VALÈNCIA. Fa ja vora 10 anys, el 2010, naixia a Mataró la plataforma Verkami, pionera del crowdfunding a Europa. L’objectiu dels seus ‘pares’, Joan, Adrià i Jonàs Sala, era “ajudar artistes i creadors a fer realitat els seus projectes i oferir una nova forma de viure i consumir cultura”. Des d’aleshores, són més de 7.600 les idees que s’han materialitzat gràcies al micromecenatge en aquesta plataforma, i actualment n’hi ha 175 que esperen obtindre finançament. El mecanisme és senzill: es presenta el projecte detalladament, s’indica l’objectiu econòmic a què es vol arribar, i s’estableixen una sèrie de recompenses en funció de l’aportació que fa cada persona. Hi ha 40 dies per a arribar a l’objectiu. Si no s’aconsegueix, els impulsors no s’enduen ni un euro.
Un dels projectes valencians amb què es pot col·laborar actualment és Per molt que bufe el vent, un documental de David Segarra sobre la lluita en defensa de l’horta. Com ja va explicar Diari La Veu, el títol es basa en una dita que versa ‘Per molt que bufe el vent no s’apaguen les estreles’ i fa referència “a la resiliència del poble valencià”. L’objectiu de Segarra és aconseguir un mínim de 8.000 euros per a començar a treballar al gener i, si es compleixen les previsions, poder estrenar el documental a l’abril.
També la Coordinadora per la Protecció de les Moles ha confiat en Verkami per a aconseguir els diners necessaris per a invertir en campanyes de sensibilització ciutadana i de pressió política sobre el paratge natural de les Moles de Paterna, amenaçat pel projecte de Puerto Mediterráneo. Aquesta iniciativa encara ja la seua darrera setmana. Ho fa, però, amb la tranquil·litat d’haver superat des de fa dies l’objectiu previst. De fet, la campanya de micromecenatge de les Moles va recollir 1.300 euros en poc més d’una setmana, i va arribar als 3.000 euros que buscava 15 dies abans de la seua finalització. Ara, segueix sumant.
Teresa Llorca i Miquel Matoses, una parella d’emprenedors valencians, van encetar aquest dimecres una campanya de micromecenatge en Verkami per a crear la seua marca d’arròs, Cèrcol, que es defineix com una marca d’arròs “social, valencià, sostenible, innovador i transparent”. Si el projecte aconsegueix arribar a l’objectiu de 20.000 euros, els emprenedors volen fer realitat el primer micromolí d’arròs de Sueca creat de manera cooperativa.
Les persones interessades poden aportar des de 10 euros fins a 500 euros a canvi de les recompenses que s’ofereixen. Es poden trobar des de les opcions més bàsiques, consistents en un quilo d’arròs i algun ingredient més per a cuinar, fins a altres recompenses més bé adreçades a col·lectius o empreses que vulguen col·laborar a canvi de packs d’arròs per a molta gent. Algunes de les recompenses tenen noms tan tradicionals com faneca, barcella, taleca, quartera o cafís.
Goteo: més enllà de les recompenses individuals
Una altra plataforma a què poden recórrer les persones o organitzacions que busquen finançament per als seus projectes és Goteo, una iniciativa de la Fundación Goteo (entitat sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública). La condició per a poder demanar recursos a través d’aquesta plataforma és que es tracte d’un projecte “que, a més d’oferir recompenses individuals, genere retorns col·lectius”. Els membres de la xarxa Goteo poden impulsar un projecte, cofinançar-lo o col·laborar en la seua consecució.
En aquests moments, es pot contribuir a fer realitat un migmetratge documental de La Cosecha Producción Audiovisual, A paso lento. Aquest treball pretén fer visible la tasca diària de José Miguel Garrido, Arsenio Navarro i José Manuel Jorge, tres ramaders de les Alcubles que manegen vora 1.500 animals, entre cabres i ovelles de races autòctones. El propòsit final és donar a conéixer la ramaderia extensiva i els seus beneficis al conjunt de la societat. Perquè el documental A paso lento siga finalment una realitat es necessiten entre 3.670 euros (com a mínim) i 9.302 euros (l’objectiu òptim).
La iniciativa valenciana per a fer realitat idees ‘eco’
I si es parla d”idees verdes’, una plataforma que sens dubte cal citar és lateuaterra, una iniciativa dedicada “a projectes innovadors que cuiden, respecten i milloren el medi ambient”. “Des de lateuaterra volem ajudar a convertir en realitat totes les idees ecològiques. Volem difondre al màxim cada projecte perquè aconseguisca finançament i, sobretot, perquè servisca d’exemple i conscienciació social”, es pot llegir en la web d’aquesta plataforma de crowdfunding.
