Guardamar, punt cardinal meridional de la llengua d’Ausiàs March. Ja coneixeu la frase: «De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Doncs sí, s’hi parla el català; millor dit, encara s’hi parla, perquè l’agressió hispanoglòtica no ha cessat, fins i tot des d’aqueixa Generalitat dita dels valencians, que en 1988, en època del Lerma, inclogué la població a la comarca del Baix Segura, hui dia —que no en el passat—de parla castellana. Guardamar sorgí al segle XIII, lloc de nova planta de cristians, de cristians catalans, i serví de punt de desembarcament de l’estol que portava l’exèrcit català de Jaume II que sotmeté la vall del Segura en 1296.
