Fa uns dies que la meua néta Júlia i jo hem començat a veure nius d’oronetes en alguns balcons de Sueca i ens hem alegrat perquè els dos sabem que això vol dir que han tornat el bon temps, els dies llargs i els polos.
Fa molts anys, les oronetes eren sagrades i pronosticaven l’oratge: si volaven alt, anunciaven bon temps i si planejaven a ran de terra, esperaven pluja. Fins i tot el rei Jaume sabia que desfer els nius de les oronetes era pecat i portava desventura perquè preservaven dels incendis, evitaven el mal d’ull i les malalties i donaven sort, riquesa, amor i fecunditat a les cases que els acollien.
A Sueca, i supose que a la resta del món, hi ha molta gent pecadora que desfà els nius de les oronetes, per higiene, per ignorància o per pura mala llet. Per això, cada volta se’n veuen menys als balcons dels nostres pobles i és ben possible que, algun dia, “las oscuras golondrinas” de Bécquer no tornen a “en tu balcón los nidos a colgar”…
Comente tot això perquè, tal dia com hui, a proposta de la UNESCO, el món hauria de celebrar el Dia Mundial de la Diversitat Cultural, que és tan imprescindible com la diversitat biològica i perquè tant l’una com l’altra estan amenaçades per la globalització.
Cal ser molt troglodita per a no comprendre que la diversitat biològica és l’única esperança de les generacions futures, que necessitaran un món sa quan el petroli i les altres fonts d’energia fòssils s’acaben, que s’acabaran. Si no protegim, ara, tots i cadascun dels éssers vius que poblen el planeta, des dels polls i les puces a les persones, trencarem l’equilibri inestable que ens ha permés evolucionar fins a convertir-nos en humans, amb escasses excepcions, com Arcadi Espada o els promotors de les denúncies contra els mestres valencians que “adoctrinen”.
I els dos exemples vénen al cas perquè la gentola que, com els esmentats, incita a l’odi, pretén acabar amb una altra diversitat tan important com la biològica per al futur: la cultural. Si la conservació de les espècies animals i vegetals que encara estem a temps de salvar és una necessitat natural, la conservació de les diferències culturals és una necessitat moral, un deure que hem heretat de totes les generacions que ens han precedit.
Qui pretén esborrar les diferències culturals que caracteritzen l’espècie humana ha de ser considerat un genocida des de tots els punts de vista perquè una cultura, com una llengua, és una forma d’adaptar-se a la realitat, a la natura, a l’ambient, a les necessitats de cada època de l’any i de cada clima. Una forma de viure, en definitiva, que dóna color, diversitat i alegria al món.
Pretendre que tots pensem igual, que parlem la mateixa llengua, que consumim els mateixos aliments, que adorem els mateixos déus, que portem la mateixa roba, que escoltem la mateixa música, que celebrem les mateixes festes, que llegim els mateixos llibres o compartim les mateixes opinions no és la proposta d’uns humans “cosmopolites” que creuen que les diferències ens separen, sinó la quimera d’uns imbècils integrals que voldrien que tots fórem com ells o elles perquè es consideren superiors: són l’única espècie que no cal protegir.
