Evitarem nomenar l’entitat que signa aquest, diguem-ne ‘manifest’, ja que no es mereixen la més mínima dedicació i els tractarem des de la més profunda indiferència, però és inevitable destacar que pertanyen a la dreta més marginal que podem trobar a la nostra terra, allunyada fins i tot de l’extrema dreta que ens governa. En dit escrit acusen l’entitat Escola Valenciana, segurament una de les entitats que més fa per l’escola pública hui en dia, de ‘pancatalanista’, de crear amb les Trobades uns “encuentros manipuladores y adoctrinadores de la infancia”, o fins i tot comparen l’activitat de l’entitat amb “la manipulación escolar más propia de la Alemania de los años 40 o de la España de la dictadura”, al·lucinant.
Arribats a aquest punt podem pensar que la Conselleria fa difusió de manifestos contra les entitats que no abracen el seu discurs (en són moltes) o que és una simple errada en el procés de selecció de les notícies. Ambdós casos representen clarament amb quin tipus de representants comptem i quina és la seua competència per garantir la societat del benestar que la ciutadania necessita i reclama. En el primer cas sobren les paraules, és inconcebible que una entitat pública faça difusió d’un escrit que ataca directament amb el seu discurs i que han demostrat sobradament que el respecte no forma part del seu ideari. Podem entendre que una publicació privada faça ressò amb aquest escrit però és profundament intolerable que qui ha de representar els valors democràtics de la societat s’acoste cada vegada més a ideologies retrògades, ultraconservadores i tan allunyades de l’esperit democràtic i de la llibertat de pensament.
Si per altra banda és una errada en el procés de selecció podem empatitzar amb ‘l’infractor’ i reclamar que no torne a passar. Però una de les coses que creen els desgoverns aquests és que estan davall l’ombra de la sospita sempre. En l’informe SIES del 27/03/2014, apareix de nou la mateixa entitat i ara fora del marc d’una publicació, tal qual, nu dins d’un recull difòs per l’administració pública. L’error potser esdevé perquè no hi cap filtre, cap procés de selecció que evite la difusió d’aquest tipus d’actituds, cosa reprovable i poc professional. En definitiva, un altre desgavell.
En una societat que aspira a emprar els serveis públics per crear ciutadans i ciutadanes amb esperit crític, la informació esdevé imprescindible, necessària. Ja fa molt de temps que la defineixen com el quart poder, una eina de pressió constant i de transparència que s’esforça perquè el conjunt de la societat civil dispose de mitjans per crear-se un criteri propi amb el qual valorar el que passa al seu entorn. Tanmateix, el govern del PP valencià està fent un esforç per exercir el seu poder sobre els mitjans de comunicació per així difondre allò que els interessa. No cal insistir en tot el que han fet durant el darrer any, ja s’ha parlat massa sobre això. El que sí que hem d’exigir a qualsevol govern escollit democràticament és exemplaritat perquè han de ser els garants dels valors democràtics que els sistema representa. I això, al nostre País Valencià, és a dia de hui impossible. Cada dia ens sorprenen amb una nova demostració de la poca consideració que tenen cap a la ciutadania, i és que la distància que els separa del poble és a dia de hui insalvable. Tot el que estan fent ha de tenir una resposta ferma per part del poder judicial, perquè si és la societat la que respon amb proporcionalitat a tot el que estan rebent, el resultat serà necessàriament radical. Al llarg del discurs hom pot pensar que hem fet ressò d’una cosa que no n’ha de tenir, però tampoc podem perdre de vista que el nostre compromís està aferrat a la voluntat d’informar, a la necessitat que la gent sàpiga què és el que passa i que siga capaç de construir el seu propi discurs. Des del quart poder continuarem lluitant per denunciar tot allò que la societat ha de saber, perquè és això el que podem garantir, la informació.
