VALÈNCIA. La resolució aprovada pel Consell Nacional del Bloc en què acorda reclamar “l’amnistia dels presos i preses polítics condemnats per organitzar un referèndum com a pas cap a una solució democràtica per a Catalunya” ha provocat nombroses reaccions polítiques. Mentre que des de la dreta s’ha utilitzat per a atacar el Botànic i demanar al president Ximo Puig que deixe de governar amb “separatistes” [en al·lusió a Compromís], des de la mateixa coalició s’ha hagut de matisar que la demanda d’amnistia per als presos “no es la posició” de la coalició, tal com va assenyalar Mónica Oltra aquest dimarts.
En concret, Oltra va defensar que el delicte de sedició hauria de ser eliminat del Codi Penal perquè té “un mal encaix” amb les llibertats i drets reconeguts en la Constitució Espanyola. “Si hui és delicte i demà no ho és, els que estan en la presó per aquest delicte han d’eixir immediatament. Si no, es produiria un crebant dels drets fonamentals”, va afirmar, sense referir-se explícitament als polítics presos catalans, que evidentment es veurien afectats per aquesta mesura si s’aconseguira la difícil modificació del Codi Penal en quedar sense tipificació un dels delictes pels quals estan a la presó.
Aquesta posició li ha valgut crítiques tant de la dreta com d’alguns militants del Bloc i simpatitzants de Compromís. En el primer cas, la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, li ha recriminat que propose “esmenar” una resolució judicial “a través d’una reforma penal”, tot donant per fet que aquesta reforma s’aplicaria ad hoc per als polítics catalans empresonats.
D’altra banda, el seu soci de govern, el PSPV, ha indicat a través del síndic parlamentari, Manolo Mata, que la sedició “està molt bé” en el Codi Penal perquè, en cas que no fora així, “haurien absolt” els presos catalans; mentre que Naiara Davó, d’Unides Podem, ha assenyalat que no veuen cap problema a “posar sobre la taula la reforma penal”, però que “no és únicament el que es necessita” i que la solució passa pel diàleg polític.
En el si de la coalició, i principalment entre les bases del Bloc, no han deixat de ressonar des del passat dilluns veus insatisfetes amb la falta de concreció de Compromís respecte d’una sentència que consideren “injusta”. La matisació d’Oltra d’aquest dimecres en què aclaria que la demanda d’amnistia amb els condemnats no es corresponia amb la posició de la coalició ha sigut el detonant d’un debat entre membres de Compromís –alguns dels quals l’han fet públic– sobre la inconveniència de no tindre un posicionament clar respecte a la situació sociopolítica que travessa Catalunya. En aquest sentit, hi ha qui des de dins del partit es pregunta quina és la posició de Compromís, i la proposta d’Oltra sobre l’eliminació del delicte de sedició no ha servit per a apaivagar el debat.
Solucions, foc i electoralisme
El síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha tractat de fer d’aquest debat intern una virtut. Així, aquest dimecres ha defensat que ells són “els únics” que estan “posant sobre la taula solucions a un problema molt greu”, siga a través de la proposta d’amnistia o de la de reforma del Codi Penal, i ha volgut oposar aquesta actitud a la d’una dreta “incendiària” que “només està tirant gasolina al foc per pur electoralisme”.
La crítica de Ferri s’ha vist projectada en les declaracions dels líders conservadors, que estiren la interpretació de la sentència perquè s’adapte al seu discurs polític. El dirigent de Ciutadans, Toni Cantó, ha recriminat a Compromís el seu suport als “colpistes lladres presos”, tot al·ludint als delictes de sedició i malversació. Ara bé, preguntat sobre si entén que el delicte de sedició –i no el de rebel·lió– és equivalent a un cop d’estat, Cantó contesta que “no entra a valorar” qüestions jurídiques.
Semblant és el posicionament del president de Vox, José María Llanos, qui ha acusat Compromís de “donar suport a grups violents, al colpisme i al terrorisme urbà”, tot i que la resolució del Bloc es refereix a uns presos que, segons la mateixa sentència, no van utilitzar, ni organitzar, ni dirigir cap mena de violència, per la qual cosa va descartar-se que hagueren incorregut en el delicte de rebel·lió. Preguntat en aquest sentit, s’afanya a assenyalar que el concepte de “violència estructural” si que hi està reconegut, malgrat que el Suprem el limita a fets puntuals que, reconeix, no formaven part del pla dels polítics condemnats.
La llibertat “no la demana ni Junqueras”
Més enllà de les múltiples “solucions sobre la taula”, Ferri s’ha alineat amb Oltra a l’hora de criticar el delicte de sedició tant respecte de la seua tipificació com de la interpretació que hi ha fet el Suprem. De fet, ha exemplificat que podria aplicar-se als activistes que van defensar el Forn de Barraca o que tracten de paralitzar un desnonament, ja que el tribunal va considerar-lo a la manera d’una concentració tumultuosa que tracta d’evitar que s’execute una ordre judicial sense necessitat que hi haja violència.
“No cap [el delicte de sedició] en un país democràtic avançat, sinó més en un país autoritari, que pareix que és allò que alguns voldrien. És una cosa que estem arrossegant de codis penals antics i que hauria d’haver sigut eliminada. Per a això ja està el de rebel·lió, que seria assimilable al que tenen en altres països de la Unió Europea”, ha defensat.
Respecte de si defensa la llibertat dels polítics processats, ha defensat que “no la demana ni Junqueras”, però que allò que calen són “possibles solucions al conflicte”. “Si la llibertat és una solució, doncs la llibertat”, ha apuntat.
