MADRID. El judici de l’1-O s’ha représ aquest dimarts al matí amb l’interrogatori al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que juntament amb l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell tancaran el torn de les declaracions dels dotze acusats.
Cuixart s’ha declarat “pres polític” i s’ha diferenciat de la resta de membres del govern català acusats en la mateixa causa per no haver estat en política. “Soc un pres polític, no un polític pres; juntament amb el meu company Jordi Sànchez som a la presó per ser activistes socials”, ha replicat al fiscal Jaime Moreno quan li enumerava tot el seguit de lleis i decrets aprovats pel Parlament de Catalunya en favor de la independència.
Cuixart ha defensat que Òmnium està al marge de la política i que ell no va formar part d’aquestes negociacions i no en té “un coneixement exhaustiu”. Sobre Òmnium, ha defensat que treballa per a situar la cultura al centre de la societat i que defensa el dret a l’autodeterminació, tot reconeixent que el 99% dels socis són independentistes. Ell mateix també s’ha declarat “republicà i independentista” i s’ha adreçat al tribunal. “Espero que no se m’estigui jutjant pels meus sentiments”, ha manifestat. “Pot estar segur que no”, li ha etzibat el fiscal.
Sobre el full de ruta, signat també per Òmnium el 2015, ha dit que era una “declaració d’intencions” però no un “document estratègic”. Sobre el document Enfocats, ha manifestat que tampoc el coneixia i que en va tindre consciència durant la instrucció.
Defensa la mobilització com a dret fonamental
El fiscal ha incidit a preguntar a Cuixart si l’objectiu d’Òmnium era aconseguir una “gran mobilització social” a favor de la independència. El president d’Òmnium ha defensat que sempre que l’entitat convoca una mobilització ho fa amb l’objectiu que tinga una “alta participació”, com tothom, també “quan PP, Cs i Vox van convocar a la plaça de Colón” de Madrid fa unes setmanes, i sempre amb l’objectiu que “no perdi el caràcter reivindicatiu i festiu”.
Cuixart ha remarcat que l’entitat mobilitza la societat catalana “en pro de la cohesió social” i el “dret a l’autodeterminació” i que van “pressionar” en aquest sentit els polítics catalans i espanyols des de la mobilització del 10 de juny del 2010 contra la sentència de l’Estatut. “Ho fem i ho seguirem fent, en exercici dels drets fonamentals, en què hi ha llibertat d’expressió i dret de reunió i manifestació”, ha dit, “ho seguirem fent passi el que passi”.
“Un exercici de dignitat col·lectiva”
Cuixart ha dit que l’entitat sempre estarà al costat de la defensa dels drets fonamentals com el dret de manifestació o la llibertat d’expressió. Per això, davant el “dilema” de la suspensió de l’1-O per part del Tribunal Constitucional, van decidir “defensar l’exercici de drets fonamentals”.
“Que ningú tingui dubtes, Òmnium sempre exercirà drets fonamentals de manera pacífica i festiva com es va fer l’1-O, i això no li treu cap mèrit”, ha manifestat. Cuixart ha remarcat que l’entitat va fer d”agent dinamitzador” del referèndum i l’ha defensat. “El dret a votar es guanya votant, l’1-O va ser un exercici de dignitat col·lectiva”, ha dit.
Cuixart ha fet aquestes manifestacions quan el fiscal Moreno li preguntava si no considerava que era “il·legal” promoure l’1-O després de la suspensió del Constitucional.
Traducció d’un correu al castellà
Durant l’interrogatori del fiscal, Moreno ha mostrat a Cuixart un correu del 14 d’agost del 2017 escrit en català. Això ha provocat que el president d’Òmnium haja hagut de traduir el seu contingut en castellà i ha lamentat que és per aquest motiu que havien demanat que el judici es fera “en un jutjat que fos competent lingüísticament”. “Ara he de fer de traductor”, ha dit.
El fiscal ha destacat que en el correu intern de l’entitat, aconseguit pels investigadors durant el buidatge de l’ordinador de Cuixart, es parla de provocar un “tsunami” davant de la previsió de referèndum de l’1 d’octubre. Cuixart ha lamentat que se li recrimine voler fer un “tsunami democràtic” que no veu “punible”. “Volem més democràcia, més participació”, ha dit. El correu preveia una partida de 500.000 euros per a una campanya de sensibilització contra el 12 d’octubre que no es va arribar a celebrar i que incloïa, entre altres accions, fer “botifarrades”. També es preveien 500.000 euros més per a una campanya de defensa per a la Junta Directiva de l’entitat “quan ens posin a la presó, com va acabar passant”.
Campanya ‘Crida per la Democràcia’
Una part de l’interrogatori del fiscal s’ha centrat en la campanya d’Òmnium ‘Crida per la Democràcia’, preguntant a Cuixart detalls com qui va obrir el domini de la campanya. “Hòstia no, incapaç de dir-ho”, ha respost Cuixart, que sí que ha deixat clar que aquesta és una campanya de la qual Òmnium n’és “responsable”. De fet, ha recordat altres campanyes que ja ha fet l’entitat com ‘Volem ser un país normal’ o ‘Ara és l’hora’, aquesta última feta amb l’ANC, “entitat germana en la lluita al carrer”.
Durant l’interrogatori del fiscal, Cuixart ha demanat “centrar” els temes i ha respost al fiscal que li feia preguntes que no eren de la seua àrea i que no podia respondre.
