VALÈNCIA. “Si plou, la gent obri el paraigua”. Aquesta és, clarament, una relació causal. Però no sempre és tan fàcil resoldre-ho. Tal com assenyala la Universitat de València en una nota de premsa, distingir entre causa i efecte és una tasca que ha ocupat científics i filòsofs durant mil·lennis i que té moltes implicacions socials, econòmiques i mediambientals.
“No és un problema resolt, en absolut. L’ésser humà ha aprés les relacions causa-efecte mitjançant l’experimentació, la intervenció i l’observació del món que ens envolta”, continua la nota. Ocorre, però, que en alguns camps no es pot intervindre en el sistema per a establir conclusions causals, siga per qüestions pràctiques, ètiques o per ambdues. “No es planteja contaminar més el planeta per a conéixer el grau en què les emissions de CO2 causen un augment de la temperatura”, argumenten.
Ara, un article publicat a la revista Nature Communications signat per 21 científics de 6 països diferents –Alemanya, Holanda, l’estat espanyol, Dinamarca, Suïssa i els Estats Units– afirma que és possible deduir eixes relacions causals emprant únicament observacions o mesures. La participació espanyola correspon a dos membres de la Universitat de València, els físics Gustau Camps Valls i Jordi Muñoz Marí, professors del Departament d’Enginyeria Electrònica i investigadors de l’Image Processing Laboratory, al Parc Científic.
“Hui dia comptem amb mètodes matemàtics per a inferir relacions causals a partir de dades i observacions que prometen revolucionar la ciència i impactar en un bon nombre d’aplicacions socials, econòmiques, i mediambientals”, comenta Camps, titular d’una beca ERC Consolidator Grant.
“Les aplicacions són innumerables: comprovar hipòtesis científiques, comprovar la validesa dels models, optimitzar tractaments en clínica mèdica, veure els efectes d’adaptació d’espècies en ecologia, identificar variables que dominen els canvis en el sistema econòmic o identificar les variables que causen la crisi climàtica”, exemplifica Camps.
D’esquerra a dreta, Gustau Camps i Jordi Muñoz. / UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
L’article de Nature Communications, encapçalat per l’alemany Jakob Runge, enumera els problemes a resoldre en el futur, exposa exemples pràctics d’aplicació i, a més, presenta una plataforma web on els científics poden validar els seus resultats causals. Sota el nom CauseMe, “la plataforma compta amb exemples de conjunts de dades i desafiaments que contribuiran a avançar en el camp de la inferència causal en el futur”, assenyala Muñoz. “La idea és establir quins són els mètodes més adequats per a cada tipologia de problema i formalitzar un protocol de validació útil en la pràctica i adaptat a l’usuari, que pot ser un científic, una empresa, una ONG o fins i tot un banc”, afegeix.
Inferir relacions causals entre variables només a partir de dades i sense cap assumpció prèvia tindrà conseqüències en la climatologia, l’ecologia, les geociències o l’observació de la Terra però “pot revolucionar, a més, altres camps, com ara l’estadística”. “Deixem que les dades parlen i que diguen si les hipòtesis de les quals partim són les que s’observen en la realitat”, diu Camps.
