Senyor President, senyores diputades, senyors diputats.
Vicepresidenta. Consellers i conselleres en funcions.
Representants de la societat civil.
Delegat del Govern
Responsables empresaris, sindicats i Universitats. Autoritats.
Bon dia
Malauradament, fa dos dies fou assassinada Beatriz a Alboraia. Amb ella en són 1.000 les dones assassinades pel terrorisme masclista des de 2003 a Espanya.
Senyories, este és el problema més greu que tenim com a societat. La nostra màxima responsabilitat és acabar junts amb este drama que ens concerneix a tots i totes.
No és una qüestió domèstica, és una qüestió de la societat i, per tant, un fet polític.
Els convoque a la unitat front a la barbàrie que representa el terrorisme masclista.
L’equidistància és la connivència.
La CV, lliure de violència contra les dones és una obligació innegociable.
En conseqüència, els anuncie que si prospera esta investidura convocaré de manera immediata el pacte contra la violència de gènere que impulsa la Vicepresidenta per tal de reafirmar i intensificar el combat comú per la dignitat
Senyors i senyores diputades,
El dia 28 d’abril el poble va expressar la seua voluntat sobirana. Esta voluntat ha sigut la de recolzar el canvi que arribà en 2015 per a transformar la Comunitat Valenciana en un lloc decent, més just i millor.
En 2015 les valencianes i els valencians eren molt conscients de la situació de fallida econòmica, moral i política en què ens trobàvem. Per això van decidir obrir un nou temps.
En eixe moment, vàrem assumir el repte d’encetar un itinerari de reparació de drets, de reconstrucció social i econòmica, del renaixement de la Comunitat Valenciana.
Vàrem assumir el repte de fer visible el problema valencià, reclamar allò que és just i, al mateix temps, amb els escassos recursos disponibles, d’afavorir la creació de llocs de treball, d’atendre els dependents, de restaurar el sistema educatiu, i de recuperar la sanitat pública per als ciutadans.
Tenia raó Winston Churchill quan deia que
“este–el de la política– és un treball en què mai es té èxit”.
És cert, este no és un treball per a conformistes. Sempre queden i quedaran moltes coses per fer.
Però, en el nostre cas, ningú pot negar que, en estos anys, entre tots hem canviat l’imaginari.
Hem passat pantalla.
Del paradigma de la corrupció al de la solidaritat.
Del paradigma de l’especulació al de la innovació.
Del paradigma de la crispació al de la convivència.
Es podria discutir legítimament l’enfocament i les mesures polítiques que el Consell del Botànic va decidir i va aplicar durant la Novena Legislatura.
No obstant això, resulta més difícil impugnar les dades objectives, l’evolució dels indicadors socials i econòmics que l’acció de govern ha propiciat.
Senyories,
Veníem d’un temps, ara fa quatre anys, en què quasi la quarta part dels valencians en edat de treballar estava en l’atur.
Després de la destructiva crisi econòmica, especialment tòxica per a la nostra Comunitat, no resultava fàcil recuperar el pols de l’ocupació i el creixement. Però la societat valenciana ho ha aconseguit.
Hui, la nostra taxa d’atur és 10 punts més baixa que en 2015, i ara ens hem situat per baix de la mitjana espanyola.
I el clima de confiança creat s’ha traduït en dades:
la confiança empresarial ha passat de negativa a positiva,
la inversió estrangera ha crescut un 108%,
el turisme ha arribat als 9,2 milions de visitants, quasi el 50% més que en 2014.
I una cosa fonamental: fins a maig s’han creat 271.053 llocs de treball en la Comunitat.
Quasi 300.000 llocs de treball en una legislatura.
Això ha sigut possible per un escenari d’estabilitat, honradesa i diàleg.
Efectivament, ha sigut l’acció responsable d’empresaris i treballadors, representats pels sindicats i organitzacions empresarials, la que ha propiciat este entorn de confiança.
El diàleg social serà en este nou mandat, si vostés ens atorguen la seua confiança, la clau de volta del projecte compartit.
