VALÈNCIA. El cooperativisme valencià és un dels sectors clau per a l’ocupació. Es caracteritza per la contractació estable i fixa, així com per les bones condicions laborals. Aquesta tònica la segueixen també les cooperatives agroalimentàries, que van aprofitar la celebració de la seua assemblea general per a presentar l’informe sobre l’estat del sector.
Segons l’estudi, que es nodreix amb dades del 2017, les 365 cooperatives agroalimentàries valencianes donen feina a 19.804 persones i mantenen el 35% de l’ocupació agrària del País Valencià. A més, generen el 28% de l’ocupació en aquest tipus d’entitat en l’àmbit estatal, tot i que només representen l’11% del total de cooperatives estatals.
D’aquestes quasi 20.000 ocupacions, el 76% són fixes i, a més, el 46% de les persones que treballen en les cooperatives són dones. L’assignatura pendent, però, la tenen en la incorporació de dones en consells rectors. Tot i que la seua presència ha crescut “significativament” durant els últims anys, “està lluny de xifres desitjables”, explica la Federació de Cooperatives Agroalimentàries valencianes en l’informe.
Així, a la fi del 2017, el 42% de les cooperatives agroalimentàries valencianes tenia almenys una dona al seu Consell Rector, mentre que el 18% en tenien més d’una. Pel que fa a la gerència i la direcció, un total de 27 dones ocupaven aquesta responsabilitat en 28 cooperatives, una xifra també en augment malgrat l’estabilitat pròpia d’aquest càrrec. En conjunt, només el 8% de les persones rectores són dones.
Pel que fa a la integració de joves –menors de 40 anys–també s’ha incrementat, gràcies a “les accions desenvolupades a escala de foment i impuls del relleu generacional en el sector, tant en l’àmbit de l’Administració com des de les mateixes cooperatives”. Segons l’informe, 173 joves formen part dels consells rectors de les diferents cooperatives, això és, suposen el 6% del total.
Des de fa anys, la “Federació treballa de forma prioritària en la incorporació de dones i joves als Consells Rectors de les cooperatives impulsant mesures tant en l’àmbit d’Igualtat d’Oportunitats com en el de foment del relleu generacional”, asseguren en l’informe.
Facturació i exportacions
L’estudi també recull que la facturació agregada de les cooperatives va ascendir als 2.092 milions d’euros, dels quals 1.257 pertanyen al valor final de la producció comercialitzada, que es calcula llevant duplicitats i activitats de subministraments de la xifra agregada. Per sectors, l’hortofructícola representa més de 63% del total de la facturació, a partir de la suma del sector citrícola (31,7%), de l’hortícola (17,3%) i del fructícola (14,6%), informen fonts de la Federació.
Aquestes bones xifres estan causades, en part, pel fet que les 10 principals cooperatives agroalimentàries valencianes van augmentar la seua facturació un 8% de mitjana en dos anys. Aquestes cooperatives són la Surinver El Grupo, de Pilar de la Foradada; San Alfonso, de Betxí; la Cooperativa Agrícola Sant Bernat, de Carlet; l’Agrícola Villena; la Cooperativa Agrícola San Isidro, de Benicarló; Cheste Agraria; la Cooperativa Agrícola S.C.J., d’Algemesí; la Cooperativa Agrícola Callosa d’en Sarrià; la Cooperativa Agrícola Nuestra Sra. del Oreto de l’Alcúdia, i la Cooperativa Avicultores y Ganaderos Valenciana. En conjunt, totes elles van facturar el 2017 uns 436 milions d’euros.
Les exportacions de les cooperatives agroalimentàries valencianes van arribar a més de 70 països, amb un valor de 895 milions d’euros a la Unió Europea (75%) i, més concretament, en la zona euro (62%). De fet, el 71% de la producció comercialitzada per les cooperatives agroalimentàries valencianes es va exportar. Els països de la Unió Europea van ser els principals clients de les cooperatives valencianes: Alemanya va comprar el 21% del total; França, el 19%; Itàlia, el 9%, i el Regne Unit, el 7%.
En la clausura de la jornada, el president de Cooperatives Agroalimentàries, Cirilo Arnandis, va aprofitar la presència del secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero, per a reivindicar la necessitat de canvis estructurals vinculats a la consecució d’una major rendibilitat per als productors. També va demanar que la defensa dels interessos del sector agrari “no acabe en la Conselleria o en el Ministeri” i siga el president del govern “el primer defensor” de les necessitats i reivindicacions de l’agricultura espanyola davant els caps d’Estat i de govern dels països comunitaris.
