VALÈNCIA. El moviment de resistència civil que ha generat l’imminent enderrocament del centenari forn de Barraca ha tornat a situar el projecte d’ampliació de la V-21 en el focus mediàtic. Durant els últims dies, centenars de persones s’han traslladat fins a l’horta de l’entrada a València per a plantar-se davant les màquines i exigir que aturen la destrucció de vora 80.000 m2 d’horta. A més, protesten pel pròxim PGE d’Alboraia, que preveu destruir 264.000 m2 més.
Les obres també han generat reaccions polítiques, entre elles la de l’alcalde de València, Joan Ribó, qui ha demanat al Ministeri de Foment que “reconsidere” la necessitat de construir el carril d’eixida de València –el que afecta el Forn– “ara que encara hi ha temps”. També el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, va registrar aquest dijous una proposició no de llei per a aturar cautelarment les obres.
Aquest posicionament explícit contrasta amb el del Consell del Botànic, que, a preguntes de la premsa, ha evitat declarar-se en contra de l’actuació del Ministeri. En canvi, la vicepresidenta i portaveu del govern, Mónica Oltra, ha afirmat que cal “trobar l’equilibri entre realitzar infraestructures necessàries i cuidar la nostra horta”. A aquest respecte, davant les preguntes de la premsa, ha aclarit que es refereix a infraestructures “en abstracte” i no al fet que l’ampliació de la V-21 siga “necessària”.
Tot i això, la vicepresidenta sí que ha insistit que aquesta infraestructura no és competència de la Generalitat i que, en el seu dia, es va presentar una proposta alternativa per a reduir l’afectació en l’horta. En efecte, la iniciativa presentada per la Conselleria d’Obres Públiques –en aquell moment en mans de María José Salvador– incloïa que el nou carril fora per a bus i VAO, que es construïra una passarel·la entre Alboraia i Port Saplaya i que s’incorporaren les vies de servei en la zona d’expropiacions.
Totes aquestes reivindicacions foren acceptades, cosa que va dur Salvador a afirmar que “el 100% dels plantejaments valencians” havien sigut acceptats. A més, Foment també va presentar com una concessió el fet de reduir la zona d’expropiacions de 80.000 metres quadrats a 60.000, malgrat que, a efectes pràctics, les parcel·les que han quedat són tan reduïdes que els llauradors no les poden conrear, cosa que els ha obligat a acudir als tribunals per a exigir unes compensacions que sí que estaven incloses en l’anterior pla d’expropiacions.
D’altra banda, Oltra també ha defensat que “les administracions s’han d’escoltar entre elles” en aquesta matèria, tot i que els representants de l’Ajuntament de València –també els vicealcaldes Sergi Campillo i Sandra Gómez– han reiterat que el Ministeri va fer “cas omís” de les seues propostes, entre les quals hi havia tot un pla alternatiu per a reduir l’afecció sobre l’horta a més de la meitat.
Durant el torn de preguntes, els periodistes també han preguntat si el Consell pot fer alguna cosa, tal com pretén l’Ajuntament, per a instar el govern espanyol a aturar l’ampliació i salvar així el forn de Barraca. En aquest moment, l’emissió s’ha tallat per problemes tècnics –perquè hui el Consell s’ha celebrat a Oriola, cosa que ha impedit que els periodistes de València es trobaren a la mateixa sala que Oltra– i la roda de premsa ha acabat de manera precipitada.
Més tard, preguntat per aquesta qüestió, l’equip de premsa de la Vicepresidència ha reiterat les explicacions que ja havia donat Oltra: l’ampliació de la V-21 no és competència de la Generalitat i, en tot cas, les contrapropostes ja es van realitzar en el seu moment. D’aquesta manera, “no es pot lligar” al govern valencià la responsabilitat d’aquesta obra.
De qualsevol manera, no s’ha aclarit si la Generalitat pot o vol actuar per a aturar unes obres que han ocasionat importants protestes al forn de Barraca. Durant les últimes setmanes, fins i tot, han aparegut màquines excavadores cremades en diferents punts de les obres d’ampliació i a hores d’ara hi ha barricades construïdes en els punts d’accés al forn.
Una actuació que arriba en plena emergència climàtica
L’emergència climàtica que va declarar fa un parell de setmanes el Consell –cosa que també ha fet recentment el Congrés– no ha tingut cap rellevància en l’execució d’un pla d’ampliació dissenyat des de Madrid pel govern popular que, més tard, s’ha encarregat de portar endavant un govern socialista. Encara més, és un ministre valencià, José Luis Ábalos, qui signa l’ordre d’execució del projecte.
Malgrat tot, la vicepresidenta ha defensat que la Declaració d’Emergència Climàtica “no quedarà en la pura retòrica” i que “així ho demostra” el fet que la lluita contra el canvi climàtic siga el primer eix d’actuació en el pacte del Botànic. No obstant això, d’ençà que es declarara la situació d’emergència no hi ha hagut cap actuació d’urgència fora dels plans que el Consell té previst dur endavant durant aquesta legislatura.