I ja els anuncie que la propera setmana la meua primera acció com a President, si prospera esta investidura, serà la convocatòria d’una reunió per a rellançar el diàleg social amb una estratègia de quatre anys en l’horitzó 2030.
Perquè l’acord social ja ha sigut la condició necessària en la novena legislatura per a que la nostra economia cresca i els seus beneficis arriben al conjunt de la societat.
Senyories,
Veníem d’un temps en què la nul·la preocupació per les polítiques socials no era només la conseqüència de la crisi econòmica, sinó que responia al principi ideològic del “sálvesequienpueda”.
Un principi que abandonava els valencians més vulnerables a la seua sort.
Davant d’això, durant la passada Legislatura, la Comunitat Valenciana s’ha situat com a l’autonomia on més ha crescut la inversió en polítiques socials.
Només l’augment en un 83%, en quatre anys, del pressupost en polítiques d’inclusió social (fins als 1.500 milions d’euros en 2019) demostra el canvi de prioritats que ha experimentat el govern valencià des de 2015.
Les ajudes per a eliminar el copagament farmacèutic han reduït dràsticament l’abandó dels seus tractaments per pensionistes i persones amb diversitat funcional.
La nova renda valenciana d’inclusió garanteix que tots els valencians i valencianes amb dificultats puguen portar una vida digna.
L’atenció a les persones dependents ha augmentat en un 85%, amb 35.000 beneficiaris nets més des de 2015.
Tots els xiquets i les xiquetes reben els seus llibres de text gratuïts.
Veníem d’un temps en què parlar de la Comunitat era sinònim de corrupció. Una corrupció que ens avergonyia com a poble i que, més enllà de la desfeta moral, resultava devastadora per a l’economia.
Perquè –no hem d’oblidar-ho mai–, la corrupció distorsiona el mercat, eleva els costos, fa impossible la verdadera competència empresarial i lamina la igualtat d’oportunitats.
No era senzill revertir l’onada de desprestigi que afectava la nostra reputació. Però també, entre tots, i amb fets, hem alçat la hipoteca reputacional.
Hui podem dir que som una Comunitat que ha demostrat que els seus valors es troben en l’honradesa, en el treball ben fet i en el respecte a la paraula donada.
Senyories,
La Comunitat Valenciana està millor.
Tots elsindicadorseconòmics i socials ho avalen. Nosón simplement números.
Són persones i famílies que viuen a la nostra Comunitat.
Persones i famílies que hui estan millor que fa quatre anys.
Però, encara que això siga incontestable, no hem aconseguit l’èxit en els termes que plantejà Churchill.
Perquè és inacceptable la persistència de dones assassinades,
perquè tenim un 14% d’atur,
perquè la precarietat laboral angoixa milers de persones,
perquè les llistes d’espera als hospitals són massa llargues,
perquè continuen produint-se desnonaments,
perquè per a molts joves accedir al lloguer d’una vivenda és molt difícil,
perquè queden col·legis per construir i barraconsque eliminar,
perquè la pobresa infantil ens interpel·la cada dia,
perquè la nostra productivitat és baixa,
perquè fem tard en l’agenda digital,
perquè el despoblament debilita el nostre territori,
perquè patim un finançament injust i perquè la Comunitat Valenciana no té el paper que li correspon a Espanya.
En conseqüència, ens queda molt per fer.
Senyores i senyors Diputats,
Comparec davant de les Corts per a, d’acord amb el que estableix el nostre Estatut d’Autonomia, sol·licitar la seua confiança per a ser elegit president de la Generalitat i formar govern.
Demane la seua confiança per a presidir un Consell que, amb la seua ajuda, situe definitivament la nostra Comunitat en l’Europa del segle XXI.
Una CVen la que junts aconseguim:
- que l’atur es reduïscaal 10% i millore la seua qualitat.
- que ens anem apropant a la mitjana dela renda per càpita d’Espanya.
- que es reduïscala bretxa en termes de productivitat en Europa.
- que la pobresa infantil siga zero.
- que la innovació impulse el nostre creixement.
- Que lluitem contra el canvi climàtic i aconseguim fer la transició energètica
- que el nostre Estat de Benestar siga sostenible, eficient i solidari.