En aquests moments hi ha tres projectes actius. Un d’ells és un documental sobre els últims llauradors de La Mejana, a Tudela. Un altre està impulsat per la cooperativa de mobilitat elèctrica Alterna Coop, que busca entre 7.235 euros i 11.875 euros per a fer una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum i obrir un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics a Albalat dels Sorells.
El tercer cas és el de Tasta’l d’ací. Els promotors del projecte volen aconseguir un mínim de 6.500 euros per a desenvolupar una plataforma web que puga fer de la gastronomia “una senya d’identitat forta i autoreconeguda que ens unisca de nord a sud”. “La pericana, l’arnadí, el coc de poma de l’agredolç, l’olla de la Plana i milanta plats més són receptes valencianes autèntiques que a penes coneixen tots els valencians”, lamenten. Per això, volen fer xarxa per a posar damunt la taula la cuina valenciana, les seues elaboracions i els seus productes més genuïns, recòndits i originals.
Les recompenses –pensades en clau valenciana, de quilòmetre zero i sostenible– conviden a conéixer, mitjançant unes il·lustracions de la valenciana Marta Antelo, mitja dotzena de plats comarcals valencians molt populars en el seu lloc d’origen, però bastant desconeguts per a la resta de valencians. També es podran conéixer i sembrar algunes de les varietats vegetals tradicionals valencianes. A més, s’ofereix un seguit d’experiències gastronòmiques per a saber més de la cultura culinària tradicional valenciana, com ara un taller de coques i pans tradicionals valencians amb el guardonat forner valencià Jesús Machí; de cuina de barca, amb el viler Jaume Pinet, o un tast d’oli de les oliveres mil·lenàries del Maestrat amb Olis Cuquello i la iniciativa Sentit.
Històries d’èxit que alimenten esperances
Ana Piérola i Mauro Attardi van encetar una campanya de micromecenatge en lateuaterra per al projecte ‘Viu la bici’, amb la voluntat d’importar als barris de València els pàrquings de bicicletes de l’Europa nòrdica. La campanya va començar el 25 d’abril i es va tancar el 3 de juny, coincidint amb el Dia Mundial de la Bicicleta. No només van aconseguir el pressupost inicial de 3.700 euros, sinó que van arribar fins als 4.322. Ara ja enllesteixen un local a Patraix per a posar en marxa el seu primer aparcament tancat i cobert; una iniciativa que vol estendre’s com una xarxa per tota la ciutat per a donar solució a les persones que no tenen espai per a guardar les bicicletes a casa.
Un altre cas amb final feliç és el de la Formatgeria La Planeta, que demanava un mínim de 6.900 euros i en va aconseguir 7.216. Sota el nom ‘El formatge valencià que salva el planeta’, el pastor de Xert Jordi Benages buscava finançament per a adquirir un sistema fotovoltaic per a l’obtenció d’energia verda en la seua granja i posar-lo en marxa. Així descrivia el seu somni: “Fabricar formatge amb energia solar i reduir així l’impacte mediambiental que té aquest sector sobre l’entorn més pròxim”.
Una parella que demanava fons per a un restaurant amb ‘cuina circular’ també va superar l’objectiu previst; dels 4.800 euros que necessitaven com a mínim als 5.500 aconseguits finalment. Pep Solà i Ana Pericàs van iniciar la campanya de micromecenatge ‘Del camp a la taula i de la taula al camp’ per a poder finançar una trituradora i una compostadora amb l’objectiu d’obrir a Gandia el primer restaurant de l’estat espanyol amb cuina circular.
Malgrat que la xifra era elevada, entre 10.000 i 12.000 euros, el projecte Esquellana també va aconseguir superar les expectatives i va arribar a recaptar 12.652 euros. Es tractava d’una iniciativa ambiciosa que buscava finançament per a dignificar l’ofici de pastor, recuperar la llana de l’ovella valenciana, la guirra, i reactivar la indústria tèxtil pròpia.
Així, a risc que es desinfle la bombolla, les plataformes de crowdfunding semblen encara una bona opció per a, a partir de les donacions de particulars, bastir un ‘pressupost’ col·lectiu que permeta dotar econòmicament les iniciatives de creadors i emprenedors.
