VALÈNCIA. El Comité de Gestió de Cítrics (CGC) ha alertat que l’arribada del bacteri de l’HLB (Huanglongbing) faria desaparéixer la citricultura espanyola en 15 anys i exigeix que s’actue ja per a frenar la ràpida expansió d’aquest vector i que es reforce el control sobre el material vegetal importat que poguera estar contaminat.
Segons ha explicat en un comunicat l’associació estatal que aglutina els exportadors privats de cítrics, el citrus greening o Huanglongbing és la principal amenaça de la citricultura però el Mediterrani és l’única gran àrea productiva que, de moment, no s’ha vist afectada per la irrupció d’aquest bacteri.
L’any 2014 es va confirmar la presència a Galícia d’un dels dos vectors que se sap que és capaç de transmetre la malaltia, l’insecte Trioza erytreae. L’any 2015, les autoritats lusitanes van descobrir un altre focus d’aquest insecte prop de Porto, han assenyalat les mateixes fonts.
Quatre anys després, aquest animal procedent d’Àfrica ha recorregut la pràctica totalitat del litoral atlàntic entre la Corunya i la zona de Lisboa. Conscient de la gravetat de la situació, el CGC ha estimat l’impacte econòmic derivat de la possible entrada d’aquest patogen en la citricultura espanyola. Les seues conclusions, atesa la inexistència de cura i l’experiència contrastada a Florida (els EUA), són “quasi apocalíptiques”: en 7,5 anys des de la seua possible entrada, la producció de taronges, mandarines i llimes quedaria reduïda a la meitat i als 15 anys la citricultura passaria a ser un cultiu residual.
L’informe es basa en la sèrie històrica completa de dades de producció de 28 temporades de Florida, on es va confirmar la presència de l’HLB el 2005. S’estima que la producció de Florida –abans la primera productora de suc de taronja del món– podria desaparéixer en la campanya 2024-25 si no es troben solucions amb les quals pal·liar la malaltia.
Com afectaria els camps valencians?
L’estudi destaca com el minifundisme de moltes explotacions –especialment les valencianes–, la proximitat entre plantacions, el progressiu abandonament de camps que no es vigilen ni cuiden i la falta d’inversió en I+D contra aquesta malaltia actuarien com a factors decisius per a accelerar la seua expansió.
“Amb tot, l’impacte sobre una citricultura com l’espanyola, bolcada en la comercialització en fresc, es donaria poc després de començar a expandir-se el bacteri”, indiquen des del CGC. El motiu és que els fruits procedents d’arbres infectats no poden comercialitzar-se a causa del gran increment de l’acidesa i al seu sabor amarg. “Molt abans de morir els arbres, la fruita no tindria possible eixida”, han indicat des del comité.
Per això, exigeixen que s’acceleren els tràmits ja iniciats per a soltar en les zones demarcades per la presència d’aquest insecte un parasitoide portat de Sud-àfrica (Tamarixia dryi) que se sap que permet un control eficaç de la població del vector. La presència del parasitoide seria clau per a frenar l’expansió.
Al costat d’això, el CGC insisteix a reclamar major dotació de fons comunitaris i estatal per a la investigació en centres de referència com l’IVIA (al País Valencià) o l’IFAPA (a Andalusia).
A més, aconsellen extremar les precaucions en els llocs d’inspecció fronterera, en ports i aeroports, per a evitar l’entrada il·legal de gemmes (per a empeltar) o plantes que pogueren estar contaminades pel bacteri.
Segons l’estudi, la pràctica desaparició de la citricultura espanyola suposaria eliminar 200.000 ocupacions directes (57.000 en manipulat, confecció, envasament i comercialització i altres 143.000 en recol·lecció); la desaparició d’altres 79.000 ocupacions lligades a la producció, i la renúncia a un volum de negoci amb un valor mitjà d’entre 4.00o i 4.310 milions d’euros per temporada (dels quals entre 3.100 i 3.224 milions procedeixen de l’exportació). També suposaria un “gran impacte ecològic per l’abandonament i degradació de 300.000 hectàrees de superfície”.