- que el dret a la vivendaestiga garantit.
- que el model de fiançament ens tracte de forma justa.
10.que la violència de gènere desaparega.
Senyories,
Els valencians no caminen sols.
Elsnostresinteressospolítics es veuendeterminatspel que ocorre al nostrevoltant. Per un móncanviant, per una Europa en un momentdecisiu per al seufutur.
L’escenari internacional mostra grans incerteses.
En primer lloc, incerteses polítiques.
La dimissió de la Primera Ministra Britànica i el carreró sense eixida aparent en què viuen els britànics des del referèndum del Brexit ens ha posat en guàrdia sobre els interessos valencians vinculats al turisme i a l’exportació.
També haurem de tindre en compte la futura composició de la Comissió Europea i l’orientació de les seues noves polítiques comunitàries.
Incerteses també econòmiques sobre l’orientació de la política monetària produïdes
- pel relleu de Mario Draghien novembre,
- per el neoproteccionisme de Trump
- i per la guerra comercial amb la Xina.
Incerteses que només superarem amb una Unió Europea forta i cohesionada.
Vostés ho saben, senyories, un país en soledat no pot fer front al canvi climàtic, ni al desafiament tecnològic.Tampoc pot contrarestar les amenaces globals a la nostra seguretat.
Només per mitjà d’una estratègia de cooperació transnacional poden arribar solucions eficaces i sostingudes en el temps.
El govern que previsiblement dirigirà Espanya en els pròxims anys ha de ser conscient de la necessitat de col·laboració, i compta amb el nostre suport per a enfortir Europa.
Però, eixa col·laboració que Espanya, sens dubte, ha de manifestar cap a l’exterior, hem d’exigir-la també cap a l’interior.
I ací he de dir que el respecte a l’Espanya autonòmica és fonamental per al nostre desenvolupament.
No obstant això, ha resultat un fet comprovable que, davant de les dificultats de la crisi, l’Estat ha optat objectivament per la recentralització.
Ha marginat financerament el sistema autonòmic.
Ha imposat objectius d’ajust fiscal que han perjudicat severament la prestació dels serveis de salut, educació i protecció social dependents de les comunitats autònomes.
Això ha permés redirigir una mitjana de més de 20.000 milions d’euros anuals entre 2010 i 2017, per a protegir el creixement de la despesa en competències de les administracions centrals.
Que ningú es confonga; no és cert que la recentralitzaciósiga positiva ni favorable als territoris perifèrics, ni en cap cas positiva per a la cohesió.
En primer lloc, l’Estat mai ens ha tractat com a iguals quan es gestionava centralitzadament. No es va comportar amb els valencians com correspon a qui té l’obligació de garantir la igualtat en la prestació del benestar dels seus ciutadans.
Però, a més, els estudis indiquen que la descentralització, més enllà de realitzar el principi democràtic amb més eficàcia, no és més costosa, sinó que és profitosa per a l’accés a l’economia del coneixement, clau en el moment històric en què ens trobem.
No, senyories, la recentralització no és la solució.
El centralisme no és intel·ligent.
Ara que s’acosta el 40 aniversari de l’Estatut, és de la màxima importància subratllar que les nostres institucions són realment útils per al poble valencià.
I és de la major importància afirmar tantes vegades com calga que l’autogovern constitueix l’arrel del que ens uneix i el mitjancer d’allò que ens diferencia.
La Comunitat Valenciana és molt més ara que fa 40 anys. Malgrat les insuficiències, malgrat els mals governs, malgrat tot.
De la situació d’aquell moment, que ens sumia en una mera i de vegades inestable coexistència, hem saltat a la convivència actual.
Hem trobat un camí nou i propi on les diferències s’integren en visions compartides.
Estar i sentir-se part de la ComunitatValenciana constitueix la nostra base comuna.
Tenim estes Corts, on tantes lleis s’aproven per unanimitat o amb grans majories.
I ho veiem en les relacions entre els agents socials, que parlen un llenguatge on trobem moltes més coincidències que discrepàncies sobre el futur model que convé a l’economia valenciana.
