VALÈNCIA. Si tot va com està previst, el PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida començaran la setmana vinent les negociacions per a la reedició de l’Acord del Botànic, enmig de la precampanya per a les municipals, després d’una setmana marcada pels festius en què els partits han analitzat els resultats i han manifestat el seu compromís d’avançar en l’acord progressista.
El 2015, el govern del Botànic va quedar segellat després de 19 intensos dies de negociació. Potser escarmentats per la tensió viscuda fa vora quatre anys, on les discussions estaven al voltant del ‘què’, el ‘com’ i el ‘qui’ –i, especialment, sobre la prioritat i la resposta que cada formació donava a aquests interrogants–, els partits tracten ara de mirar cap endavant i no embolicar-se –almenys públicament– en aquestes qüestions.
En principi, les negociacions haurien de ser més senzilles que el 2015. Si més no, les negociacions pel ‘qui’. Les autonòmiques del 28-A van situar el PSPV com la força més votada, de manera que van millorar el seu resultat respecte al 2015. Pel que fa a Compromís i Unides Podem-EUPV, van perdre part de la seua representació. Per tant, Ximo Puig es presenta com el president indiscutible d’aquest nou Botànic, sense disputes pel càrrec, com sí que va ocórrer el 2015.
A més, com va indicar aquest dissabte la coordinadora nacional del Bloc i coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, l'”únic pacte possible és un nou acord del Botànic entre la majoria d’esquerres”. És a dir, en aquesta ocasió, no hi ha la possibilitat que el PSPV pacte amb Ciutadans perquè “els números no arriben, gràcies al bon resultat de Compromís”.
Fa quatre anys, amb un resultat molt més ajustat entre el PSPV i Compromís, les negociacions es van prolongar durant 19 dies, entre les eleccions del 24 de maig i l’acord sobre ‘qui’ havia de presidir la Generalitat el 12 de juny, un dia després de posar sobre el paper el ‘què’, això és, l’Acord del Botànic amb els eixos de l’acció del nou executiu.
En aquell moment, les Corts es van constituir l’11 de juny al matí, sense estar subscrit el pacte –es va signar hores després–. Puig va prendre possessió com a president el 25 de juny i els consellers ho van fer cinc dies més tard, el dia 30.
Què n’hi ha, del mestissatge?
Però enguany tampoc seran tot facilitats, ja que cal tindre en compte el paper d’un nou actor que fa 4 anys no va entrar al govern: Unides Podem-Esquerra Unida –en aquell moment, només Podem–. El Botànic 2.0, doncs, haurà de tindre una nova estructura que permeta acoblar les exigències dels tres actors de l’acord.
Un dels trets característics del Botànic era que, a banda d’estar format per dos partits, també practicava el ‘mestissatge’ en totes les seues conselleries. Així, si la persona que hi havia com a consellera era de Compromís, el número dos era socialista, i a la inversa. La barreja també arribava a les direccions generals. Ara, però, caldrà combinar tres partits diferents en cada àrea de l’organigrama. Hi ha la possibilitat de ‘jugar’ amb els tres esgraons o, també, la de fer conselleries monocolor. En aquest cas, però, es perdria eixa particularitat del mestissatge.
Una altra qüestió que cal tindre en compte a l’hora de repartir-se les conselleries són els escons obtinguts per cada formació. Així doncs, cal integrar Unides Podem-EUPV a l’estructura de govern sense que el PSPV perda la majoria que li ha donat les urnes i sense que Compromís es quede al mateix nivell que Unides Podem-EUPV, que té menys de la meitat d’escons a les Corts que els nacionalistes. Concretament, el PSPV ha obtingut 27 escons; Compromís, 17, i Unides Podem-EUPV, 8.
La idea principal que hi ha sobre la taula, tal com va avançar Diari La Veu aquest dijous, seria ampliar el nombre de conselleries. En el repartiment, el PSPV sempre es quedaria, almenys, la meitat més una. És a dir, sempre sumaria més conselleries que Compromís i Unides Podem-EUPV junts per a evitar un hipotètic bloqueig o perdre alguna votació.
El que no està clar encara és quin partit es quedarà quines conselleries i, evidentment, quines seran les persones escollides per a dirigir-les. Cap dels líders de les formacions de progrés han volgut deixar clar després de les eleccions quines conselleries volen. No obstant això, n’hi ha dues –Hisenda i Economia– que estan molt cotitzades.
Esperar que passen les municipals
Mentre que el 2015 els contactes van començar ja l’endemà del diumenge electoral, en aquesta ocasió les negociacions formals es produeixen després d’una setmana de baixa intensitat política, marcada pels festius de dilluns –Sant Vicent–, dimecres –Primer de Maig– i dijous –la Santa Faç–.
El compte enrere per a la constitució de les Corts el pròxim 16 de maig ja ha començat, i el calendari estableix que la investidura del nou president tindria lloc a finals de maig o principis de juny.
El president en funcions, el socialista Ximo Puig, va apuntar aquest dimarts que confiava que el nou Consell poguera estar llest en la primera quinzena de juny per a reduir tot el possible el període d’interinitat. Aquest mateix divendres va subratllar que el període electoral que novament vindrà condicionarà els terminis, de manera que no creu que hi haja un acord final sobre eixe Botànic 2.0 fins que passen les municipals.
Per part de Compromís, Micó va destacar aquest dissabte que les negociacions estan en “un moment molt inicial” i que primer cal “establir bé les bases programàtiques i el què”. “A partir d’ací, caldrà veure el com i el qui, però no podem començar la casa per la teulada”, va afegir.
Un camí tortuós
El camí cap al primer Botànic no va ser fàcil, ja que la reivindicació de la Presidència per part del PSPV, com a força progressista més votada, i de Compromís, com a garant de la “credibilitat del canvi”, van tibar la corda.
Els socialistes van mostrar la seua voluntat de donar suport a Joan Ribó (Compromís) a l’Ajuntament de València com a força de l’esquerra amb més representació i van reivindicar que la coalició fera el mateix en la Generalitat, però aquesta va reiterar la seua intenció de liderar el Consell.
Puig va posar sobre la taula la seua voluntat de parlar “amb tots” i va obrir la porta a dues opcions: un govern amb Compromís i el suport de Podem o en minoria amb el suport de Ciutadans. El PPCV d’Alberto Fabra va arribar en un moment donat a oferir l’abstenció per a eixa segona opció a canvi del suport socialista als populars als ajuntaments.
El 9 de juny, dos dies abans de la constitució de les Corts, el PSPV va donar per trencades les negociacions després d'”una infinita paciència” i en sentir-se “insultats” per la postura de Compromís. Antonio Montiel, aleshores líder de Podem, es va mostrar disposat a “asseure’s les hores necessàries per a aconseguir un govern de progrés”.
Un dia més tard, Compromís convidava el PSPV a tornar a negociar “sense imposicions” sobre la Presidència apel·lant al diàleg. L’11 de juny a la vesprada se signava el Botànic entre les tres forces. El dia 12, Oltra va proposar que Puig fora el cap del Consell en un govern “transversal”, que després es materialitzaria sota la fórmula del mestissatge.
