VALÈNCIA. Ahir, dijous 14 de novembre, la Comissió Gestora de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià va mantindre una reunió amb la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, i el director general d’eixa àrea, Iñaki Pérez. L’objectiu d’aquesta cita era conéixer el pressupost del 2020 de la Conselleria per a les tasques de memòria democràtica, “pendents des de fa tants anys”, tal com lamenten des de la Coordinadora.
Si bé en primer lloc s’assenyala “l’excel·lent clima d’enteniment i de col·laboració” viscut durant la reunió, els qualificatius no són els mateixos a l’hora de parlar dels comptes de l’any vinent; una quantitat que la Coordinadora descriu com a “decebedora i absolutament insuficient”; un “nimi percentatge” que resulta “ofensiu”. Aquesta és la valoració que fan les associacions dels pressuposts del Consell per al 2020 en matèria de memòria democràtica. “No podem entendre com un Consell clarament progressista valora en tan poc, el 0,01 per mil, al que representa la memòria democràtica i el dret de les víctimes”, asseveren en un comunicat.
“Se’ns ha plantejat que la quantitat global és de vora 2.160.000 euros, que comparat amb els pràcticament zero euros de la legislatura anterior és un increment espectacular”, manifesten i, per això, feliciten la consellera i el seu equip “per la tasca realitzada”. Aquests diners, tal com ja va explicar Diari La Veu, es destinaran a exhumar restes, iniciar el banc d’ADN, crear un cens de víctimes del franquisme, adjudicar subvencions per a activitats de la memòria, retirar simbologia feixista o impulsar l’Institut de Memòria Democràtica. “En eixe sentit, ens congratulem”, manifesta la Coordinadora.
Però no n’hi ha prou, amb això. La Coordinadora, que va celebrar l’assemblea constituent aquest 5 d’octubre, havia presentat un pressupost molt detallat per a realitzar un mínim d’intervencions urgent l’any vinent, dins d’un pla de quatre exercicis, és a dir, per a tota la legislatura. Eixes accions per al 2020 estarien xifrades en vora 8 milions d’euros, de manera que la quantitat de poc més de 2 milions “resulta decebedora i absolutament insuficient”. Més encara, consideren, si es compara amb el pressupost anual de què disposarà la Generalitat per a l’any vinent, que incloent totes les partides és de 23.021,9 milions d’euros.
“Que després de 44 anys de silenci, oblit i menyspreu de les administracions públiques, inclosa la Generalitat, se’ns dedique tan nimi percentatge, a les associacions de memòria, de víctimes del franquisme, de fosses, d’ateneus republicans i d’associacions culturals que agrupem i que fa molts anys que lluitem per la veritat, la justícia i la reparació i pels valors democràtics de la II República ens resulta ofensiu”, denuncia la Coordinadora. Per això, han sol·licitat una reunió urgent amb el president Ximo Puig per a fer-li arribar la seua veu, “que arranca des de fa 80 anys”, amb la confiança que serà sensible a les seues “raonades demandes”.
Aprofitar “la conjuntura política favorable que hi ha al País Valencià”
La Coordinadora va començar a caminar el passat 18 de juliol, quan 31 associacions memorialistes van mantindre una primera trobada amb Pérez Garijo. En eixa reunió, les diferents entitats per la reparació de les víctimes del franquisme es van presentar davant de la nova consellera i li van plantejar els seus projectes i reivindicacions.
En eixa cita, les associacions es van adonar de la capacitat d’ajuntar-se i de negociar les seues reivindicacions. També, de la conjuntura política favorable que hi ha al País Valencià, “on tant la Generalitat com les diputacions de Castelló i de València com els ajuntaments d’esquerres mostren la seua voluntat de respectar els drets de les víctimes del franquisme, així com de tancar unes ferides que segueixen obertes fa 44 anys”. Així ho contava Ángel González, membre de la plataforma de suport a la Querella Argentina (Ceaqua) i coordinador de les querelles presentades per familiars d’afusellats a Paterna pel que consideren “crims de lesa humanitat”.
González és des del 5 d’octubre el president de la Coordinadora d’Associacions de Memòria Democràtica del País Valencià. S’hi van preinscriure 34 associacions, “des de Castelló de la Plana fins a Petrer, i també de comarques com la Serrania, la Costera i la Ribera”. Però no hi ha només associacions memorialistes, sinó també ateneus republicans, l’Associació Stanbrook, l’Amical de Mauthausen i diverses associacions culturals.
“La voluntat de la majoria de les associacions d’aquest país, manifestada en la constitució d’aquesta Coordinadora i en l’elecció de la seua Comissió Gestora, ens dona la legitimitat i la representativitat per a reclamar i consensuar amb les administracions públiques les nostres reivindicacions comunes”, recull el comunicat d’aquest dijous.
La Coordinadora conclou: “No desistirem en el nostre esforç, forjat en tants anys de lluita, per a aconseguir que en aquest país es tanquen les ferides de la memòria de les víctimes amb veritat, justícia i reparació, complint i aplicant ja allò que dicta la nostra llei de memòria democràtica”.