Ho veiem en la construcció d’un ampli teixit representatiu, que abasta el conjunt de la Comunitat i troba solucions que representen la totalitat del seu territori.
I ací estan, en les xarxes autonòmiques que inclouen els municipis, les universitats, els col·legis professionals, les associacions culturals, les bandes de música, les entitats solidàries i esportives.
Són veus que senten la Comunitat Valenciana com un projecte coral que fa 40 anys, senzillament, no existia com a espai correlacionat.
Les institucions valencianes i este conjunt de llenguatges que són les veus d’una nova Comunitat, canalitzen el diàleg d’on emana la confiança que ens fa créixer com a poble.
Confiança que és en nosaltres mateixos, en els atributs reals, en els valors profunds i en la identitat inclusiva de la nostra Comunitat.
Senyories,
Esta confiança és, no ho dubten, la que ha impulsat milers de ciutadans a dir-nos, quatre anys després, que una societat més justa és una societat sensata.
I no ho dubten: recuperar la sensatesa ens ha convertit en una Comunitat referent a Espanya, i ens ha tornat la visibilitat que necessitarem per a reivindicar allò que és just.
Perquè eixa posició de referència que entre tots hem aconseguit, troba els seus límits en l’estat del finançament autonòmic.
Les seues senyories coneixen l’insuportable mal que ens ha causat i ens causa l’infrafinançament i la presència d’un enorme deute causat per l’efecte acumulatiu de diversos models injustos.
La mateixa existència del sistema autonòmic i de l’Estatut ens hapermésconéixer esta discriminatòria realitat.
Abans era tot desinformació i opacitat en la distribució territorial dels recursos.
Coneixem la nostra realitat des que existeix el sistema autonòmic i això és el que ens permet lluitar per a canviar-la.
La nostra apel·lació bàsica és molt clara: volem ser espanyols iguals que la resta dels ciutadans espanyols.
Perquè també exigim que ho siguenl’educació dels nostres fills, la salut dels nostres malalts, la protecció social dels més desfavorits i les oportunitats de les nostres empreses i els nostres treballadors.
No demanem més, però tampoc menys.
Urgim el que és manifestació estricta d’un acte de justícia amb el 10% de la població espanyola.
Amb cinc milions de ciutadans i ciutadanes que, amb el seu treball, continuen aportant a la resta d’Espanya més del que reben, malgrat tindre un nivell de renda inferior a la mitjana.
El govern d’Espanya, per boca del seu president, ha situat la reforma del finançament autonòmic entre els pactes d’Estat que pretén aconseguir quan obtinga la confiança del Congrés.
Li ho recordarem des del moment cero.
I el mateix per a donar compliment a allò que diu el nostre Estatut respecte al 10% de les inversions dels Pressupostos Generals del Estat, també l’impuls definitiu al Corredor Mediterrani i defensarem el transvasament Tajo – Segura, que és irrenunciable.
Amb lleialtat, amb diàleg, amb el gran consens social i polític que ens uneix entorn de la nostra causa.
Hui amb contundència, Senyories, un finançament just per a la CV serà guia, nord i prioritat absoluta en esta Legislatura.
Senyores diputades, senyors diputats,
Este és el complex context en el que els propose el projecte de progrés per la CV.
Un projecte que és conscient dels grans reptes.
Els reptes transnacionals, que operen a escala global. Com l’emergència climàtica, les amenaces a la seguretat, la gestió solidària de les migracions, i els populismes antidemocràtics, entre altres.
I els reptesd’escala local, no menys importants. Com la violència de gènere, la despoblació, el mercat laboral, la innovació tecnològica, l’accés a l’habitatge i la sostenibilitat del Estat del Benestar.
Les respostes a tots estos reptes les emmarquem en un projecte de progrés fonamentat en tres principis: creixement, igualtat i democràcia.
Tres principis que, en equilibri, emmarquen els 6 eixos d’acció del programa que s’han estat negociant per les forces progresites en les ultimes setmanes.
Vull donar les gràcies a tots el que han treballat estos dies intensos per aprofundir, millorar i ampliar el canvi que es va iniciar en 2015.
