Al pis de més amunt d’una torre octogonal ben alta, sis noies idèntiques, “sota les ordres del Gran Mestre, broden l’escorça terrestre, mars, muntanyes i éssers vius”, va anotar Remedios Varo al dors d’una fotografia de la pintura Brodant el mantell terrestre (1961). La tela que ornamenta cadascuna ix per una ranura practicada al mur de davant seu i es despenja a poc a poc fins allà baix, on veiem el món conegut, esfèric, prenent forma. Ja hem abordat en altres ocasions l’interès per la confecció, una tasca considerada femenina, i la seua posada en valor de múltiples maneres per part d’algunes artistes de les avantguardes com Sonia Delaunay, amb Manta (1911) i els vestits simultanis (ca. 1913), per exemple –“És un treball noble, tan noble com una natura morta o un autoretrat”, afirmava–; Sophie Taeuber, amb Composició vertical-horitzontal (1916), precisament un brodat geomètric que, a diferència d’altres peces tèxtils de l’època, es penjava a la paret, o Natàlia Gontxarova, amb el disseny de roba per a la casa Myrbor de París (1922-1926). Una reivindicació del treball de costura, des dels aspectes tècnics fins a la crítica social i cultural, que ha travessat el segle XX i, en l’actualitat, es manifesta en el treball d’Elena del Rivero, Beverly Semmes, Ana Laura Aláez o Regina Frank, posem per cas.
