VALÈNCIA. El País Valencià continua sent l’autonomia pitjor finançada. La millora de la situació econòmica i l’increment de la recaptació no han servit per a compensar la manca de finançament autonòmic derivada del model actual, caducat des del 2014. La liquidació del model de finançament corresponent a l’any 2017 –el sistema es liquida a dos anys vençuts– revela que cada valencià i cada valenciana rep 198 euros menys que la mitjana de ciutadans de la resta de l’Estat. Una diferència, pròxima als 200 euros, que situa el País Valencià, un any més, com el territori pitjor finançat.
Segons el quadre amb les liquidacions del sistema de finançament del 2017 elaborat pel Ministeri d’Hisenda i recollit en l’informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), publicat aquest dilluns, l’Estat va invertir de mitjana 2.528 euros per habitant, un 3,73% més que l’any 2016, quan s’invertien 2.437 euros per persona.
L’increment dels recursos proporcionats per la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2017, propiciat per l’augment de la recaptació, ha suposat per al País Valencià un augment de la inversió del 0,5%, el menor increment de totes les autonomies. Després d’aquest augment, l’Estat passa d’invertir 2.226 euros per valencià a invertir-ne 2.330 euros.
Tot i aquest augment, les inversions per habitant continuen estant 198 euros per baix de la mitjana. Si es comparen les xifres amb les d’altres autonomies, es veu que la diferència amb l’autonomia millor finançada del règim comú, Cantàbria, és de 641 euros. Madrid rep 245 euros més per habitant que el País Valencià; Catalunya, 220, i Galícia, 194. Múrcia, la següent autonomia pitjor finançada, rep 10 euros més per habitant que el País Valencià.
El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, va manifestar dimarts que l’increment del finançament de l’exercici del 2017 “és molt menor del que li correspon a la Comunitat Valenciana per la influència negativa en els fons rebuts de la compensació aplicada del Fons de Suficiència i la recaptació de l’IVA.
La reforma de finançament, el cavall de batalla de la Generalitat
Les dades aportades per l’informe del FEDEA demostren que, amb l’actual –i caducat– sistema de finançament autonòmic, el País Valencià està condemnat a estar sempre a la cua. Segons va explicar Soler, l’increment de recursos per al finançament autonòmic del 2017 està vinculat a “la recuperació econòmica i, principalment, als recursos que actualment es comparteixen amb l’Estat (IRPF, IVA i IIEE)”.
Aquest augment no ha suposat una vertadera millora per al País Valencià, que necessitaria una reforma del model perquè s’augmenten les transferències de l’Estat, independentment del que passe amb els imposts. És per això que aconseguir la reforma del model és una lluita constant de la Generalitat, i també de la societat valenciana.
La batalla per la reforma del finançament no ha acabat. De moment, tot són bones paraules però cap compromís per escrit. La falta d’un calendari que comprometera l’executiu espanyol a corregir el desequilibrat model de finançament en els pròxims mesos va ser el principal escull que Compromís va trobar per a donar el ‘sí’ a la investidura de Pedro Sánchez.
Tampoc mai el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha aconseguit tindre la certesa de quan s’aprovarà un nou model de finançament. Durant els mesos de mandat de Sánchez, el cap del Consell sí que va arrancar la promesa d’un increment de les inversions de l’Estat que es van veure frustrades pel rebuig del Congrés als Pressuposts del 2019.
Ara que és temps de negociar, el secretari d’Organització del PSOE, el valencià José Luís Ábalos, ha tornat amb les promeses del finançament. Segons va explicar després de la reunió que va mantindre –junt amb Sánchez– a València amb Compromís, “hi haurà una reforma del finançament autonòmic en el primer any de legislatura” si Sánchez aconsegueix el suport de la cambra baixa.