Enguany, el poble valencià ens ha instat a continuar amb eixa tasca d’acord dels progressistes al voltant d’un projecte de canvi per a la nostra Comunitat Valenciana des del rigor i l’interès general.
Senyories, a continuació, passe a desenvolupar el Projecte de progrés per a la CV
El primer principi és fer que la nostra economia continuecreixent i creant ocupació.
Però ho ha de fer amb una nova perspectiva. La pròxima Legislatura la Comunitat Valenciana ha de:
- Créixer innovant.
- Créixer creant ocupació estable i millor remunerada.
- Créixer respectant el medi ambient i l’equilibri al territori.
Com ho farem?
Els propose un gran Pacte Social per la Innovació amb tots els agents socials i, especialment, amb les Universitats.
Este Pacte inclourà entre altres mesures:
La potenciació de tots els instrument de quèens hem dotat, entre ells: l’AVI i l’IVF o elsInstitutstecnològics,
Desenvolupant un Pla de digitalització per a incorporar en les nostres empreses el Big Data, la internet de les coses, la indústria 4.0,
I aprovant l’Estratègia Valenciana d’Intel·ligència artificial.
Tots els sectors productius, tant els tradicionals com els més moderns, han de pujar definitivament al tren de la innovació, que no pot ser un departament més en l’empresa, tota l’empresa ha de viure constantment innovant en processos, productes i mercats.
Innovació en l’Agricultura, desenvolupant la Llei d’estructures agràries, aplicant el Pla de Modernitzant regadius i defensant en Europa unes regles de comerç justes.
Innovació en el Turisme, per a continuar avançant per a ser una destinació turística intel·ligent, alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el Codi Ètic.
Innovació en la Indústria, desenvolupant el Pla Estratègic acordat per a intensificar la reindustrialització de la Comunitat Valenciana.
En definitiva, convertint la CV en un territori innovador, potenciant el Districte Digital d’Alacant, la Marina de València i un hub d’empreses aeronàutiques a l’Aeroport de Castelló.
Innovació predicable per al sector privat però també per al públic.
És el moment de posar les bases d’una reforma en profunditat de l’Administració Pública.
Amb una nova Llei de Funció Pública, que suposarà un model funcionarial més modern i eficaç que reduirà el nombre de cossos i escales de l’Administració.
Creant l’Escola Valenciana d’Administració Pública i l’Institut Tecnològic d’Administració Pública, per a dissenyar plans innovadors de l’ús de la tecnologia del Big Data i de la intel·ligència artificial en l’àmbit administratiu.
I també amb mesures com:
la potenciació de l’Oficina d’atracció d’inversions, perquè és fonamental facilitar la creació i ampliació d’empreses i llocs de treball.
Resetejant l’Oficina de la Unió Europea a Brussel·les, per a convertir-la en una oficina de captació de fons comunitaris, i en un lobby d’interessos valencians, per a defensar sectors tan importants com el citrícola.
I creant l’Oficina de Simplificació Administrativa, per a evitar duplicitats i càrregues burocràtiques innecessàries. Amb ella, i l’impuls al Pla Agiliza, reduirem un 20% els tràmits que es realitzen en l’actualitat.
La innovació és el camí a l’increment de la productivitat i l’increment de la productivitat és la via a millors llocs de treball.
Per a créixer creant treball estable i millor remunerat, cal actuar sobre l’ocupació i la formació.
Els propose aprovar de manera dialogada amb els agents socials un Pla de Garantia Social i Ocupació Digna.
Eixe Pla atendrà els col·lectius més vulnerables, com els joves, dones, aturats de llarga durada i majors de 50 anys i sectors altament precaritzats…
Quin és l’objectiu?
Evitar els contractes fraudulents, impedir l’abús de la contractació a temps parcial, i lluitar contra la desigualtat salarial, l’economia submergida i la sinistralitat laboral.
I una peça clau per a millorar la qualitat de l’ocupació és la formació dels treballadors i treballadores, especialment en l’FP.
Esta ha de ser la legislatura de la Formació Professional.
Hem de avançar més ràpidament.
