VALÈNCIA. Quan es parla d’emergència climàtica, sovint es fa referència a ‘salvar el planeta’, com si fora quelcom abstracte o alié a les espècies que l’habiten. Però la realitat és que vivim sota l’amenaça de les inundacions, les tempestes, les sequeres o els incendis forestals. Fins a l’any 2050, 200 milions de persones podrien necessitar ajuda humanitària internacional cada any a causa d’una “tràgica combinació” de desastres relacionats amb el clima i els efectes socioeconòmics del canvi climàtic. Eixa xifra és pràcticament el doble dels 108 milions de persones que s’estima que necessiten actualment ajuda del sistema humanitari internacional arran de les anomenades ‘catàstrofes naturals’. Fins i tot fins al 2030, en només una dècada, aquest número podria augmentar quasi un 50%.
Aquestes xifres sorgeixen d’una anàlisi realitzada per la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i diversos científics i economistes especialitzats en assumptes relatius al clima. D’aquesta anàlisi es desprén, a més, l’eventual cost de la inacció per a ajudar les societats a adaptar-se al canvi climàtic.
“Tot augment que es permeta en la quantitat de persones necessitades comportarà un preu massa alt per a la humanitat”, apunta la Creu Roja. I afegeix: “Els recursos disponibles són ja insuficients per a donar suport bàsic als qui necessiten assistència després d’un desastre relacionat amb el clima”. L’organització calcula que l’any 2030 el finançament requerit podria ràpidament ascendir a 20.000 milions de dòlars a l’any.
Fomentar la capacitat de resiliència
La Creu Roja remarca que encara existeix “l’oportunitat de fer alguna cosa”: “Malgrat que no estiga en les nostres mans impedir els ciclons, les tempestes, les onades de calor o altres perills derivats de la situació climàtica, podem fer alguna cosa sobre les seues repercussions”. Així, apunten a l’adopció de diverses mesures per a “forjar un desenvolupament més inclusiu; reduir millor els riscs dels desastres relacionats amb el clima, i millorar la gestió d’aquests”.
En aquest sentit, apunten a la necessitat d’invertir en mesures d’adaptació al context climàtic i en el foment de la capacitat de resiliència de les comunitats, els països i les regions en perill. “Mitjançant l’ajuda a les comunitats i als països perquè siguen capaços de preparar-se amb anticipació i adaptar-se a les circumstàncies, es podrà disminuir la quantitat de persones que requerisquen assistència humanitària i les sumes requerides perquè les organitzacions humanitàries internacionals realitzen la seua tasca”, concreta l’organització.
Adaptar-se… o morir
És evident que cal caminar cap a la reducció de les emissions de carboni. No obstant això, hem arribat a un punt en què “el calfament del planeta persistiria durant decennis i el nivell de les mars continuaria augmentant per segles”, alerta la Creu Roja. Per tant, a més de les mesures de mitigació del canvi climàtic, troben indispensables les mesures d’adaptació per a vetlar per la prosperitat del món fins i tot en condicions de calfament.
Mitjançant mesures “fermes i ambicioses”, seria també possible una reducció significativa de la quantitat anual de persones que necessiten assistència humanitària a causa de desastres relacionats amb el clima. Des de la Creu Roja creuen que es podria baixar a 68 milions el 2030, i fins i tot a 10 milions el 2050. “Un procés de desenvolupament ràpid, inclusiu i amb adequada consideració dels factors climàtics pot atenuar significativament tant els efectes del canvi climàtic com el cost de l’ajuda humanitària”, assenyala l’organització, que considera que hi ha opcions per a protegir “les persones de les conseqüències greus i predictibles del canvi climàtic; reduir el sofriment humà, tan innecessari com inacceptable, i salvar un sens fi de vides”.
