Eleccions històriques. En principi plantejades com un tràmit per a resoldre la impossibilitat de formar Govern espanyol, al remat un escenari completament diferent després de les aliances prèvies per a presentar-se a les eleccions. A tot, a més, se sumaven factors importants com la darrera actuació del ministre d’Interior espanyol o el famós Brèxit amb què el Regne Unit ha decidit eixir de la UE, coses que potser han fet que siga una de les participacions més baixes de la història de la democràcia espanyola. Això sí, com sempre en els darrers anys, guanya el Partit Popular i el seu president Mariano Rajoy. Un resultat que hui sembla producte de la reabsorció de vots del partit que millor representa la dreta espanyola, perquè si no no s’entèn la caiguda lliure del partit d’Albert Rivera. En canvi, l’esquerra, si s’oblida del seu fanatisme antinacionalista i s’atreveix a pactar amb els partits catalans, seran capaços de formar un govern que ens allibere del jou conservador i caspós del PP i obrir la possibilitat que es reconeguen els pobles que formen l’Estat espanyol i es respecten els seus trets identitaris.
Al nostre país la cosa no ha canviat massa. Destacable per una banda el fet de tornar a repetir una bona participació, al contrari que a la resta de l’Estat. Potser els valencians hem entès que tot el càstig que hem patit durant 20 anys de govern del PP només es resol fent ús de l’eina més poderosa amb què ara per ara compta la societat: la democràcia. Per altra banda, el ‘sorpasso’ ha quedat en sorpresa (potser no tanta) i el PP ha augmentat el número d’escons que enviarà al Congrés dels Diputats espanyol, en aquesta ocasió 13 valencians que es preocuparan més pels interessos espanyols que els dels valencians.
Dit això, la lluita continua sent la mateixa que la que presentàvem el dia després del 20 de desembre. Fa a penes un any que l’Acord del Botànic permetia formar un govern de coalició que empentava finalment els representants del PP valencià del Govern del nostre país. Ara, i després de tornar a passar per les urnes, la situació al nostre país continua pràcticament com estava, amb l’afegit (molt negatiu) que dos representants més del PP valencià estaran representant la nostra terra a Madrid. Pel que fa a la representació valencianista, la coalició A la valenciana no ha variat els seus resultats a pesar de la coalició amb EUPV, però ha perdut vots i això ha de dur a una reflexió important dins de la coalició i les opcions que la formen. Ara caldrà veure qui governa a l’Estat espanyol, però només dues opcions semblen clarament versemblants: la gran coalició PP-C’s-PSOE, o unes terceres eleccions. En ambdós casos, oblidem-nos per 4 anys dels nostres interessos.
La nostra reflexió ha de ser necessàriament fidel a la preocupació que ens produeix aquest resultat. A l’Estat espanyol ha quedat demostrat que el PP és la força dominant i la dreta la tendència política més destacada. Tret de Catalunya i el País Basc, i una part de l’Andalusia de Susana Díaz, l’Estat ha mostrat clarament que s’han cansat d’invents i han redirigit el vot de dreta al Partit Popular, una disciplina i unió que els ha donat molts governs històricament. Al nostre País Valencià, malauradament, també. I per això, ara és l’hora de plantejar-nos si tenim més elements a banda de l’acció de govern per a intentar reconduir la situació i que el nou govern no siga una fugaç aventura. Perquè honestament, ningú troba a faltar mitjans de comunicació progressistes, obertament d’esquerres i amb consciència de País Valencià?, de veres pensem que amb el panorama comunicatiu actual l’esquerra té alguna cosa a fer? Realment, no.