Signarem un ampli acord amb els agents socials per a adaptar l’FP a les necessitats de les empreses i als sectors emergents i amb major inserció laboral.
Avançarem en la integració efectiva del la FP del sistema educatiu i la formació per a l’ocupació.
Però senyories, créixer sense respectar el medi ambient és suïcida.
No hi haurà creixement sostenible si no abordem amb decisió la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica.
Este planeta, que es la nostra vida, estem consumint-lo i degradant-lo. Estem hipotecant el futur de les pròximes generacions.
Estes generacions de joves ja ens estan exigint explicacions.
De manera que la transició energètica ja no és només una qüestió de justícia o d’ecologia, sinó també una qüestió de supervivència i de seguretat per a la vida de les persones.
Diem les coses pel seu nom: el canvi climàtic ja s’ha transformat en “emergència climàtica”.
Per això propose que Les Corts declare l’emergència climàtica en la Comunitat Valenciana.
Una declaració que per si mateixa no és suficient per a fer front a la crisi climàtica, però que ens dona motiu per a passar a l’acció.
Per això, el Botànic II té un eix específic amb mesures per a impulsar la transició ecològica i lluitar contra l’emergència climàtica.
Una Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, que incorporarà un Fons específic d’adaptació, mesures de foment de les energies renovables i la integració de la política de sostenibilitat energètica en totes les àrees de gestió pública.
Impulsarem una Llei d’Economia Circular,
Aprovarem la Llei de Benestar Animal,
Crearem el Centre de Control de la Contaminació Atmosfèrica.
Firmarem un Pacte pels Boscos Valencians,
Impulsarem una Estratègia Valenciana per la Biodiversitat.
I elaborarem l’Estratègia Valenciana de l’Aigua.
Senyories,
els nostres esforços per aconseguir un creixement econòmic sostenible seran inútils si no som capaços d’articular una estratègia que tinga en compte la diversitat del nostre territori.
La despoblació d’àmplies zones de la Comunitat ha fet emergir noves formes de desigualtat. És la nostra responsabilitat frenar la desertització humana.
I en territoris com ara Castelló, el 80% de la població viu en el 20% del territori. La CV està patint una dualització que empobreix el conjunt.
Per això impulsar l’Agenda Valenciana contra la Despoblacióserà una prioritat.
Les accions en matèria educativa i sanitària han de combinar-se amb iniciatives de promoció econòmica als municipis de l’interior, perquè les oportunitats arriben a tots els racons de la Comunitat Valenciana.
Posarem en marxa mesures coml’Estratègia de Desenvolupament Rural Sostenible i reforçarem el Pla Contra l’exclusió financera de l’IVF.
Senyores diputades, senyors diputats,
El segon pilar que ha de sostindre la Comunitat Valenciana del segle XXI és la igualtat.
La dignitat d’una societat depén de l’absència de discriminació a les persones més vulnerables, i que totes tinguen accés als serveis socials bàsics per a portar una vida decent.
En este punt, l’erradicació de la violència masclista és un objectiu principal d’esta legislatura.
Com deia abans, les paraules dels discursos resulten molt insuficients. Però, som els responsables i no hem de defallir.
L’immens dolor que esta tragèdia deixa en nosaltres ha de traduir-se en accions per a acabar amb el terrorisme masclista.
Esta lluita comuna d’una societat decent és nuclear per a una societat digna.
Per això,
adaptarem la Llei de Violència contra les Dones al Conveni d’Istanbul i a les recomanacions de Nacions Unides,
garantirem que el torn d’ofici oferisca un servei especialitzat i exclusiu per a les víctimes de la violència masclista, a qui, a més,
reservarem habitatges públics perquè puguen refer les seues vides.
Al costat d’estes mesures i per a combatre altres formes de desigualtat:
impulsarem una llei d’igualtat en l’àmbit laboral, perquè hem d’acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones;
elaborarem una Estratègia Valenciana per a la igualtat LGTBI.
i incidirem en els currículums educatius i en els mitjans de comunicació, per a estendre una cultura lliure d’estereotips i rols de gènere.
Només educant en igualtat, i en valors com el respecte, l’empatia i el bon tracte, aconseguirem una societat més humana.
