El món del futbol ha esdevingut amb el temps una xarxa universal on es valora més la imatge que el mateix esport. És cert que sempre anirà lligat a l’espectacle i la pilota és l’eix des d’on es vertebra tota la resta però, des de fora, no deixa de generar una sensació artificiosa i hiperprofessionalitzada on uns joves molt joves fan fortuna a partir del seu talent, mentre uns rapinyaires molt rapinyaires fan diners a través de la seua manca d’ètica.
En aquest context tan mediàtic hi conviuen els sentiments, els interessos i el gust per la pràctica d’un esport. I, com no, es vehicula mitjançant la llengua i es fa adaptant-se a l’interlocutor, és a dir, si l’esdeveniment és universal, les comunicacions tendiran a fer servir l’anglès i tal com es reduïsca l’espectre geogràfic s’anirà adaptant a la llengua que majoritàriament s’hi parle. En el cas del valencià, la situació és força preocupant i, fins i tot, la Plataforma per la llengua ha llançat la campanya ‘Fes un gol pel valencià’ aquest mateix 2018, atesa la manca de presència de la nostra llengua en l’àmbit futbolístic.
Centrem-nos, però, en el cas del Valencia CF (sí, té el nom en castellà). Sense dubte i malgrat els sentiments de molts, els amfitrions de Mestalla són, ara per ara, els màxims representants del futbol valencià a tot l’estat i a tot Europa, cosa que hauria de representar un altaveu imprescindible per al valencià. Tanmateix, aquesta setmana ens hem trobat amb un fet que denota el poc interès de la institució per la llengua pròpia del nostre territori, ja que durant la presentació de l’equip per a la nova temporada, tota la megafonia va ser únicament i exclusivament en llengua espanyola, malgrat que en declaracions a diarilaveu.com, fonts del mateix club van reconèixer que es tractava d’un fet «esporàdic» i que la megafonia hauria de ser necessàriment «bilingüe», coses de la globalització.
El fet és que aquests detalls, als quals molts no donen importància, esdevenen cabdals a l’hora de normalitzar la llengua, perquè estarem d’acord que el futbol és un fenomen de masses, potser el més important que tenim en l’actualitat (no valoraré ara la conveniència d’això) i en aquest escenari és fonamental la presència de llengües i més si, com és el nostre cas, és una llengua minoritzada, perquè si construïm tot el paisatge lingüístic amb una visible presència del valencià, estarem afavorint proporcionalment la normalització lingüística de la mateixa llengua. Malauradament, el Valencia CF fa passos en la direcció contrària. Cal recordar que aquest 2019 és el centenari del club i la cançó que representarà la fita és també en castellà, tot i que el grup valencià Tardor dedicà una cançó al seu equip de sempre, del qual es declaren ferms seguidors.
Si mirem el cas en perspectiva, ens adonarem ràpidament de quins són els perills si excloem la nostra llengua dels principals contextos mediàtics. La presència o no del valencià en tot el que es genere a partir del Valencia CF és absolutament fonamental i més si tenim en compte que una gran part dels aficionats d’aquest equip fan servir de manera habitual el valencià. Per això mateix, excloure la llengua pròpia dels nostre país d’un dels escenaris socials més massius és un menysteniment als drets lingüístics de tots els valencians i això, encara que ja n’estem força habituats, no deixa de ser un símptoma més per a una diagnosi certament desesperançadora.
