VALÈNCIA. La fórmula de l'”acord” postelectoral que exhibia per lema Més Compromís durant el 10N no ha fet gala de l’eficàcia que esperaven els valencianistes a les urnes. La concurrència conjunta a les eleccions amb Íñigo Errejón sota la marca de Més País ha seguit pràcticament el mateix camí que ja va fer la coalició el passat 28 d’abril, amb la substancial diferència que en aquell moment concorria en solitari.
Baldoví, al contrari del que ell mateix afirmava en un entrevista per a aquest diari, sí que anirà sol des del País Valencià fins al Congrés dels Diputats. Junt amb ell, això sí, estaran Íñigo Errejón i Marta Higueras –aquesta última va ser tinent d’alcalde de Manuela Carmena amb Más Madrid–. Els passos precipitats per a concórrer en la mateixa candidatura se sumen al fet clau que la formació de l’exdirigent de Podem ni tan sols existia com a partit al País Valencià. Ara, els baixos resultats corroboren les enquestes, que ja pronosticaven que Més País seria incapaç de formar grup parlamentari propi.
És cert que, tot i la inexistència prèvia de Més País al territori valencià, aquest ha romàs d’Íñigo Errejón. No només va protagonitzar tres actes al País Valencià, sinó que també va triar València per a la jornada de reflexió. Tot i aquesta aposta clara perquè Compromís esdevinguera el remolc de Més País, la força valenciana ha quedat molt enrere de les primeres esperances.
Durant la nit electoral a la seu de Compromís a València apareixien les primeres cares llargues al voltant de les huit de la vesprada. Les dades de baixa participació respecte els comicis d’abril –un 71,74%, 3,55 punts percentuals menys– ja no eren un bon senyal. La plaça del Pilar enfrontava unes esperes més curtes que en els comicis del 28 d’abril; en aquell moment, amb la coincidència amb les eleccions autonòmiques es tractava de posar en el centre del mapa la coalició. Ara, en el 10N, l’aliança dels valencianistes amb el partit d’Errejón despertava noves expectatives i la incògnita sobre l’efectivitat d’aquesta qüestionada encaixada de mans amb l’exdirigent de Podem.
Passades les huit i mitja arribava bona part de la plana grossa del partit; el cap de llista per València, Joan Baldoví; l’alcalde de València, Joan Ribó, i la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, que s’enclaustraven tot al·legant una valoració de resultats. El silenci regnava als passadissos de la seu, només trencat per l’enrenou de la sala de premsa. Els líders rebutjaven fer cap valoració fins a conéixer estrictament els resultats.
La sala de premsa es convertia en el via crucis particular de la formació quan, passades les deu i mitja de la nit, les cares afectades desfilaven cap a la tarima amb una sensació de decepció semblant a la que ja es va percebre en els comicis abril. Un ferm Baldoví retreia al líder del PSOE, Pedro Sánchez, una repetició electoral de la qual l’esquerra no havia eixit massa ben parada.
Baldoví evitava fer valoracions sobre l’infructuós acord amb Més País; només es va atrevir a pronunciar-se a preguntes dels periodistes. Assegurava que sí, que havien triat el camí correcte perquè, en lloc d’un, en serien tres al Congrés; ara bé, no de Compromís–. A aquest respecte, el candidat per la circumscripció de València evitava la qüestió sobre si un pacte amb Podem hauria resultat més efectiu. D’aquella marca d”A la Valenciana’ amb Podem i Esquerra Unida per als comicis del 2016 que els va aconseguir els quatre diputats només quedava, per tant, el record.
A la coalició, al contrari del que ocorria a l’abril, tampoc no l’abrigallava la militància. L’escenari preparat per a celebrar la victòria es quedava completament desert. Una pantalla gegant repetia prop de les onze un resultat ja de sobres conegut i sobre el qual ningú gosava fer-ne cap referència més.
Baldoví assegurava estar “satisfet” amb un semblant que contradeia les seues afirmacions. Però el candidat es mantenia àgil en la paraula i en els gests, i aprofitava l’ocasió per a recordar unes paraules que en el seu moment va pronunciar dotze anys enrere l’actual president de les Corts Valencianes, Enric Morera: “Hem sembrat un arbre que en algun moment es farà gran”. Però, per molt que cresquen, a la tardor no els han eixit, i menys encara quan a la primavera tampoc no ho van fer.
