VALÈNCIA. L’escenari postelectoral del 10N ha deixat el Congrés més divers de la democràcia espanyola, que es constitueix aquest mateix dimarts. Fins a 16 partits –sense comptar els que estan integrats en candidatures comunes– han aconseguit representació, una xifra que complica les coses a aquells que haurien de passar a integrar el grup parlamentari mixt. En total, en són 11 els qui hi estarien representats, la qual cosa obliga a repartir entre més diputats els temps d’intervenció i els recursos que la cambra posa a l’abast dels partits.
Davant d’aquesta realitat, Compromís –com a part de Més País– ha proposat a la resta de formacions la creació d’un “grup territorial” alternatiu al mixt. Ara bé, fonts de la coalició valencianista expliquen que la suma per a conformar-lo es presenta especialment complicada, per la qual cosa la seua proposta implica establir una agrupació “no ideologitzada” que puga recollir tant a parlamentaris de la dreta com de l’esquerra.
D’aquesta manera, la solució es presenta com una mena de rèplica del grup mixt que permetria duplicar els recursos i temps per als partits que no han aconseguit el seu grup propi. El reglament del Congrés marca que, per a conformar-ne un, es necessita un total de 15 diputats o haver-ne aconseguit tan sols 5, però amb un mínim del 15% de representació en cadascuna de les circumscripcions en què s’ha presentat la formació o el 5% dels vots a tot l’Estat.
El PSOE, el PP, Vox i Unides Podem disposaran de grup propi gràcies a la primera fórmula. Ciutadans, que es va quedar amb tan sols 10 diputats, salvarà el seu grup gràcies a obtindre el 6,79% dels vots arreu l’Estat. Per la via del 15% dels vots en les circumscripcions que es presenten aconseguiran grup ERC, el PNB i –per primera vegada–, EH Bildu.
La resta haurien de passar a un grup mixt conformat per Més País, Compromís, la CUP, JxCat, el PRC, el BNG, CC, NC, NA+ i Teruel Existe. Una sopa de sigles d’on serà difícil traure el mínim de diputats per a formar un grup confederal que puga compartir un mínim d’interessos tal com proposaven des de formacions com Més País o des de partits regionalistes.
En aquest últim cas, la possible suma de Coalició Canària (1), Fòrum Astúries (1), Nova Canàries (1), Navarra Suma (2) el Partit Regionalista Càntabre (1) i Terol Existeix (1) no arriba a sumar ni els escons ni els percentatges de vot suficients com per a formar grup, tal com desitgen alguns dels seus integrants segons fonts parlamentàries.
D’altra banda, una suma del tipus confederal que poguera integrar Més País (2), Compromís (1), JxCat (8), el Bloc Nacionalista Gallec (1) i la CUP (2) també es quedaria a un diputat dels 15 necessaris. Tot açò en un plànol ideal, ja que fonts coneixedores de les converses asseguren que ni tan sols la CUP no es planteja aquesta possibilitat i que també JxCat mostra reserves.
D’acord amb la proposta de Compromís, les complicades sumes a les quals es podria arribar amb els 21 parlamentaris només plantegen com a solució la creació d’una sort de grup mixt II a la força, del qual puguen formar part sensibilitats tan dispars com ara les del BNG i les de Navarra Suma, per posar un exemple. Des de la coalició valencianista també indiquen que, davant de la impossibilitat que tots queden satisfets, seria millor un repartiment més o menys equitatiu, d’11 i 10 diputats en cada grup, que un que done un resultat 15 i 6.
