La campanya electoral ha estat més centrada en la desqualificació del contrari que en la proposta i debat de solucions als principals problemes i reptes del país. Problemes i reptes tots ells relacionats amb el futur econòmic (la creació d’una economia dinàmica, robusta i competitiva; la generació d’ocupació de qualitat; la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, i la sostenibilitat de sectors de gran incidència socioeconòmica) i la transició intel·ligent a una societat ecològicament sostenible, atesos els riscos que per al nostre país tindria l’agudització del canvi climàtic en marxa. Tampoc s’han posicionat, malgrat la reivindicació social existent sobre aquest tema, sobre actuacions de gran impacte econòmic, social i ambiental que haurien d’haver-se dut a terme fa ja temps, com ocorre amb el Corredor Mediterrani.
Atés que l’execució del Corredor Mediterrani des de la frontera francesa fins a Algesires ha estat entre les promeses, no complides, durant els anys en què han governat els dos partits més votats, és de suposar que no hi haja cap oposició seriosa al fet que aquesta siga una actuació prioritària del futur govern. I dic del govern perquè, a causa dels múltiples efectes que el Corredor tindrà en l’àmbit econòmic, social i mediambiental al país en el seu conjunt, hauria de ser avalat i hauria de rebre suport per part dels diferents ministeris als objectius dels quals contribueix (Economia i Empresa; Indústria, Comerç i Turisme; Agricultura, Pesca i Alimentació; Ministeri per a la Transició Ecològica; Treball i Ministeri de Política Territorial), a més del més directament implicat en la seua execució, Foment. Açò significa que no és només una assignatura pendent d’aquest ministeri, sinó de tot el govern i el seu màxim responsable, el president. En suma, ha de considerar-se una política d’Estat de primer ordre i màxima prioritat amb el màxim suport parlamentari.
Les raons que avalen aquesta condició de política d’Estat i la urgència de la seua execució són múltiples i fonamentals per a la competitivitat i creixement econòmic d’Espanya; el canvi de model de desenvolupament de la nostra economia; el manteniment i generació d’ocupació; la reducció de l’impacte mediambiental del sistema econòmic, i una major vertebració territorial del país.
Com ja hem mostrat en diversos articles, la creació d’una doble plataforma en ample europeu per al tràfic de mercaderies i passatgers en l’Arc Mediterrani Espanyol és una condició fonamental per al manteniment de la competitivitat d’un territori que representa més del 40% de la població i de l’ocupació d’Espanya, i que exporta més del 50% de les nostres mercaderies a l’exterior, especialment destinades al mercat europeu. Amb ell no només es veu reduït significativament el cost del transport, sinó que s’incrementa la seguretat d’arribada dins del termini i en la forma escaient de les mercaderies a la seua destinació i millora el servei al client. Tots aquests són factors fonamentals de competitivitat. Addicionalment, l’impacte mediambiental es veu sensiblement reduït en relació al transport per carretera, la qual cosa en un context de creixent sensibilitat mediambiental constitueix un factor addicional de competitivitat, ja que representa un poderós instrument de lluita contra el canvi climàtic. No cal dir que tots aquests són factors fonamentals per a mantindre i reforçar l’ocupació ja existent.
Per a un espai eminentment turístic, l’Arc Mediterrani, la connexió en alta velocitat per al trànsit de passatgers dels diferents nuclis turístics que conté constitueix un factor de proximitat i connectivitat que no només incrementa l’atractiu turístic d’Espanya, sinó també la demanda de tots i cadascun dels territoris afectats. La conseqüència lògica és la millora del producte turístic, major activitat i més ocupació. Addicionalment, la millor connexió ferroviària facilita la intercomunicació i la integració territorial de regions actualment allunyades per falta de bona connectivitat. És a dir, contribueix sensiblement a la vertebració d’Espanya.
Tot i que l’anterior és fonamental per al nostre futur econòmic i social, no és potser el més important. Major impacte potencial té la combinació entre els ports del Mediterrani espanyol i l’ample europeu internacional, ja que permeten desviar de forma rendible part del tràfic de mercaderies que circula entre el sud-est asiàtic i el centre i nord d’Europa, la qual cosa constitueix un factor fonamental per al desenvolupament d’activitats d’alt valor afegit i l’atracció de noves inversions. La conseqüència d’això és major creixement, canvi sectorial, creació d’ocupació i ocupació de major qualitat.
El futur govern d’Espanya té la gran oportunitat no només de complir amb una promesa llargament posposada per anteriors governs, sinó d’impulsar seriosament el potencial de desenvolupament de l’economia nacional creant riquesa i contribuint a un desenvolupament ecològicament més sostenible i socialment més inclusiu. Tot això, sense oblidar que aquesta infraestructura compta amb l’ajuda de la inversió de Brussel·les. En suma, es tracta d’un projecte transversal, amb un gran efecte multiplicador, integrador i emparat per la Unió Europea, fonamental per a donar contingut a una estratègia de progrés econòmic, social i ambiental.
