ambiciosa.
Fa molt poc que, a més, Bombas Gens ha donat a conéixer un parell de tresors nous: un celler de finals del segle XV i una instal·lació de l’artista donostiarra Cristina Iglesias titulada A través, composta per dues séquies de catorze i onze metres quadrats que volen homenatjar l’esperit del gran riu absent i dels corrents subterranis que no deixen de travessar la ciutat de València.
Vam passar una jornada ben particular, guiats pel mateix José Luis Soler, per unes instal·lacions perfectament rehabilitades (incloent-hi també un refugi de la Guerra Civil). A la taula de Ricard, però, vam concelebrar el miracle de la vida i dels seus aliments bàsics, transformats per la profunda inquietud avantguardista d’aquest gran xef. Acabada la litúrgia, vam abandonar solemnement el lloc. La pau era definitivament amb nosaltres.
