VALÈNCIA. La resignació respecte d’unes noves eleccions per al 10 de novembre continua augmentant entre els polítics valencians. La possibilitat que la investidura de Pedro Sánchez torne a fracassar –o, directament, ni es produïsca, ja que el líder socialista va avançar que no es presentaria sense tindre garantits els suports– es veu més a prop per moments, sobretot entre els socis del Botànic.
Des del PSPV comença a pensar-se en aquest escenari com a “molt probable, però no desitjable”, mentre que la cúpula del partit s’alinea –això sí, en un to més suau– amb les pressions de l’executiva federal a Madrid cap a Unides Podem perquè done suport a Sánchez sense entrar al govern.
Les declaracions d’aquest dilluns per part de Ximo Puig apuntaven en aquesta direcció. Mentre que Pablo Iglesias havia posat el Botànic com a exemple de les virtuts d’un govern de coalició quan les negociacions encara es veien amb optimisme, ahir el president va pegar-li la volta assegurant que el cas valencià va demostrar “que no és necessari estar al govern”.
En aquest sentit, va fer referència al fet que en la primera versió del Botànic Podem va donar suport des de fora del Consell i es va arribar a acords puntuals en diferents iniciatives legislatives i en els pressuposts. “Podem va tindre una part important en els avanços del Botànic”, va assegurar, tot i que en realitat la decisió de quedar fora del govern va ser vista per la formació morada com una errada estratègica, ja que en la següent convocatòria electoral va quedar eclipsada pel PSPV i Compromís.
Malgrat això, per a Puig el punt exportable del Botànic se centra a “considerar les etapes” que ha viscut: tindre Podem quatre anys com a soci extern per a després incorporar-lo a l’executiu. Una proposta que, pensa, ajudaria a “establir un clima de confiança” que no depenga de “tindre-ho tot tancat ja”. Aquesta possibilitat, que va en la línia d’altres líders territorials del PSOE que advoquen per arribar a un pacte ara i obrir la possibilitat que Unides Podem entre al govern a mitjan legislatura, no genera cap entusiasme en el partit morat. Precisament, per falta de confiança en els socialistes.
Oltra: “Una extorsió que no s’ha d’acceptar en democràcia”
Compromís, amb menys rellevància en la resolució del bloqueig polític a causa de tindre un únic diputat al Congrés, ha adoptat per la seua banda un to més dur respecte la falta de capacitat per a desbloquejar la investidura. Així ho ha deixat veure en els últims dies Mónica Oltra, que ahir va arribar a titllar la situació com a “una extorsió que no s’ha d’acceptar en un sistema democràtic”.
Des de la coalició no estan satisfets amb els senyals que dona el PSOE, més adreçats a una estratègia de campanya que pensa ja en noves eleccions que a la consecució d’un acord. Gests com ara la presentació de la proposta programàtica a Podem en un acte amb aparença de míting o les reunions amb col·lectius socials durant l’agost els fan pensar que tot apunta en aquesta direcció.
D’altra banda, l’estat de la negociació entre Joan Baldoví i el ministre José Luis Ábalos per a conrear el suport de Compromís tampoc no deixa molt d’espai a l’optimisme. Després d’una primera reunió a finals de juliol on es va deixar veure una bona sintonia entre ambdues formacions, la coalició continua esperant que se’ls envie un document –que pensaven que arribaria la setmana passada– que reculla les seues reivindicacions per a poder votar ‘sí’ en la investidura.
Mentrestant, la líder del partit insisteix que “els fracassos en política es paguen” i que el que està en joc és “donar-li a l’extrema dreta la capacitat de condicionar el govern”. Una possibilitat que, a més, va ser clau en la campanya del PSOE en les passades eleccions generals. Oltra encara ha anat més lluny assegurant que, si Sánchez no és capaç de tirar endavant la investidura, no hauria de tornar a presentar-se com a candidat –opció que sembla descartada pels socialistes–.
“Sánchez no vol un acord”
Pel que fa a Unides Podem, el bloqueig de les negociacions té un clar un responsable. Fins i tot la representant d’Esquerra Unida –partit que va tractar de mediar i apropar postures entre Iglesias i Sánchez al juny– al Consell, la consellera de Transparència Rosa Pérez Garijo, assegura que el PSOE “no vol arribar a acords”.
“La diferència amb el Botànic és que hi havia una voluntat des del principi de les tres forces d’arribar a un acord. Tot el que està fent Sánchez no és en aquesta direcció, sinó que està en campanya electoral”, apunta la coordinadora general d’EUPV. I insisteix que, si hi haguera la voluntat de tancar un pacte, “tornaria a posar la proposta del juny –tres ministeris i una vicepresidència– damunt la taula”.
A més a més, també considera que entre els gests que denoten la falta de voluntat per a tancar l’acord es troben el veto que va col·locar sobre Pablo Iglesias a l’hora d’entrar al govern i les contínues apel·lacions a la dreta perquè facilite la investidura. “Vol governar en solitari, però amb qui aprovarà després els pressuposts? Li demanara pactar també al PP i Cs?”, s’interroga la consellera.
La dreta pensa que eixiria beneficiada
No en totes les faccions de la dreta reben la possibilitat d’unes noves eleccions amb la mateixa il·lusió. És el PPCV, on l’avorriment per la incapacitat de PSOE i Podem per a tancar un govern també és generalitzat, on creuen que els nous comicis els farien eixir beneficiats. Sobretot respecte Ciutadans, ja que confien a recuperar part de l’electorat perdut.
Malgrat això, algunes veus populars creuen que a última hora hi haurà un pacte en l’esquerra que evite la repetició electoral, un plantejament que contrasta amb la falta de confiança per part dels seus rivals polítics.
Tampoc no donen per segur que uns comicis al novembre acaben amb una majoria de dretes que puga formar govern. Ara bé, una nova victòria de l’esquerra, encara que reforçara la posició del PSOE, deixaria un escenari ben semblant al bloqueig actual en què els socialistes dependrien dels vots d’Iglesias per a investir el seu candidat.
