VALÈNCIA. La reunió que va mantindre aquest dilluns la Comissió Executiva de Compromís passarà a la jove història de la coalició valencianista. En clau interna, perquè tot i la seua gran importància va ser resolta amb una facilitat inusual en la formació. De cara a l’exterior, perquè obri la porta a una nova aliança confederal que integre diverses forces territorials de l’estat espanyol al voltant de la candidatura d’Íñigo Errejón.
En realitat, la decisió de proposar una gran UTE d’esquerres i, en cas de no ser possible, explorar una col·laboració electoral amb Más Madrid va ser presa hores abans que començara l’executiva de Compromís. Concretament, en les reunions prèvies que van mantindre per separat els diferents partits que integren la coalició.
A primera hora de la vesprada d’aquest dilluns, el focus estava posat en Iniciativa, el partit liderat per Mónica Oltra. En la reunió d’aquesta pota de la coalició es va prendre la decisió d’anar amb la formació d’Errejón si no és possible un gran pacte d’esquerres per 19 vots a favor, 2 vots en contra i 2 abstencions. Un criteri que, poc més tard, també va ser adoptat pel Bloc i per Verds-Equo, dels quals ja era conegut el seu interés per concórrer a les eleccions de la mà d’Errejón.
Fons d’Iniciativa asseguren que la decisió ve motivada per la dificultat d’arribar a una entesa satisfactòria amb el partit de Pablo Iglesias. Després del 28A, Compromís està en una situació de feblesa a l’hora de negociar unes llistes amb la formació morada, ja que va passar de quatre diputats a només un, mentre que Unides Podem en manté cinc. En els últims dies, des de la directiva de Podem han confirmat a aquest diari que, ara per ara, no estan disposats a cedir el primer lloc de la llista a Joan Baldoví, com sí que havia passat en les anteriors aliances entre Compromís i la formació morada.
D’altra banda, en el partit d’Oltra també tenen clar que arribar a un acord amb Errejón resultarà molt més senzill que amb Iglesias. Com que Más Madrid no té cap estructura al País Valencià –si més no, oficialment–, pensen que Compromís podrà mantindre la seua entitat i, al mateix temps, aprofitar l’espenta mediàtica que l’exmembre de Podem tindrà durant aquesta campanya, ja que juga amb l’avantatge de ser la novetat en el tauler electoral, i traduir-la en vots.
A més a més, com ja va avançar aquest dilluns Baldoví en declaracions als mitjans, la confluència amb Errejón també els permetrà situar-se “en un espai nou que no entre en el debat de qui té la culpa” del fracàs en la formació de govern –un relat que, argumenten, perseguirà Podem i PSOE durant tota la campanya–.
Una aliança “plural”
Però encara hi ha més factors a tindre en compte: un dels arguments de més força esgrimits en l’executiva de Compromís és que anar amb Errejón i amb altres forces polítiques territorials que es puguen sumar a aquest projecte facilitaria l’anhelat grup parlamentari valencià al Congrés. Almenys, podria tindre més opcions la creació d’un grup confederal que assumira les reivindicacions de Compromís.
Per això, “davant la manifesta impossibilitat d’aconseguir” una plataforma capaç de tornar a unir Iglesias i Errejón, l’executiva de Compromís es decanta ara per una “una aliança que siga el més plural possible” en què s’incloga el partit d’Errejón però també formacions d’altres territoris de l’Estat.
Una gran acord improbable
Amb el posicionament d’aquest dilluns, Compromís tanca quasi la porta a l’oferta de Podem. No per voluntat pròpia, ja que el sector d’Oltra preferia una candidatura amb Unides Podem i Más Madrid, sinó per la posició sembla que irreconciliable d’Iglesias i Errejón. Oltra, de fet, va agrair públicament “l’oferta generosa” que li havia traslladat Iglesias, qui de matí havia dit que l’acord amb Compromís “no estava lluny”.
No tots, però, estaven aquest dilluns descontents per la impossibilitat de sumar amb Podem. Almenys així ho reconeixien fonts del Bloc fora dels micròfons. Des del partit nacionalista no veuen amb bons ulls anar de nou de la mà d’Iglesias, ja que creuen que d’aquesta manera estarien supeditats a Madrid; que tornaria la complicació de negociar unes llistes amb ells, i que, tal com deia Baldoví, els perseguiria el relat de “la culpa” que pensen que Podem arrossegarà durant aquesta campanya.
De qualsevol manera, l’executiva d’aquest dilluns va destacar per un ambient de satisfacció compartida i, això sí, certa incredulitat pel fet d’haver arribat a un acord sense haver de passar per l’estira-i-arronsa habitual entre Iniciativa i el Bloc cada vegada que cal decidir com presentar-se a uns nous comicis. Ara bé, tot i que cap de les parts no dona gaires opcions a un canvi de plans, falta la confirmació oficial de la impossibilitat de sumar en un mateix projecte els vots d’Iglesias i d’Errejón.
Podem i la confiança d’un A la valenciana 2.0
Si no hi ha gran sorpresa, les candidatures separades de Compromís i Unides Podem deixarien en entredit les declaracions d’Iglesias, que poques hores abans de la decisió dels valencianistes afirmava que l’acord amb la coalició no estava molt lluny. A més a més, el Podem valencià va afirmar aquest dilluns que Compromís només tenia dues opcions –anar en solitari o junt amb ells– i que anar amb Errejón no era una d’elles perquè “un partit no es construeix en quatre dies”. Ara, haurà de ser el mateix Errejón qui demostre si aquesta era una possibilitat realista o no.
A partir d’ara, la coalició valencianista sotmetrà la decisió a consulta de les seues bases. Encara no ha transcendit si es farà a través d’un referèndum conjunt a tota la militància de Compromís; una consulta de cada partit a la seua gent, o altres mecanismes –com podria ser un Consell Nacional en el cas el Bloc–. Amb tot, caldrà fer-ho en les hores vinents, ja que Errejón haurà de pronunciar-se oficialment en els pròxims dies i la data límit per a registrar l’eventual coalició electoral és el diumenge 29 de setembre.
Compromís se situa en el mapa espanyol
Compromís va viure aquest dilluns el seu dia de glòria en el panorama mediàtic espanyol. Tots els ulls miraven cap a la plaça del Pilar de València, que acull la seu de la formació, i els mitjans espanyols no van tardar a fer-se ressò de la decisió de la coalició valencianista, que pensa que la seua decisió provocarà que altres forces de l’Estat que es presenten en clau territorial exploren aliances amb la marca d’Errejón.
També Errejón sabia bé que el que decidira Compromís aquest dilluns seria clau en la seua estratègia de cara al 10N. Fonts de la coalició asseguren que el líder de Más Madrid va precipitar l’assemblea en què es van decantar per presentar-se a les generals, ja que d’aquesta manera oferia a Compromís la possibilitat d’escollir-los com a socis. Fins dimecres, però, no se celebrarà una nova assemblea en què es decidisca on i com es presentarà la formació d’Errejón aquestes eleccions.