Senyories,
Ningú ha de quedar arrere en la societat valenciana.
Allò que alimenta les pors, allò que sembra les inquietuds de la ciutadania és la desigualtat d’oportunitats i la falta de protecció davant l’adversitat.
No tindrem èxit com ha societat si cada vegada augmenta la gent que no té èxit en la seua vida.
Hem de continuar posant al centre de les seues preocupacions el rescat i la cura de les persones.
De manera que:
persistirem en la millora dels serveis a les persones dependents,
impulsarem una llei per a la protecció dels drets de les persones majors.
garantirem l’accessibilitat universal d’acord amb la Convenció de Nacions Unides,
millorarem l’accés als estudis universitaris per a que cap estudiant haja de renunciar per raons econòmiques i implementarem mesures per a reconéixer l’esforç acadèmic.
incrementarem les beques Erasmus per a universitaris i estudiants de FP.
- Finalitzarem el Pla Edificant que mobilitza 1.000 milions de euros i xarxa llibres.
Al finalitzar la Legislatura tots els xiquets i xiquetes de 2 anys disposaran d’una plaça gratuïta.
ampliarem les prestacions sanitàriesa àmbits com l’atenció bucodentalpreventiva,
implantarem una oficina de control de la demora per a reduir les llistes d’espera en sanitat.
A més, farem especial èmfasi en la solució de dos problemes que ens preocupen especialment: la pobresa infantil i l‘emergència habitacional.
Tindre fills no pot ser un factor de risc de pobresa. Amb l’objectiu d’erradicar-la:
Impulsant la Renda Valenciana d’Inclusió,
l’educació infantil de 0-3 anys
i les ajudes a l’habitatge per a estes famílies.
Pel que fa a l’habitatge, la realitat és que continua resultant de difícil accés per a les persones amb pocs recursos i joves, i encara es produeixen desnonaments de famílies.
És cert que tot això obeeix a la dinàmica del mercat i a diversos factors de difícil control per l’administració autonòmica.
Però tot i això un dels principals reptes per a la Desena Legislatura és combatre l’emergència habitacional amb la col·laboració amb el govern d’Espanya.
Per això,
desenvoluparem la Llei per a la Funció Social de l’Habitatge,
ampliarem el parc públic per a lloguer social
i intensificarem mesures per a evitar que es produïsquendesnonaments.
Senyories,
Rafael Chirbes deia, que:
“Cultura es lo que levanta del suelo la mirada del ser humano y lo lleva a descubrir el horizonte”
Hem d’alçar la mirada perquè eixe horitzó aplegue a tots els valencians i valencianes.
Que ho faça mitjançant
el foment de la lectura i l’ús de les biblioteques,
un Pla de rehabilitació Patrimonial,
la reforma de la Llei de Música i l’estatut dels músics.
Senyories,
Els deia al principi de la meua intervenció que el Projecte de Progrés per a la CV tenia tres principis: creixement, igualtat i qualitat democràtica.
Passe ara a desenvolupar el tercer.
Una democràcia avançada té:
Institucions obertes, transparents i participatives,
Una justícia eficaç com a servei públic,
Memòria democràtica
Solidaritat més enllà de les seues fronteres.
La Comunitat Valenciana és hui una referència de transparència i govern obert.
No insistiré en el canvi de paradigma que hem experimentat estos anys.
En qualsevol cas el vigor d’unes institucions sanes, és el marc que reflecteix l’èxit o el fracàs dels països.
Per a acabar amb la corrupció fa falta voluntat política, i en la Comunitat eixa voluntat existeix des de fa quatre anys.
Els plantege una sèrie de mesures que incideixen en els aspectes que donen contingut a la qualitat de la democràcia:
una Llei de Govern Obert que obrirà les portes de l’Administració a la ciutadania, fent-la més participativa;
la reforma de la Llei de Transparència, a fi d’enfortir l’accés a la informació pública per part dels ciutadans.
La millora del seguiment dels contractes públics, el reforçament de les clàusules socials, mediambientals i innovadores.
L’enfortiment de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau.
Una institució imprescindible per a la qualitat democràtica és la Justícia.
Una Justícia eficient és un factor d’estabilitat econòmica, un factor d’equilibri social i de confiança per a la ciutadania.
Per a això,
culminarem el Pla d’Infraestructures per al període 2019-2024.
Crearem el Servei d’Atenció Social als jutjats, i
Duplicarem el personal especialitzat en la Xarxa d’Oficines d’Assistència a Víctimes del Delicte.
Institucions transparents, justícia eficaç com a servei públic i una democràcia amb memòria.
Recuperar la memòria democràtica és la forma més ferma d’assentar la convivència. Per als governs democràtics, és obligat evitar que la consciència ciutadana es veja empobrida pels silencis i les tergiversacions d’un passat que ja no és tan recent.
Cal reivindicar la bona memòria. Per això:
Desenvoluparem l’institut de Memòria Democràtica
Crearem el banc d’ADN de la Generalitat per a la identificació de les persones víctimes de la dictadura així com dels casos de bebés que van ser furtats
Transparència, justícia, memòria i solidaritat més enllà de les nostres fronteres.
Els propose:
Continuar construint una política de cooperació, perquè la nostra fi és lluitar contra les desigualtats tots junts entitats, societat i govern valencià.
Incrementarem els recursos per a cooperació internacional en la mesura de les nostres possibilitats.
Crearem l’Oficina Valenciana d’Atenció a les persones refugiades
Senyories, vaig acabant.
Vostés ja ho saben: la democràcia és geometria, no teologia.
Podem tindre moltes diferències, però ens ha d’unir una cosa fonamental: les regles del jocde la democràcia.
I ens uneixen les Corts.
Són estes les que permetran construir els consensos en les grans qüestions. Perquè la dinàmica de l’acord és imprescindible.
Pactar no és trair.
Fa quatre anys, des de la presidència d’edat d’estes Corts, Fernando Delgado ens deia:
“Esta Comunitat es un espacioabierto en el que cabemostodos los que queramos ser miembrosdignos de una familia honrada. Y como tales tenemos que trabajartodos y todas con decenciafrente a la indecencia, con la justicia como bandera y con la igualdad como objetivo”.
Crec que puc dir que, entre tots, en els últims quatre anys, hem transformat la CV amb una forma de fer política sostinguda en el respecte, la serenitat i el diàleg.
Hui, en la nostra terra, els conflictes són els propis d’una societat que viu amb normalitat la seua vida democràtica.
Una societat que ha recuperat el valor del diàleg com a via per a estabilitzar les diferències i els interessos contraposats.
Un diàleg impulsor de noves fites de cohesió i pau social.
Els ciutadans ens han triat per a intentar resoldre els problemes, no per a provocar més problemes.
Eixe és un senyal del respecte que els devem, i que no hem d’oblidar mai.
Els valencians i les valencianes ens han atorgat a les forces progressistes la seua confiança perquè hem anat solucionant conjuntament els seus problemes. Perquè els hem respectat.
Per això puc garantir-los que, si em concedeixen l’honor de ser reelegit President de la Generalitat, defensaré esta manera de fer política.
que rebutja el marc del soroll,
que rebutja la confrontació i la desconfiança.
que el rebutja, senzillament, perquè considera que eixe marc és un parany antidemocràtic.
Una manera de fer politica que antepose la solidaritat a l’egoisme individualista i la generositat a l’interés particular.
El nostre govern és i serà un govern de valors, els que han fet al llarg de la història que les persones siguen considerades i respectades com a persones en tota la seua plenitud. Som continuadors d’eixe esperit.
Les actituds dels representants polítics, les nostres paraules i els nostres actes, no són innocus. Siguem conscients d’això.
Avancem en una societat valenciana exemple de convivència.
“No odiéis ni os apartéis de la política –decíaManuel Azaña–porquesin ella no nos salvaremos. Si la política es el arte de gobernar al pueblo, hagamostodos política, y cuantamásmejor, porque solo asípodremosgobernarnos a nosotrosmismos e impedir que nos desgobiernenotros”.
Senyores, senyors. Fem política, fem bona política.
Moltes gràcies
